Camins de França

El llibre es va publicar originalment a l‘any 1934, en plena època republicana i va ser considerada una de les novel·les paradigma del relat autobiogràfic. Més tard a l’any 1976 es va fer una reedició i encara  a l’any 1982 en la col·lecció Les millors obres de la literatura catalana, es tornà a publicar en dos volums. Ara, al 2026, edicions Proa la recupera amb un interessant pròleg d’Enric Casasses.

En la novel·la Puig i Ferrater agafa com a transfons de la narració les seves pròpies vivències i experiències d’infància i joventut però els dóna el toc suficient de ficció perquè acabi esdevenint una novel·la dels primers aprenentatges que un nen i jove va tenint, així com les relacions diverses que van conformant la seva personalitat. Com a tota persona l’autor s’endinsa en aquells coneixements i descobriments que acostumen ser impactants en els primers moments de la descoberta de la vida més enllà de la família i que al llarg de la seva trajectòria vital tindran influència diversa. L’escola i els mestres que va tenir, la seva pròpia funció docent, el sexe, la mort... coneixements que Puig i Ferrater va incorporant a la seva trajectòria.

Fill d’una família humil, i a més el protagonista fill d’un pare, el ric del poble, que no el vol reconèixer. Es veu sacsejat pel neguit de trobar el seu lloc a la societat i a la mateixa família. Marxa a estudiar a Barcelona, però tampoc està del tot satisfet.

Una vida turbulenta que acompanyada d’una personalitat molt sensible el fa inestable emocionalment. Tot plegat fa que la fugida cap a França representi el camí per superar les diverses crisi que l’acompanyen des de sempre. La fugida li permetrà recuperar el sentit de l’existència i la llibertat que seran eixos claus en la seva producció literària.

Joan Puig i Ferreter neix a la Selva del Camp (el Baix Camp). Fill natural d'un terratinent ric, passa la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el reconeix mai. A Reus, estudia el batxillerat i s'integra en el cercle literari de J. Aladern. Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis, alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme.

El 1903 marxa a França, on passa més d'un any en una situació de vagabundeig i misèria. L'origen familiar irregular i l'experiència en terres franceses es reflecteixen insistentment en la seva producció literària, que inicia en retornar a Barcelona, l'any 1904, i produeix una extensa obra de dramatúrgia. Novament en crisi, es dedica a la narrativa. El 1928 es va fundar l'editorial Proa, i Puig va ser director literari de la Biblioteca A tot vent. Hi va editar El cercle màgic (1929), que tractava de la recerca dels orígens i la revolta contra l'encarcarament de la societat hipòcrita, sòlidament establerta. L'obra va guanyar, amb escàndol, la primera convocatòria del Premi Crexells.

En aquest període va col·laborar amb articles sobre literatura, art, teatre i temes quotidians a "La Publicitat", "L'Horitzó", "El Diluvio" i "La Campana de Gràcia", que va dirigir des del 1932.

A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català. Aquesta dedicació el va allunyar de les lletres, que va reprendre el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra, i On són els pobres?. Dos anys després va publicar en tres volums la novel·la La farsa i la quimera amb nombrosos personatges, història amorosa i moralitat inclosos. A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952-77), on darrere de molts dels nombrosos personatges s'amaguen persones reals i conegudes. En els seus darrers anys, amb la salut malmesa, es va dedicar a la correcció i l'edició del cicle, a Edicions Proa, represes a Perpinyà sota el seu patrocini.

També va escriure poesia i el dietari Ressonàncies, redactat entre 1942-52. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54). Va morir a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX".

La novel·la es divideix en dues parts, «Oratge i tenebra»: en aquest apartat explica la infantesa i adolescència del protagonista, les dificultats familiars amb l’esforç de la mare perquè tingués els recursos per poder estudiar. El trasllat a Barcelona i les primeres experiències amoroses no sempre satisfactòries. El protagonista és un jove sensible, inquiet i inconformista que se sent desplaçat en la societat en que viu i entra en una profunda crisi personal.

La segona part porta per títol «Llibertat i poesia»: després de la crisi, fuig cap a França. Allà viu com un vagabund, exerceix diversos oficis i recorre diferents indrets. El viatge es converteix en una recerca de llibertat, identitat i vocació literària. Cerca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, en definitiva la llibertat i la poesia, que definiran finalment tota la seva obra literària.

L'obra parteix i es fonamenta en bona part de la seva narració en  les experiències de joventut de l'autor, però podem dir que no es tracta d’una autobiografia ja que els records són recreats i transformats literàriament per posar més èmfasi en aquells aspectes que l’autor vol destacar, tot i així el llibre es considerat com una novel·la autobiogràfica o novel·la de formació que parla sobre la recerca de la identitat del protagonista i per tant de l’autor. El protagonista és un personatge turbulent, sensible, idealista i inconformista, característiques que lliguen perfectament amb les característiques de la personalitat de Puig. Un home que es troba moltes vegades en conflicte amb el món que l'envolta.

Camins és doncs a més del itineraris que va fent l’autor un viatge per la seva personalitat amb el procés de maduració que fa.

El títol és molt simbòlic. Els “camins” no són només els itineraris que el protagonista recorre per França. Representen també de manera fefaent del seu  procés de maduració.

El llibre Camins de França ens explica que quan s’emprèn un per trobar nous horitzons serveix també per explicar un profund canvi interior. I encara també ens explica com el camí, allò que passa en el decurs del viatge influeix en la conformació de la personalitat i l’ajuda a que trobi el lloc a la societat.

Important i interessant alhora és la barreja entre realitat i ficció. Puig i Ferreter utilitza experiències autobiogràfiques, però aquestes experiències acaben esdevenint elements que barrejats amb la seva imaginació conformen una excel·lent combinació literària, les converteix en una narració potent i atrevida. Memòries, sí, però també una obra literària amb interès propi més enllà del contingut biogràfic.

Alguns crítics la consideren una de les grans obres de ficció de la literatura catalana del segle XX.

Camins de França
Joan Puig i Ferrater
Pròleg d’Enric Casasses
Col·lecció A tot vent 846
Edicions Proa
Barcelona, maig 2026