Badant pels carrers

Un aparcament molt patrocinat

Ferran Savall

Ferran Savall

Antonio Ricci és un home a l'atur des de fa temps que finalment aconsegueix una feina penjar cartells publicitaris. La condició indispensable per mantenir la feina és disposar d'una bicicleta. Malauradament, el primer dia de feina li roben la bicicleta mentre està treballant. Desesperat per no perdre l'única oportunitat de subsistència per a la seva família, emprèn una cerca infructuosa pels carrers de la ciutat acompanyat pel seu fill petit, Bruno. La història culmina en un drama moral molt humà que reflecteix la pobresa i la desesperació d'aquell període de la història i de les ciutats de la postguerra.

Una part dels hipotètics lectors sabrà que parlem de la gran pel·lícula “El lladre de bicicletes” de Vittorio De Sica amb guió de Cesare Zavattini, basat en la novel·la de Luigi Bartolini que va obtenir un reguitzell de premis a nivell internacional.

Però la realitat és que de lladres de bicicletes més enllà d’aquest amb pedigrí cinematogràfic n’hi ha. I molts. Aquí mateix n’hem parlat en algun altra ocasió quan hem observat, des de denúncies d’aquells que han estat objecte de robatoris fins a veure esquelets de bicicletes, que fruit d’anar-les espoliant de peces han esdevingut mortalles inútils i sense cap mena de servei.

Hi ha èpoques en que els robatoris són més freqüents, es parla de bandes més o menys organitzades que fan batudes per la ciutat amb les seves eines i van localitzant possible objectius, segueix una ronda amb una furgoneta, carregar i posar distància. En algun lloc. Aquí, al nord o al sud hi ha un mercat de segona ma de bicicletes “mangades” que fa feredat.   

Hi havia èpoques que anar a l’estació del tren amb bicicleta era un esport de risc en el sentit que quan tornaves de treballar et quedaves amb un pam de nas i emprenyat com una mona en descobrir que la bicicleta havia volat. Per això per anar a l’estació es portaven les bicis més atrotinades possible, andròmines amb pedal i cadena que creessin més rebuig que desig, però ni així.

La pressió popular i la diguem-ne la bona voluntat de l’administració van crear un tipus d’aparcament de bicicletes gairebé blindat. La Cicloestació definida com: és un aparcament de bicicletes segur, situat al node de transport més important de la ciutat. La seva funció és la de connectar els itineraris pedalables de la ciutat amb els itineraris interurbans.

Es tracta d'un recinte tancat, ventilat, amb llum natural i amb tecnologia de control d'accés automàtic, de manera que només hi podran accedir les persones que s'hagin registrat prèviament i disposin de targeta identificadora d'accés.

Però ens ha sorprès positivament l’anunci de l’aparcament de bicicletes a la Plaça de les Casernes que veiem a la foto, un aparcament que hem pogut saber que és també un espai per recarregar les bateries de les bicis elèctriques, però tot i valorar, i molt, la disposició de l’aparcament just al costat de la porta d’una escola, l’EMAID ens ha sorprès la quantitat de “gallinetes” logotips institucionals que hi ha sota l’anunci de l’aparcament. Un equipament altament patrocinat.

Vegis:

Comissió Europea, programa Next Generation per una vida més ecològica

Pla de recuperació, transformació i resiliència del Gobierno de España que impulsa la descarbonització, les energies renovables, l'eficiència energètica i la mobilitat sostenible

Net Generation Catalunya, impulsar la transició ecològica i la transformació digital. L'objectiu és afrontar els reptes actuals i promoure que el país esdevingui més verd, més digital i més resilient.

I finalment Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Vilanova.

Deu n’hi do!! mai havíem vist un senzill (entenguem-nos) i modest aparcament de bicicletes amb tants patrocinis i d’una internacionalització més que notable.

Que segueixi així, que vagin alimentant els projectes ecològics, que animin a fer una vida sana i anar amb bicicleta i, si a més, tenim aparcaments segurs millor que millor.

I sobretot també canya al mono!! Vull dir que actuacions exemplar als manguis de bicicletes. A por ellos!!.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local