Crimen bajo la Tramontana

La mateixa autora en el capítol final d’agraïments en el llibre diu “El proceso de creación de un libro es como el crecimiento de una mariposa: primero, el manuscrito un bicho todavía feo y sin gracia permanece envuelto en un capullo tosco: después al crisálida eclosiona y se convierte en una novela. Sería arrogante pretender que lo único que nutre ese metafórico capullo hasta que al mariposa vuela es la inventiva de una autora encerrada en la torre de marfil”.

La veritat es que el llibre té força inventiva, una trama força complexa amb possibles resolucions diverses, tot i que potser cap el final ja s’intueix el paper de cada un dels personatges. Això però no li treu
ni interès ni qualitat.

La trama gira al voltant dels descobriment d’una noia aparentment ofegada però sense cap signe de violència, però l’autòpsia indica altres possibilitat de que hagi acció criminal al darrera.

El cas el portaran el Mossos d’Esquadra i al capdavant de la investigació hi haurà el sergent Marc Vila. Per la investigació comptarà amb al que era subinspectora del cos la Cecília Soler, ara apartada del cos però que encara reté la seva perspicàcia i la qualitat com investigadora, i per damunt de tot, la confiança i el respecte de la majoria seus antics companys.

L’autora la Mireia García Contreras (Barcelona, ​​1974) és llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Periodisme per la Universitat de Barcelona. Fins a l'any 2018 treballa com a guia turística, professió que abandona per dedicar-se a l'escriptura. Actualment, i després de cursar un postgrau d'escriptura creativa, col·labora com a professora a l'Escola d'Escriptors de Madrid. Les paraules callades va ser la seva primera novel·la. Parla del camí dels exiliats, que van escapar per a caure en nous paranys: la misèria, la malaltia, el treball esclau, fins que viure se'ls va antullar «la més immoral de les obligacions» I ara ha publicat Crimen bajo la tramontana.

La narració comença amb el descobriment del cos d'una dona apareix en el port de Palamós la primera sensació és que es tracta d’un ofegament tot i que hi ha dubtes, El cas el portaran els Mossos d’Esquadra, en concret l’agent Marc Vila, un bon policia però es veu desconcertat sense cap clau on agafar-se per començar una investigació que resolgui el cas. Per això demana a la subinspectora Cecília Soler que l’ajudi. La Cecília Soler és una policia peculiar, ara està apartada del servei per algunes actuacions irregulars. Ara es dedica a conduir un Uber i això li permet portar una vida en aparença tranquil·la en una casa just davant del mar. I així la coneixem en una capbussada que es converteix en perillosa. Soler, sense que ho digui, enyora la investigació i així quan el seu ex company Vila li demana que li doni un cop de mà no s’ho pensa dues vegades i entra en acció sense formar part oficial del treball de la policia però la seva intuïció i perspicàcia és important per anar desvetllant els que hi ha d’amagat en el cas, que és molt.

La Cecília va passant el temps entre cafès reflexius davant el mar, viatges amb el taxi i les classes de llatí que li fa la seva veïna Aurèlia, una antiga professora molt observadora i amb la ironia de que sembla que ja està de tornada. La demanda del seu company la Cecília es veu arrossegada a una trama on res encaixa i tot plegat és un embolic considerable: un centre de ioga amb massa ombres, amb personatges que marquen un estil de vida, un hotel de luxe perdut entre vinyes amb alguns punts foscos que generen trames col·laterals i un grup de personatges que amaguen més del que mostren i cada un d’ells té algun secret.

La història gira al voltant de la mort de la noia que cal investigar i descobrir. Descartada la violència en al mort caldrà buscar altres sistemes més sofisticats. L’autòpsia donarà pistes rellevants de la mort. Des de primera fila l’agent Vila i al seu darrera la Cecília Soler aniran avançant en la investigació de la trama, apareixen pistes que van en diverses direccions, es posen al descobert secrets i diferents sospitosos amb coartades diverses i algunes amb poca credibilitat, cosa que fa que l’interès per la lectura vagi creixent. La narració combina misteri, investigació i tensió. Es va descobrint la veritat a poc a poc, i es van esclarint els principals dubtes, aquest procés fa que sigui difícil saber el desenllaç abans d’hora, tot i que pots tenir intuïcions clares del final.

Crimen bajo la Tramontana és una novel·la que aconsegueix crear una atmosfera d’intriga, sobretot perquè l’ambientació i els secrets que envolten el crim. Manté la curiositat del lector i va introduint pistes que fan que vulguis descobrir què ha passat alhora que fan la trama més complexa.

El llibre elabora narrativa sobre conceptes com la culpa, el desig i la memòria, no són grans discursos, sinó que es van elaborant les hipòtesis que porten a la recerca i a la investigació. No hi ha dubte que la pròpia protagonista i la seva personalitat juguen un aper determinant en el llibre. Trobem a una Cecília que no segueix els mètodes clàssics en els investigacions i això provoca que es contemplin forces hipòtesi en el decurs de la investigació.

Això li dona un to més humà al relat, fins i tot quan la trama avança cap a zones més fosques.

El ritme es mou entre la recerca i la vida quotidiana de la protagonista i això li dóna interès per no magnificar la tasca que va fent mica en mica ja sia investigant com tenint cura de la seva vida personal. . No és un a narració de sobresalts constants, sinó més aviat de treballar sobre suposicions i ambients diversos. Una història on res és el que sembla però al final queda tot molt ben lligat.

Crimen bajo la Tramontana
Mireia Garcia Contreras
Col.lecció Black salamandra
Editorial Salamandra
Barcelona, maig 2026