Noms Republicans: Capità Virgilio Leret Ruíz

Capità Virgilio Leret Ruíz - Primer Oficial afusellat pel cop d’Estat del 1936 (Pamplona 23/08/1902 – Melilla 17/07/1936) 

Aquest mes de juliol en que es compleixen 90 anys del cop d’Estat feixista, l’Associació Garraf per la República comença una sèrie d’escrits sota el títol: Noms Republicans, amb l’objectiu de retre homenatge i reconeixement, a diverses persones que es van significar en la defensa i la lluita dels valors republicans i antifeixistes. 

El primer escrit d’aquesta Sèrie, està dedicat a Virgilio Leret Ruíz, militar extraordinari, número 1 de la seva  promoció, capità de la II República, enginyer, escriptor, poliglota de cinc llengües i que va ser el primer afusellat del cop d’Estat feixista del 1936. La seva vida mereix ser coneguda i reconeguda. 

Als llibres d’història, consta el dia 18 de juliol com la data del cop d’Estat i l’inici de la Guerra Civil; però en realitat, tot va començar un dia abans: el divendres 17 de juliol de 1936 al Protectorat espanyol del Marroc, a Melilla. 

Virgilio Leret Ruíz va ser fill d’un família oriünda de La Habana, Cuba. El seu pare, militar, es trasllada amb la dona  a la península, després de la pèrdua de les colònies d’ultramar, el 1898. Virgilio neix a l’agost de 1902 i cursa els  primers estudis als Maristas de Pamplona, que amb el lema “la letra con sangre entra”, provoca en el jove un  rebuig, envers aquell model d’ensenyament arcaic, ultra religiós i profundament classista. Amb aquesta llavor,  molt progressista per a la època, Virgilio entra a la carrera militar, seguint les passes del seu pare. 

La seva vida militar el portarà, en tres ocasions, a l’Àfrica, on agafa febres palúdiques que ja no el van abandonar  al llarg de la seva vida. Allà participa, a les ordres del seu pare, a la Campaña de Marruecos (1921-1922). Després  el van anar destinant a Barcelona, Sils, Santa Coloma de Farners, Albacete, Madrid... És en una de les seves  estades a Barcelona, quan sol·licita realitzar el curs de pilot militar. L’aeronàutica és un món que l’entusiasma:  conèixer els aparells, la seva mecànica, la fotografia aèria... Estem als anys 20 i encara no s’ha produït cap  bombardeig aeri sobre població civil, i per la seva experiència de lluita al Marroc, pensa que el combat aeri és  més net: un avió contra un altre avió, una lluita entre iguals.  

El 1928 finalitza la seva formació com a pilot militar i obté el títol d’Enginyer Mecànic Electricista. L’aviació  espanyola va néixer el febrer de 1913, quan Virgilio tenia 10 anys. Ara, als 23, quan fa les pràctiques de vol, es  troba que la major part dels seus superiors són “africanistes”, de fet, d’aquí van sortir els colpistes de juliol del  1936. És en aquest període, quan Virgilio comença a prendre decisions contràries a les ordres rebudes. Al Marroc,  quan sortia en esquadrilla, sempre al primer avió, i rebia l’ordre de disparar aldees, ell trigava uns segons a fer ho, de manera que l’atac era fallit, tard, fora de la població, evitant així morts innecessàries. Virgilio coneixia les  Lleis Internacionals de 1899 i 1907 de La Haya, i sempre va tenir clar que les hostilitats en situació de guerra,  només s´han de dirigir contra objectius militars i combatents, no contra població civil. Ho complirà sempre, cosa  la qual li va comportar judicis i empresonaments.  

Més tard, coneix a qui seria la seva companya, amb qui va tenir dues filles i amb qui, finalment, es va casar per  tal de que les seves filles tinguessin tots els drets: Carlota O’Neill de Lamo. Amb ella descobreix un món nou. Són els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i amb Carlota y la seva família troba un espai de llibertat, en el que  ve reflectits els seus anhels republicans: igualtat entre pobres i rics, dones i homes, educació per a tothom... 

Dins de l’exèrcit sempre va buscar amistats dins de grups afins, militars conscienciats de que l’exèrcit havia de  canviar, que havia de ser un exèrcit del poble i no de la monarquia i de l’oligarquia, un exèrcit democràtic, net de  corrupcions i que respectés la llei nacional i les lleis internacionals. 

Va demostrar, en diverses ocasions, la seva convicció envers els valors republicans, com el 1930, quan estava a  la Base de Getafe i arriba la noticia que, des de Cuatro Vientos, els aviadors Ramon Franco (germà del dictador), i Hidalgo de Cisneros, s’han revoltat a favor de la República i estan llençant octavetes des dels seus avions. Virgilio i 11 aviadors més, van ser detinguts i processats, per negar-se a sortir i perseguir-los. O el 1932, ja amb govern  de la República, quan estant a la Base d’Hidroavions de El Atalayón (Melilla), va rebre un telegrama del General  Sanjurjo mobilitzant-lo a un cop d’Estat contra la República (la “Sanjurjada”). Virgilio respon amb dos telegrames:  el primer al Ministre de Guerra, Manuel Azaña, informant d’aquell fet i posant-se ell, i la seva tropa, a la seva  disposició; el segon, al colpista Sanjurjo, negant-se a participar-hi. 

Després de les Municipals del 14 d’abril de 1931 i de la proclamació de la II República, Manuel Azaña es nomenat  Ministre de la Guerra, al primer govern provisional i un dels seus objectius es iniciar una profunda reforma militar.  Virgilio, que s’havia qüestionat si seguir o no a l’exèrcit, decideix continuar i ajudar en aquest projecte. 

Quan la dreta guanya les eleccions, en el denominat Bienio Negro (1933-1936), els militars colpistes del General  Sanjurjo, van ser retornats als seus llocs. El 1934, l’entrada al Govern de 3 ministres de la CEDA (feixisme), provoca  unes fortes reaccions populars, sobre tot a Barcelona, Astúries i País Basc. Davant aquells fets, Virgilio reclama  actuar segons la legislació vigent i la resposta dels seus superiors va ser empresonar-lo. 

El 1935, Virgilio inscriu al Registro de la Propiedad Industrial y Patentes, la patent del seu invent: un “mototurbocompressor de reacció contínua”. Manuel Azaña, President de la República, va ordenar la seva  fabricació el setembre de 1936 als tallers d'Hispano Suïssa d'Aviació, però el cop d’Estat feixista ho va fer  impossible. La seva filla Carlota va aconseguit el 2002, que una maqueta del turbocompressor sigui exposada al  Museu d'Aeronàutica i Astronàutica, a Madrid. 

L'enginyer aeronàutic Martín Cuesta després de fer un detallat estudi dels plànols de Virgilio Leret, va assegurar que l'invent era “veritablement enginyós, viable… Si no hagués estat afusellat, de ben segur que el seu motor  hagués estat una realitat, amb el consegüent honor per al seu autor i per a Espanya". De fet, els plànols i la  Memòria d’aquest invent, que van sortir del país gràcies a la seva dona i amics, van acabar a mans del Govern  britànic de Churchill i al 1941 la Gran Bretanya fa volar el seu primer avió a reacció. Hi ha qui pensa que la  documentació del prototip de Virgilio Leret Ruíz, va tenir-hi molt a veure. 

Virgilio Leret estava al capdavant de la Base d'Hidroavions d'El Atalayón, a Melilla, quan la tarda del 17 de juliol  de 1936, els alferes Luis Calvo Calavia i Armando González Corral, el van alertar de l'aixecament contra la  República. Van ser assetjats pel foc de metralladores pesades, el nombre de forces atacants era molt superior i  després de 2 hores la munició se'ls va acabar. Virgilio Leret va rendir la posició assumint tota la responsabilitat.  Va ser afusellat amb els seus companys Armando González i Luis Calvo, sense judici, sense sumari i sense  defensor. Va ser la primera batalla de la Guerra Civil, Virgilio Leret Ruíz el primer oficial afusellat pels colpistes  i el primer desaparegut de la guerra, ja que les seves restes van ser llançades a una desconeguda fossa comuna. 

En reconeixement a la seva lleialtat, el Govern de la República el va ascendir, a títol pòstum, al grau de Comandant. 

“Era un dels oficials més brillants de les Forces Armades”, va descriure Paul Preston a L'Holocaust Espanyol. 

María Jesús Parra Sánchez 

Associació Garraf per la República

garrafperlatercera@gmail.com