Vetlla

Un llarg poema adreçat a Helena Valentí

a tu, Helena, que ara aprens
a viure (digues, em permets
que vingui a classe amb tu, i m’assegui
al teu costat, fins que me’n treguin?),
que llesta d’exàmens, demà
a la una, veurem baixar
de l’autobús, a tu, Helena,
vull oferir-te aquest poema.

És d’aquelles lectures que repasso de tant en tant per la seva sensibilitat i gairebé repeteixo de memòria aquell final també ben traçat

Arribaré, amb els tres que em manquen,
al vers mil tres-cents trenta-quatre.
Me’n queda un per dir-te adéu:
barca nova, tingues bon vent.

Evoco a Ferrater però vull parlar del magnífic poema de Jordi Llavina Vetlla, que ha guanyat el premi de poesia Vicent Andrés Estellés als premis Octubre de València.
Res a envejar a Ferrater.

He fet una lectura gairebé compulsiva en quedar atrapat en la xarxa dels versos, en al teranyina de les idees,dels conceptes, de les vivències, dels records, els bons i els no tant bons, que el poeta en va transmeten all llarg dels 1.302 versos del poema.

Jordi Llavina amb la seva joventut ja s’ha consolidat com un dels escriptors d’una qualitat notable i amb una producció literària àmplia i variada. Ha treballat també exercint la crítica literària en diverses publicacions i ha presentat varis programes sobre literatura en diversos mitjans de comunicació. Sobretot a Catalunya Cultura. També regularment publica articles en els planes d’opinió dels diaris El Punt/Avui i La Vanguardia.

Ha conreat els diversos gèneres obtenint també diversos premis tant en narrativa com en poesia. De la seva ja extensa bibliografia en destacaríem en narrativa breu Londres nevat o Dies de Galícia, en novel•la esmentarem Nitrato de Chile, premi Josep Pla i Ningú ha escombrat les fulles i en poesia País de vent o Diari d’un setembrista, que va guanyar el Premi Alfons el Magnànim i el de la crítica Serra d’Or

Ara a Vetlla, l’autor posa damunt el paper totes les seves capacitats creatives i el llarg poema serveix per endinsar-nos en una història personal en que a través del retrobament d’un llibre en el prestatge i amb una dedicatòria ben expressiva . “ Jo no hi seré, i tu em vetllaràs” amb el pronom em tatxat:

I em torno a preguntar perquè
va decidir ratllar el pronom
que ens vinculava, què pensava
en fer-se objecte escrit d’un tall
que havia de desaparellar-nos

A partir d’aquí s’ inicia un llarg recorregut per la vida, els sentiments, els paisatges, les persones, la quotidianitat, en definitiva el periple vital del protagonista i els seves diverses giragonses entre els personatges.

Poema/ novel•la, novel•la / poema impressionant escrita en tres parts i amb una diversitat de mètrica: octosíl•labs, alexandrins i decasíl•labs. El narrador protagonista recorda l’amor que va descobrir amb una noia desapareguda de la seva vida i a través de les nombroses al•lusions literàries,de records d’escenes concretes, de fets del propi entorn o elements imaginaris va bastint tot el relat d’aquesta recerca , certament, inútil ,ja.

El mateix autor responen a preguntes de Jordi Nopca en una entrevista al diari ARA defineix el personatge i la seva relació:

“ El personatge de Vetlla dóna una dimensió molt forta a un moment del seu passat. Aquesta història d’amor és reconstruïda i engrandida a partir de l’engany de la memòria. Ell relaciona la noia amb la literatura: si no hagués estat això probablement no hi hauria hagut llibre.”

L’engany de la memòria! Quanta raó té el poeta , com anem modulant la nostra memòria en funció de les necessitats interiors que tenim, o com la memòria traeix els fets i ens els pinta de manera molt diferent de com van esdevenir. Uns anys vuitanta poetitzats.

Però la memòria és selectiva i el propi poeta va explicant els fets que li suggereix el llibre o elements circumstancials en cada moment ,el decurs i el camí que va prenent el narrador, les dissorts , la morts de companys propers, les butxaques sempre plenes i carregades de mil sorpreses.

És el poema una plasmació del mite del primer amor adolescent? No ho crec més aviat diria que és redimensionar aquell magnificar i fer transcendents aspectes que amb els anys situarem en la seva justa mesura.

El país, la llengua, el poble, els veïns...protagonistes d’una reflexió poètica i deixar constància notarial del transcórrer de la vida.

Necessitat de recuperar absències, pensar en la vida i la mort, la literatura i el pas del dies i del canvi de lectures referents .

Un periple vital magnífic , extraordinàriament ben resolt.

Un llibre imprescindible des del meu punt de vista en el que en molts moments et pots sentir identificat i transportat als escenaris reals o imaginats teus i son comparables amb els que el poeta descriu.

I un final contundent:

Quan finalment, vaig enfilar el carrer
de casa i vaig obrir amb la clau de s empre
la porta d’un pis buit, era migdia.
Tants anys després, llegeixo encara el llibre
I ja no espero el que no ha de tornar.

Obrir , doncs, noves portes. 

Vetlla
Jordi Llavina.
Premi Vicent Andrés i Estellés
Edicions Tres i Quatre
València ,2012