Al Vendrell ja operen amb un Da Vinci. I nosaltres, què?

Fa uns dies vaig llegir que l'Hospital del Vendrell havia incorporat un robot quirúrgic Da Vinci i que ja havia fet la primera intervenció. Em vaig alegrar, sincerament. És una molt bona notícia per als professionals i per als pacients de la zona.

Però també em va fer pensar. I força.

Com pot ser que territoris tan propers, que formen part de la mateixa regió sanitària i depenen del mateix CatSalut, tinguin realitats tan diferents?

No estem comparant el Vendrell amb un gran hospital de Barcelona. Parlem del Baix Penedès, amb uns 121.000 habitants, i del Garraf i l'Alt Penedès, que junts superen els 280.000. Evidentment, el robot donarà servei al conjunt de la Xarxa Santa Tecla, però això no treu que la comparació ens hagi de fer reflexionar.

I si mirem les inversions, encara grinyola més. Al Vendrell hi ha aprovats 45 milions d'euros per ampliar el seu hospital. Al CSAPG, uns 50 milions per actuar sobre tres hospitals, amb una planificació que s'allarga fins al 2032. No són projectes exactament comparables, però les xifres conviden a fer-se preguntes.

Quan trasllades aquestes inquietuds a la direcció, la resposta acostuma a ser la mateixa: el dèficit històric de finançament.

I és veritat. No seré jo qui negui una infrafinançació que està documentada i que fa anys que arrosseguem. Ara bé, una cosa és reconèixer que falten recursos i una altra és donar per bona tota la gestió que se'n fa.

Perquè també hauríem de parlar de com gastem els diners que tenim. De les peonades, de les hores extraordinàries per cobrir necessitats que fa temps que han deixat de ser extraordinàries, de les decisions organitzatives i de les indemnitzacions per acomiadaments. Tot això costa diners. Quant? Doncs potser estaria bé començar a posar-hi xifres i analitzar si algunes d'aquestes despeses es podrien evitar amb una gestió diferent.

Mentrestant, el Garraf no para de créixer. Continuem amb infraestructures que fa anys que necessiten actuacions importants i amb un futur hospital de Vilanova del qual encara no tenim un calendari de construcció concret.

No sé fins a quin punt la Gerència de la Regió Sanitària Penedès és conscient de les contradiccions que estem acumulant. Però em preocupa que ens acostumem a considerar normals unes diferències que, com a mínim, mereixen una explicació.

I després tenim la política local. Ja m'imagino alguns tornant a treure el debat de separar el Garraf de l'Alt Penedès, com si cadascú anant pel seu compte desapareguessin els problemes. Massa sovint sembla que pesin més els protagonismes polítics que les necessitats sanitàries del territori. I és molt fàcil opinar des d'un despatx sense conèixer què passa realment dins dels hospitals.

Fa anys que visc aquesta realitat des de tres posicions diferents: com a professional sanitari, com a representant dels treballadors i com a usuari de la sanitat pública. I us asseguro que, segons des d'on la miris, encara costa més entendre determinades decisions.

No pretenc que cada hospital tingui un Da Vinci. Seria absurd plantejar-ho així. El que voldria és saber si algú està analitzant seriosament aquestes diferències entre proveïdors, si els recursos es distribueixen amb criteris prou equitatius i si les necessitats futures del nostre territori s'estan tenint realment en compte.

Perquè una cosa tinc clara: continuar atribuint-ho tot a la falta de finançament, sense qüestionar també com es gestiona, no ens portarà gaire lluny.

I el Garraf ja fa massa anys que espera.