Optimisme s’ofega al Riuet

Hi ha converses de jacuzzi que es van repetint periòdicament en algun dels dos municipals que tenim al Vendrell. Fins fa mig any tots els membres de la tertúlia remullada coincidíem en què l’equip optimista tornaria a revalidar l’alcaldia ajudat d’algun d’aquests partits que es poden comprar amb quatre promeses que no es compliran i algun càrrec de confiança. Però des de principis del passat mes juny les coses han canviat considerablement amb uns partits a l’oposició o ni tant sols això que han començat a prémer l’accelerador de cara a les properes eleccions del mes de maig.

Evidentment el punt d’inflexió ha estat la gestió  d’un dels símbols del Vendrell com el Riuet que en els darrers mesos ha passat d’una estructura consolidada al minut zero amb un munt de  moviments de terres i amb l’ajuda de la climatologia. S’ha creat una mena de comissió oficiosa que actua com a pseudoportaveus dels veïns que ha de decidir el seu futur juntament amb el govern. Però durant aquest procés misteriós per allí s’han fet unes obres que estic segur que ho sabien quatre gats. La intenció és que alguns firmin un xec en blanc i els de sempre fan el que volen, però amb el presumpte consentiment d’un grup de gent que només saben el que interessa als polítics.

Tot aquesta transformació va unida a una aplicació catastròfica del nou servei de recollida selectiva amb un sistema que s’ha fet pensant en un model que només existeix sobre el paper amb manca de targetes per obrir contenidors intel·ligents, punts de recollida canviats de lloc sense previ avis. No podem oblidar una insuficient capacitat per la recollida de tot el volum generat i mil coses més que han convertit aquest estiu en catastròfic aquest servei en molts punts dels barris marítims. Tot això unit a unes temperatures extremes que han fet augmentar totes les conseqüències d’aquesta acumulació ingent de residus a la via pública.

Aquestes segones residències són una bicoca per als consistoris perquè paguen els contribuents tot l’any impostos per un mes i escaig que viuen entre nosaltres, però clar quan venen aquí hi han pagat 12 mesos volen una cosa digna. Per contra es troben un panorama dantesc que acaba amb la paciència de tothom.

Tot això ha vingut rematat amb les inundacions del penúltim dissabte del mes d’agost que va tornar Coma-ruga cent anys enrere en la història tota convertida en un gran estany amb grans pèrdues materials i econòmiques per aquest fort aiguat nocturn que va irrompre sense que les alertes de la Generalitat donessin cap senyal als seus possibles afectats.

Totes aquestes persones que han vist com el Riuet s’ha convertit en una bassa d’aigua i el servei de recollida de residus en un desastre han convocat una manifestació per al 12 de setembre per reclamar doncs el que els toca mínimament com a veïns de la zona i no haver de suportar tots aquests tràngols que han viscut aquests darrer mesos.

Ara quan quedem a les tertúlies del jacuzzi ja veiem que el Vendrell optimista té els mesos comptats. Al líder suprem ha de fer una nova passera a la Riera perquè es va carregar l’antiga amb excuses poc creïbles;  ha de fer una nova versió del Riuet que la cosa està poc clara. També li toca construir un dipòsit per guardar quatre vegades menys que el que va recollir el pàrquing d’un hotel de Coma-ruga el dia de l’aiguat. O sigui que se li gira feina i els altres partits estan allí a l’aguait de tot plegat donant joc a les xarxes. El problema és que potser falta un líder fort i reconegut per tots que aglutini el descontent, però com a oposició actual la Mar s’ho està treballant al peu de carrer i de la xarxa. Darrera van la resta. Encara estarem distrets uns mesos però el somni progressista del Vendrell està molt tocat i té massa fronts oberts per poder tapar amb certa coherència. Potser la xarxa que tan han saturat ja se’ls està tornant en contra. Anirem veient com evoluciona tot plegat. Ens trobem al jacuzzi. Nosaltres també som inclusius.