I ara les educadores no cobren...

I mentrestant, les educadores no cobren. Clar que no és el mateix omplir-se les butxaques amb diner de la bombolla immobiliària que tenir cura i educar una vintena de nens per classe. Bankia va tancar el 2011 amb un volum d’actius potencialment problemàtics dels sector promotor i immobiliari de prop de 31.800 milions d’euros.

Clar que no és el mateix un sou de mil euros que la jubilació d’or que a partir dels 65 anys cobrarà el nou director de Bankia: 53 milions d’euros del BBVA…

Si alguna cosa coincideixen a dir tots els qui treballen en banca i inversions, és que l’Estat enfonsarà les famílies, però no deixarà que s’enfonsi el sistema financer.

Tot, quan les 92 Escoles Bressol de Barcelona fan avui la primera de les tres jornades de vaga que han convocat en protesta per les retallades. Per a les Llars d’Infants, la retallada de les subvencions d’un 60,8 per cent en dos anys significa: l’augment de les ratios per aula, la desvirtualització del projecte educatiu i la pèrdua de llocs de treball. S’acomiaden educadores de suport a les hores crucials dels centres: l’hora de dinar, quan més nens es concentren al mateix espai i precisen de més cura i atenció…

Tot plegat, una pitjor atenció i educació dels infants de 0 a 3 anys.

PERÒ, REBOBINEM UNA MICA EN EL TEMPS i recordem d’on sorgeixen les Llars d’Infants…

Les Escoles Bressol es construeixen majoritàriament a partir d’una Iniciativa Legislativa Popular, aprovada per unanimitat el 2003 (inclosa CiU), que s’impulsa des de la comunitat educativa (Mestres i AMPES), Ajuntaments, associacions de veïns i sindicats. Tota la societat organitzada a l’entorn de les criatures recull signatures i les porta al Parlament. Una ILP a partir de la qual es creen 60 mil places d’escola bressol. I aquesta llei dóna la responsabilitat de gestionar l’educació d’0 a 3 anys als ajuntaments catalans.

És, sens dubte, la ILP més feliç de la historia democràtica del nostre país, perquè –dissortadament- no acostumen a prosperar. Una llei que obligava a un finançament a terços de les places: 33 % Generalitat, 33% Ajuntaments i 33% famílies.

Ara volen que només hi aportem les famílies. Però, com es poden sostenir les Llars d’Infants en aquesta situació?

Doncs, com està passant: augmentant quotes i externalitzant fins que moltes escoles bressol acabin tancades o en una privatització encoberta.

Els gestors dels ajuntaments que han malbaratat el diner públic, l’han mal gestionat i, en molts casos, se l’han embutxacat no responen davant la justícia ni davant de ningú. En canvi, els consistoris fan pesar l’actual situació en els treballadors, en les famílies i en els nadons i nens.

Acabarà aquest país que tindrà educació qui se la pugui pagar i haurem convertit un dret fonamental en un dret mercantil, tal com denuncien fa temps alguns sindicats de l’ensenyament.

ANEM A PAMS

El Govern de CiU argumenta que la Generalitat no té diners. Segons els experts, ens volen fer creure que les retallades són inevitables, però hi ha solucions:

- Recuperar l’impost de successions que tan sols afecta al 3 per cent de les persones que hereten. Només amb la recuperació d’aquest impost es recaptarien 400 milions d’euros. La retallada en educació és de 280. Ens sobren 120 milions per invertir en ensenyament, que bona falta fa.

- Modificar la política de CiU de repetició de curs, a la qual s’oposen organismes de prestigi com l’OCDE, PISA i la Comissió Europea, entre d’altres. Sostenen que és el sistema més inútil i més car de recuperar els alumnes que no van bé. Només que els donéssim suport en les tres assignatures que no els van bé, ens estalviaríem pagar-los la repetició del curs sencer, o sigui, un munt de calers.

- No cal ofegar econòmicament als treballadors de l’Ensenyament. Només que s’apliqués un Pla de Salut Laboral, ens estalviaríem una milionada en cobrir baixes mèdiques, organitzant i cuidant millor els docents.

Senyors polítics, paguin la nòmina a les educadores ja. O disculpin, paguin a l’empresa concessionària Educare XXI perquè puguin pagar les nòmines a les treballadores.

Ja els han rebaixat el sou fins a fer-los indignes, ja les han humiliades prou, ja les tenen prou atemorides amb les amenaces d’acomiadament. L’Ajuntament de les Persones. Recorden? Sr. Alcalde, li sona?