El Vendrell entra al màster en Enginyeria de les Escombraries

El Vendrell sempre ha estat un municipi amb ganes de destacar. Aquesta vegada, però, no ho ha fet per les platges, ni pel Pau Casals, ni pel patrimoni, ni tan sols per la capitalitat cultural.

Hem decidit convertir una bossa d'escombraries en el repte intel·lectual més gran que afronta una família al final del dia.

O avui toca mirar la bossa durant vint-i-quatre hores més perquè el calendari municipal ha decidit que les escombraries també tenen dret a descansar.

No és que reciclem. És que acabarem fent oposicions.

Cada vespre hi ha famílies reunides davant del cubell amb la mateixa tensió que si estiguessin consultant els números de la Grossa de Cap d'Any.

—Avui surt el marró?

—No.

—Segur?

—Espera... que miraré el calendari.

—No, aquest és el calendari del 2025.

—I el del 2026?

—Espera, que s'està actualitzant l'aplicació.

Quan finalment descobreixes quin cubell toca, ja gairebé és l'hora d'anar a dormir.

Hi ha un altre detall que m'ha fascinat. Els dies que no hi ha recollida d'orgànica sembla que el menú també vingui dictat des del calendari municipal. Si avui toca peix fresc... potser és millor que t'ho repensis.

No perquè el peix sigui car, sinó perquè les espines faran vacances amb tu durant quaranta-vuit hores. Qui sap, potser acabarem consultant el calendari de recollida abans d'entrar a la peixateria:  "Bon dia, què em recomana?" "Miri, avui millor pollastre... que l'orgànica no torna fins demà passat".

Que ningú s'equivoqui, que reciclar és necessari i protegir el medi ambient també.

La freqüència de recollida disminueix mentre el rebut augmenta. Costa trobar un altre servei públic on aquesta combinació s'expliqui amb tanta naturalitat. És una fórmula matemàtica tan fascinant que crec sincerament que hauria de ser estudiada a les facultats d'Economia.

Recollim menys, però paguem més.

Brillant.

I després hi ha el criteri científic que decideix què has de pagar.

No importa si vius sol, si sou dos, quatre o si el teu gat recicla millor que tu. L'important són els metres quadrats. Segons aquesta teoria, una casa de 180 metres genera espontàniament més pell de plàtan que un pis de 70.

Newton estaria orgullós.

També hi ha una altra novetat que mereix un aplaudiment.

Si t'agrada anar al teatre, a un concert, a una reunió o simplement sopar tranquil fora de casa, abans de sortir recorda una cosa molt important.

No et deixis les escombraries.

Perquè avui dia és més fàcil oblidar-se la cartera que no pas el cubell.

I arribem a la joia de la corona.

Els camions. Se'ns explica que tot això és per reduir l'impacte ambiental. Però el ciutadà veu passar camions diferents gairebé cada dia i és legítim preguntar-se quin és el balanç ambiental real del conjunt del sistema. Cada un fent centenars de parades, accelerades i frenades.

Confesso que aquí em perdo.

Potser és un nou sistema ecològic que encara no entenc. O potser el CO₂ també recicla.

El que costa més d'entendre és que, en nom de l'ecologia, acabem tenint menys servei, més complicacions, més despesa i més camions circulant.

Però segur que tot té una explicació. Només espero que no arribi també... en dies alterns.

Perquè al ritme que anem, no descarto que aviat l'Ajuntament ens demani separar també les queixes.

Les dels dilluns al cubell blau. Les dels dimecres al marró. I les dels divendres... si aquell dia toca recollida.

En fi... Potser jo sóc antiga.

Potser encara pertanyo a aquella generació estranya que pensava que modernitzar un servei significava fer-lo més fàcil, més eficient i més econòmic.

Ara he descobert que la modernitat consisteix a complicar la vida als ciutadans, reduir el servei, augmentar el rebut i felicitar-nos perquè, segons sembla, això és progrés.

I nosaltres, disciplinats, traurem el cubell quan ens ho diguin, pagarem el que ens demanin i somriurem perquè el planeta s'ho mereix.

Només espero que el dia que decideixin implantar el porta a porta per cobrar els impostos... Com a mínim ens deixin triar de quin color volem el cubell.