Ruinas modernas (editorial Àmbit)

Marina d’Or, Què guai!. La total vacuïtat de l’enunciat ja ens posava avís en torn al cúmul de despropòsits amagats darrera de l’eslògan enaltidor de “parc infantil medieval”; llac artificial; “cinema volcànic en quatre dimensions”; pista de patinatge sobre gel; el inevitable camp de golf; hotels temàtics amb la promesa d’una eterna ciutat de vacances amb quaranta mil vivendes; set grans hotels... com se li queda el cos?

Doncs encara no sap de la resta de despropòsits que aquesta pobra “Pell de brau” (a la manera d’Espriu) ha anat acumulant al llarg i ample dels darrers anys: tal quantitat d’atrocitats que, de no ser documentats fotogràficament per l’arquitecte Julia Schulz-Dorbunrg al llibre “Ruinas Modernas” (una topografia del lucro), semblarien sortits d’un bagul farcit d’endimaris onírics per decorar l’orografia resultant d’un cataclisme.

A tall d’exemple el moviment de més dos milions de metres quadrats de terreny a Chinchilla  per construir mil vuit-centes vivendes, l'inefable  camp de golf, (en terrenys eixuts); de moment no ha depassat de les cicatrius d’una terra erma i desolada. Sense oblidar Puerta de Horche a Guadalajara, amb la pretensió d’aixecar habitatges plurifamiliars amb heliport privat, sabut és que amb tants d’embussos a les carreteres tots hem de fer servir l’avioneta particular i res millor que una urbanització en mig del no res per solucionar el problema, això sí, amb estació de l’AVE propera (per si falla el vol) i enlairar-se pels camins de ferro. O l’oferta de vivendes col•lectives de protecció pública a la província de Salamanca, el somni va quedar amb unes poques obres d’urbanització i jardineria i fins mai més. O l’illa del Fraile Resort anunciada com "vuelve a los orígenes" ?? a Múrcia amb pretensions de Residencia esportiva,  camps de golf en anunciar “recuperar sensacions que creiem oblidades”, pau, a més de pàdel, natació, ludoteca, heliport, i amfiteatre.

La pau ha quedat abandonada amb moltes cases ja construïdes. Encara tinc més ofertes. Què els semblaria El Mirador de l’Ebre a l’Aldea (Tarragona)? L’ajuntament de la població diu que no donarà llicències fins que no garanteixin aigua potable, mentre només el vint per cent de les cases són construïdes al temps que comencen a esmicolar-se. Sota el romàtic nom de “Les Alondres” a Granada oferien esquí, camp de golf (naturalment) i ja veure’m com segueix la resta, doncs la fiscalia va demanar presó i inhabilitació per al càrrec oficial qui va permetre l’obra acusant-lo de suposada prevaricació i demanant que es recuperi la natura espoliada. Segueixo? Podem viatjar de Nord a Sud i d’Est a Oest, trobant moviments de terra, desmontes, i cases semi començades morint en mans del vent i l’oblit. A Cantabria tres quarts del mateix, canvi del paisatge natural i ratificació del Suprem per la il•legalització del complex residencial.

En mig de tantes bajanades constructores amb promeses de marines seques, camps de golf, spa i tot quan pugui somniar no vull deixar de banda l’illa de Fuerteventura on les corrents marítimes que proveïen de sorra la platja han quedat barrades per les construccions, sempre a mig acabar, de cases que trenquen el curs natural dels vents. I encara altra “perla” que vull destacar, el Marina Cope a Múrcia, que ha embolicat en les seves xarxes de financiació el Consorci de Marina; la comunitat autònoma; IBERDROLA; Bancaja; Cajamurcia; tot amb la vocació se semblar el “Cancún del Mediterrani” en paraules del conseller de Turisme.

Algú dóna més, en aquesta gran sala d’esbarjo, joc, termalisme, spa, camp de golf, heliports i més bajanades en que volien convertir aquesta pobre Pell de Brau?

Les respostes en aquest jeroglífic del tres al quart, les trobarà a "Ruinas Modernas", editat per Àmbit amb texts de Rafael Argullol; Pedro Azara; Oriol Nel•lo i Jordi Punti, potser fins i tot entendrà on han anat a amagar-se els diners de les evaporades primes preferents.