Aigua i taronges

Pels que no ho coneguin aquesta caminada, comença a les 5 de la matinada sortint des de Canyelles cap a Collbató, on es fa nit per l’endemà pujar la muntanya fins al Monestir. Tots els que vàrem sortir de matinada per caminar els més de 40 Km, al voltant de 145 persones, només se’ns va oferir aigua i taronges, fins a qui tot com cada any, encara que aquest teòricament era l’aniversari, en arribar a destí tots a descansar per afrontar el camí de l’endemà.
Tots els actes de celebració es van produir el diumenge 29 a dalt al Monestir, per cert, actes que ja s’havien fet pel 25º aniversari, i estaven destinats aquelles persones que van anar fins a Montserrat en bus, cosa que trobo correcte, i no forma par de la meva crítica, però realment l’esperit i els protagonistes, com ja he dit, son aquelles persones que caminen.

Els caminants no varen tenir cap acte, ni a l’hora de dinar, ni a la arribada a Collbatò, una arribada molt trista, en un sentiment d'abandonament per part de l’organització. Recordar que en anteriors aniversaris, s’havien fet actes a l’hora de sopar el dissabte a Collbatò, o com el darrer, el 25éaniversari que es va fer una recepció d’agermanament per part de les autoritats de tots dos municipis, Collbató i Canyelles, en un acte on tothom va participar i va ser molt emotiu.

Per acabar d’arrodonir el cap de setmana, per part de l’Ajuntament de Canyelles, va ser el poc espai per dormir a Collbatò, tenint que dormir en unes condicions precàries, això encara dona més motius per reafirmar-me en la sensació de abandonament.

Voldria recordar una vegada mes a les persones que organitzen, que no han de descuidar als protagonistes.

Des de la meva modesta opinió demanaria als organitzadors recollir aquestes paraules i a prendre mesures al respecte, fent que en endavant aquestes situacions no es tornin a produir, mantenint aquesta caminada amb l’autèntic esperit, que ha fet que enguany puguem estar orgullosos de haver fet 30 anys que els Canyellencs anem caminant fins a Montserrat. Una caminada que vol acollir a tothom i continuar sen una acte de referència dins del calendari festiu del nostre poble.

Òscar.C.O