-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- 03-05-2012 18:38
VD. Tristísima ceniza
Els experts assenyalen que el llibre podria ser una mena de còmic de la guerra civil espanyola o bé una novel•la gràfica sobre la presència del famós fotògraf Robert Capa al País Basc
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’acció es situa a l’any 1937 La guerra Civil espanyola s’estén ja per tot el territori i ja es veu quin serà el final amb la previsible derrota militar i política de la República. En aquest temps es va plantejar la batalla de Sollube, nom de la muntanya clau per defensar els posicions i evitar l’entrada de les tropes a Bilbao . En mig d’aquesta situació Robert Capa I Gerda Taro viuen la seva relació i la fotògrafa marxa cap a Catalunya per fer-hi els seus reportatges mentre Capa es queda al País Basc . Són temps que determinaran la història del futur. L’estratègia de les tropes franquistes tancarà una pinça sobre el que encara resta de zona republicana. A partir d’aquí els autors recreen una situació i uns moments dramàtics com són les “Tristísimas cenizas”. Es dóna veu als derrotats , a aquells que van lluitar com van poder però amb resultat poc eficaç per mantenir la possibilitat d’aturar les tropes franquistes. L’obra es situa entre la ficció i la realitat, entre personatges reals i altres d’ inventats, entre el realisme i la poesia, entre la crueltat i l’heroïcitat. Un exercici de recuperació i documentació de fets claus en la guerra al País Basc i amb l’atractiu de personatges que van hi tenir un cert protagonisme.
El títol del llibre està tret d’uns versos de José Agustín Goytisolo
Queda el polvo
De aquel trueno, de aquella
terrible llamarada
que creció ante mis ojos,
para siempre ha quedado,
confundido con el aire,
un polvo de odio, una
tristísima ceniza
que caía y caía
sobre la tierra, y sigue
cayendo en mi memoria,
en mi pecho, en las hojas
del papel en que escribo.
L’obra està fonamentada en un anàlisi documental molt important fet per Mikel Begoña que ha posat blanc sobre negre molts treball sobre episodis poc coneguts de la guerra civil i el traç dels dibuixos amb molta força d’ Iñaket , il•lustra de manera convincent la història.
La història es centra, com hem dit, en la participació del mític fotògraf Robert Capa en el front de la batalla de Sollube , al maig de l’any 1937 que va determinar l’entrada del feixistes a Bilbao. La presència de Capa és però també una excusa per fer aparèixer en al història altres personatges importants des d’un pla internacional en al guerra espanyola com Ernest Hemingway o Kati Horna i fins i tot i apareix Saint-Exupéry. Tot i que aquest personatges hi tenen una presència secundària si es compara amb la història del soldat republicà Francisco Artasánchez de qui s’explica l’epopeia que va patir des de la derrota , la presó i la fuga cap a sudàmerica.
Al nostre entendre el llibre té quatre elements que li fan tenir una certa singularitat. Per una banda la figura del fotògraf Robert Capa que ha estat redescobert fruit de troballa de nous materials seus. Capa , un mite del fotoperiodisme té aquí un tractament de personatge que segueix la guerra per donar-ne testimoni. En segon lloc el propi guió que té una voluntat d’endinsar-se documentadament en episodis poc coneguts de la guerra civil i, per tant, són una aportació prou interessant a l recuperació d’alguns esdeveniments encara obscurs de la confrontació bèl•lica . En tercer lloc la qualitat del treball tant en el fons com en la forma gràfica de treballar-los. Segurament la força que s’imprimeix al dibuix comporta en bona part la credibilitat global de la narració. I en quart lloc la mateixa presentació del volum és d’unes formes acurades i això fa que sigui un volum molt agradable de llegir i mirar, observar i descobrir.
Més enllà de figures protagonistes l’obra també té, un interès en destacar les personalitat d’herois que no han tingut ni la projecció ni el reconeixement que ben segur mereixien com passa en tantes i tantes situacions.
El dibuixant deixa clara la intenció de l’obra “Queríamos recordar a los olvidados, que casi siempre suelen ser los grandes damnificados. Por lo que supuso la guerra, hay muchas historias que se deben contar. No se puede olvidar, ni permitir que digan que la memoria histórica hay que dejarla atrás".
Està ben clar i està ben escrit i dibuixat.
Val la pena passar una bona estona.
Tristísima ceniza
“Un tebeo de Robert Capa en Bilbao”
Mikel Begoña & Iñaket.
Colección: Nómadas
Editorial Norma
Barcelona, abril 2011
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!