Uriel Bertran a Sitges

Malauradament però, hi ha mitjans partidistes que empren les dades que els hi cauen al damunt arbitràriament, no pas per palesar com evoluciona sociològicament un parer generalitzat. Les enquestes són el mitjà que un sociòleg té per analitzar cap a on poden anar els fluxos decisoris de la ciutadania; mai un periodista pot corrompre l'eina d'un especialista de manera a tergiversar la realitat social, sobretot quan parlem d'extrapolar unes dades virtuals cap al futur: l’exercici demana molta cura i professionalitat. La mala interpretació d'una enquesta delata qui en manipula els resultats, p.e, si La Vanguardia advera la quasi majoria absoluta de CiU, la objectivitat d'aquest diari queda en entredit pel sectarisme que hi sura. Aleshores, per què La Vanguardia cau tan baix? Per què el Perdiòdico fa el mateix amb els seus benvolguts socialistes?

Aquí rau la por dels mitjans espanyolistes i la seva guerra bruta. Tant CiU, com ERC, com Solidaritat lluiten per l’objectiu de la plena sobirania, cadascú a la seva manera, cadascú amb el seu vocabulari i amb el seu propi tempo. Els primers exemplifiquen el seny català, un xic exagerat doncs ara volen esperar fins al 2020 en un degoteig d’independència que pot acabar sent molt enervant per tothom, àdhuc perillós per la estabilitat del país. Els segons acusen Solidaritat de ser massa radicals atès que assegurem que Catalunya podria esdevenir un estat dins d’Europa l’any vinent. Aquesta claredat i fermesa es titllada ara d’extremista.

Ai las, malgrat jo no em vegi pas com un radical (sóc un petit empresari que mira de treu-re'n rèdit de les pedres) sembla que políticament ho sóc. No recolzar els grans partits a Catalunya significa ser minoritari, ara bé, quan jo confronto la meva suposada radicalitat amb la realitat social me n’adono que jo el que em sento de debò és català i res més. Des de la meva humilitat política, penso que la única radicalitat possible és la veritat. Precisament, on molts partits amaguen els seus objectius condicionats com estan per tercers, per deutes, per interessos interns, per personalismes… només crec en aquells que em diguin sense embuts què volen i com ho volen fer, tenint en compte que cada minut que passa Catalunya s'ensorra una mica més. Si les minories diem les coses pel seu nom, és perquè tenim el desig d’esdevenir majoria sense lligams i sense por de la veritat. I les enquestes ens son favorables.

L’Uriel Bertran vindrà a Sitges aquest dilluns dia 5 de novembre per cloure a la nostra Vila la pre-campanya. Serà un debat obert a preguntes, a comentaris, a crítiques, a dubtes, a solucions, a la veritat, a la Independència i a com ho farem. Si el procés encara us neguiteja, esteu convidats a recollir el vostre antídot de franc aquest dilluns a les 20:00 al Retiro.

Robert Cavaller i Delsing
Solidaritat Catalana per la Independència - Sitges