El Rayo dormido

Aquets fragment llegit gairebé al final de la novel•la dóna la pauta de la mateixa.Com el passat que moltes vegades queda soterrat, adormit i gairebé oblidat retorna i retorna amb molta força. La memòria com un “rayo dormido” provoca unes flamarades de records no sempre alegres ni sempre dòcils.

La memòria com la recuperació,per una banda, d’uns fets succeïts ja força anys i també la memòria més recent de la protagonista que retroba una vella companya i vol esbrinar els motius d’un trencament d’una amistat profunda de l’ adolescència.

Dos relats paral•lels, una narració dins de la narració, una escriptora que escriu i alhora és protagonista d’una part de la narració. Doble relat, doble història però basades totes des en la recuperació de la memòria

L’autora, Carmen Amoraga és nascuda a Picanya ha estudiat periodisme i ben aviat va debutar amb èxit guanyant el premi Ateneo Joven en 1997 amb l’obra Para que nada se pierda, després va aconseguir el premi Crítica Valenciana i va quedar finalista en els dos gran premis de novel•la com són el Nadal i el Planeta respectivament amb els obres Algo tan parecido al amor El tiempo mientras tanto.

Amoraga també ha portat a llibre la seva experiència personal amb Todo lo que no te contarán sobre la maternidad, una mena de llibre a on explica la seva experiència personal i recomanacions. Treballa com a periodista en diversos diaris i en els canals de la televisió valenciana.

La protagonista del Rayo dormido ,Carlota Soler , periodista amb una certa tendència a la autoestima baixa i ,que sempre ha tingut voluntat de ser escriptora ,guanya una beca per poder escriure un llibre. La idea es recuperar la figura de dues persones que van viure la guerra civil en el mateix poble però amb destins totalment diferents. El capellà José Emilio mort en circumstàncies estranyes a mans dels milicians i la figura d’Antonio Almenar un vell combatent republicà.

A través de recollir testimonis de forces persones i del mateix Antonio Almenar va traçant el recorregut dels dos personatge i la història quan la seva vida en creua en un moment tràgic. El capellà d’idees republicanes retorna al seu poble fugint de València i allà aporta la seva tasca socials i religiosa sense que ningú el molesti, és un jove conegut per tothom , mentre Almenar és encara un adolescent que segueix al seu pare responsable d’una colònia infantil.

El jove capellà és assassinat de manera estúpida gairebé per accident per uns milicians mentre el jove Almenar ho veu i sempre s’ha sentit culpable de no haver intervingut. La seva trajectòria vital és impressionat formant part de la “Nueve” ,la unitat militar de l’exèrcit francoamericana format per espanyols que va alliberar París. Una vida de revolucionari que abandona l’aventura per casar-se i formar una família.

Sempre quedaran en la memòria els fets viscuts de jove . La presència de la periodista furgant el passat li fa reviure la seva història i la història del propi capellà que viu intensament però amb dubtes la seva vida religiosa. Finalment els fets queden exposats amb tota la cruesa.

Paral•lelament la mateixa història de la periodista Carlota Soler que intenta recuperar la seva relació amb una amiga de joventut que va trencar amb ell de manera inesperada , ara vol saber-ne les causes que al final també´ apareixen amb nitidesa.

El llibre explora al història, els sentiments, les contradiccions dels moments històrics.
Les contradiccions que comporta haver de decidir per posicions enfrontades sense que el matís, els grisos ,entre blanc i negre no existeix. La quotidianitat de viure amb un records que retornen amb intensitat i la memòria es fa present altre cop amb tot el pòsit de sensacions personals que s’acumulen.

Molt ben documentada i també molt ben plantejada. La història dintre d’una altra història, el protagonisme de la escriptora i de la seva investigació alhora no és un plantejament nou però Amorago ho domina a la perfecció i el llibre acaba ben arrodonit tancant tots els cercles possibles.

Hi uns annexes també molt interessants que aporten informació complementaria a la que ja en el propi llibre es pot trobar.

Molt interessant i una bona aportació a la reconciliació de la memòria i de la història.

El Rayo dormido
Carmen Amoraga
Col, Áncora y delfín 1235
Editorial Destino
Barcelona, juny del 2012