Una oportunitat per fer barri, cosir ciutat i cuidar la vida

Hi ha polítiques que neixen d’una idea molt senzilla però molt potent: que el lloc on vius no ha de determinar les oportunitats que tens. Que tots els barris mereixen carrers dignes, habitatges en condicions, espais verds, equipaments, vida comunitària i la possibilitat de mirar el futur amb esperança.

Això és, en el fons, el que representa la nova Llei de Barris i Viles. I per això, des dels Comuns, l’hem defensada amb tanta insistència al Parlament de Catalunya. No ha estat una reivindicació d’un dia ni una ocurrència de despatx. Ha estat una aposta política sostinguda: recuperar una eina que ja havia demostrat que, quan es posa inversió pública allà on més falta fa, els barris canvien. I canvien sobretot si aquesta inversió no és només ciment, sinó també comunitat, verd, habitatge, convivència i drets.

La Llei 11/2022, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, coneguda també com a Llei de Barris Verds, va ser impulsada pels Comuns amb una idea clara: els barris populars no poden quedar fora de la transició ecològica, de la rehabilitació d’habitatges, de la millora de l’espai públic ni de les polítiques que fan la vida més fàcil. Després ha calgut continuar empenyent perquè aquesta llei no quedés en un calaix: amb mocions, acords parlamentaris i acords pressupostaris que han ajudat a fer possibles les convocatòries del Pla de Barris i Viles.

A Vilanova i la Geltrú ho teníem clar des del primer moment: necessitàvem una nova Llei de Barris. I no només la necessitàvem com a país, sinó també com a ciutat. Perquè una ciutat no pot avançar a dues velocitats ni resignar-se que alguns entorns tinguin més dificultats que altres.

Amb aquesta mirada, hem estudiat amb dades quin àmbit requeria una atenció més prioritària. I el resultat ens ha portat a presentar una proposta centrada en una zona concreta dels barris de Sant Joan i del Molí de Vent, on es concentren necessitats importants, però també una gran capacitat de millora, de vida veïnal i de construcció comunitària.

Per això hem treballat per poder-nos presentar a la convocatòria. I ho hem fet amb rigor, amb mirada llarga i amb una feina transversal que vull posar molt en valor. Preparar una proposta d’aquestes característiques no és omplir papers: és mirar el barri de cara, posar dades damunt la taula, escoltar el veïnat, detectar mancances i imaginar respostes possibles.

El diagnòstic ens parla de reptes molt concrets: habitatges antics, dificultats d’accessibilitat, espai públic que no sempre convida a quedar-s’hi, manca de verd, carrers on encara costa caminar amb comoditat, necessitats de la gent gran, dels joves i de les famílies. Però també ens parla d’una cosa molt important: d’un barri viu. D’un barri amb veïns i veïnes que hi són, que opinen, que proposen, que estimen el lloc on viuen i que volen formar part de les solucions.

Per això vull agrair sincerament la feina de l’equip tècnic municipal. Aquesta és una d’aquelles ocasions en què l’Ajuntament demostra que, quan treballa de manera transversal, pot arribar més lluny.

I vull agrair també les aportacions del Consell de Barri i del seu grup motor. Perquè cap pla de barris té sentit si no escolta el barri. Les dades són imprescindibles, però les dades soles no expliquen què passa i es viu al barri.

Ara ens presentem a una convocatòria competitiva i, per tant, cal ser prudents. Però també cal dir-ho amb tota la il·lusió: si Vilanova aconsegueix aquest finançament, s’obrirà una oportunitat molt important per Sant Joan i el Molí de Vent. Una oportunitat per posar en marxa projectes d’una mirada compartida: un barri més viu, més verd i més comunitari.

Més viu vol dir habitatges més dignes, equipaments útils, carrers que funcionin millor i espais públics pensats per a les persones.

Més verd vol dir més ombra, més arbres, més confort climàtic, més salut i més cura del nostre entorn quotidià.

Més comunitari vol dir més vincles, més espais de trobada, més suport mutu i més capacitat col·lectiva per fer front a les desigualtats.

Perquè fer barri no és només urbanitzar un carrer. Fer barri és que una veïna conegui l’altra. És que una persona gran no se senti sola. És que una criatura pugui jugar en una plaça amable. És que una família pugui viure amb dignitat. És que el comerç de proximitat tingui vida. És que les entitats tinguin espais i energia per continuar fent xarxa. És que el barri no sigui només el lloc on dormim, sinó el lloc on ens cuidem.

Aquesta és la mirada dels Comuns: posar les persones al centre, cuidar el que és comú i fer que la transició ecològica i les oportunitats arribin també als barris populars. No volem una ciutat d’aparador; volem una ciutat per viure-hi. Una Vilanova que no deixi cap barri enrere.

Presentar-nos al Pla de Barris i Viles ja és, en si mateix, el resultat d’una feina col·lectiva. Ara cal esperar la resolució. Però, passi el que passi, hi ha una cosa que ja hem guanyat: tenim diagnòstic, tenim mirada, tenim veïnat implicat i tenim clar cap on volem anar.

I si l’aconseguim, serà el moment de posar fil a l’agulla. Amb rigor, amb participació i amb tota l’ambició de qui sap que millorar un barri és millorar la vida de la gent.

Perquè quan un barri guanya drets, guanya tota la ciutat.

Iolanda Sánchez. Portaveu de Comuns a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.