Obert, per vacances

Crec no equivocar-me al dir que un s’adona que està de vacances quan el despertador no sona més que en somnis (encara que continuí fent-ho en el pitjor moment), o quan sents l’esmorzar lliscar suaument per l’esòfag i, de sobte, el croissant deixa de ser un banyut per convertir-se en un aliat, o quan les adormilades agulles del rellotge deixen de marcar-nos les obligacions amb el seu tic-tac constant per passar a recordar-nos com seixanta minuts poden arribar a ser més que una hora.

A la nostra vila, Cubelles, però, hi ha altres símptomes vacacionals: les platges es vesteixen de gala per donar la benvinguda a vistoses tovalloles en competició pel millor lloc des de primera hora del matí; fins i tot la passejada de sempre pel passeig esdevé un esport de risc entre anar i venir de parelles, famílies, amics, nens, nenes i altres criatures estivals en plena llibertat; per no parlar de la cadira del Charlie Rivel, a la Plaça del Mar, la gran oblidada quan el fred apreta i tan sol·licitada quan cau el vespre la nit de la Festa Major. El silenci hivernal que acompanya la zona costera es difumina entre trànsit, visitants i música de fires, és la màgia de l’estiu, tot i que no tots la vivim de la mateixa manera. Molts són els professionals, i més d’un voluntari, que es deleixen per a fer-nos d’aquest, un període més agradable: em costa imaginar unes vacances sense l’orxata fresca prop de la sorra, a mig matí, amb el diari del dia a punt de ser ingerit; altres preferiran gaudir de l’aigua salada per apaivagar les calors, no sense donar un cop d’ull, abans, a la bandera que oneja a diari pintant la fúria o calma marina. Tots, però, recorrerem als serveis d’aquells que, mantenint la sirena molesta del despertador diari, s’aixecaran amb els ulls ressacosos d’una calorosa nit de mal dormir estiuenc, qui sap si per les altes temperatures o per no voler prescindir d’alguna nit de disbauxa, i buscaran un calçat prou lleuger per a suportar dignament una nova jornada a disposició dels que, sense cap més obligació que el seu benestar propi, ajuden a impulsar l’entramat comercial del poble. Dues formes de veure i viure aquest període que, tot i que de vegades poden resultar molestament contradictòries, no deixen de ser necessàriament complementàries.

També a L’esquerrà ha arribat l’estiu, i també entre nosaltres hi ha qui busca fer dentetes amb promeses de fotografies paradisíaques, i qui seguirà amb una rutina que reafirma els primers com a afortunats del mes (no hi pot haver blanc sense negre). És per tota aquesta diversitat que volem desitjar-vos, a tots, el millor dels estius possibles i animar-vos a formar part de tots els aconteixements que cada mes d’agost reapareixen a la nostra vila, tant si disposeu d’un agost merescudament lliure, com si heu de compaginar-lo amb les obligacions diàries en espera d’un mes més pausat.

L’ESQUERRÀ és la revista d’esquerra de Cubelles, participa-hi cubelles@esquerra.org  

Núria Casanovas Borrell