Segon anell

Vilanova Digital em dóna la possibilitat d’expressar els meus pensaments i les meves opinions. No vull anar a dormir avui (ara són les dues de la matinada al Brasil) sense deixar palesa la meva admiració pel jugador català que ha aconseguit dos anells de la millor lliga de bàsquet professional.

Com a exjugadora i exentrenadora de bàsquet, m’omple d’orgull veure un jugador català triomfant a nivells impensables fa uns anys. La NBA ens ha apropat la possibilitat de somniar; a mi ja no... però sí als jugadors que ara pugen. La modèstia i el treball que el Pau ha mostrat a les pistes de bàsquet ha de ser l’exemple a seguir a les nostres noves generacions.

Vaig tenir la sort de presenciar alguns dels seus partits amb el Barça i la selecció Espanyola, després amb els Grizzlies de Memphis i també dels Lakers. En aquests últims partits les banderes catalanes i les espanyoles es contaven amb els dits de les mans i ell va saludar a cadascun dels punts on detectava compatriotes. Va ser un detall que no oblido i que agraeixo enormement.

No faré crònica de partit, ni selecció de les millors jugades, només m’agradaria que amb els comentaris expresseu què us desperta a vosaltres la fita d’aquest jugador, amb un passat ben proper al nostre i que es troba jugant i guanyant entre els millors jugadors del món.


Gràcies, i moltes felicitats, Pau!!