La bruixa de pedra

Novel·la que va ser reconeguda amb el premi Nèstor Lujan de novel·la històrica. En aquesta novel·la Fañanas combina a la perfecció elements històrics amb  la base  de les llegendes a l’entorn de la ciutat de Girona i concretament de la seva catedral. La llegenda  en Fañanas esdevé  motiu de fer literatura, i bona literatura, que enganxa i ens interessa seguir fins a conèixer el seu desenllaç.

Miquel Fañanàs va néixer a Girona a l’any 1948 ha treballat de periodista en diversos diaris i revistes com el Punt i la Vanguardia i recentment al Periódico de Catalunya. També ha tingut responsabilitats polítiques  a l’Ajuntament de Girona quan Joaquim Nadal era Alcalde . Va ocupar diverses responsabilitats , des de Cap del gabinet de l’alcaldia fins a regidor en diversos mandats (1987-1999) atenent a les responsabilitats de relacions ciutadanes i de via pública i seguretat.

Ha publicat una extensa llista de títols, prop dels vint-i-cinc, de temàtica molt diversa. Des de narracions breus a literatura eròtica i diverses novel·les de caràcter juvenil.

També ha treballat en diversos estudis relacionats amb la ciutat de Girona  que han servit de marc posterior de la majoria  les seves novel·les.

Fañanàs va publicar per primera vegada amb el llibre  Susqueda i altres narracions que va obtenir un accèssit al premi de narrativa Just Casero. Susqueda és encara una narració mítica per alguns gironins. En ella s’explica que passaria si es trenqués la presa del pantà de Susqueda.  Amb  “Heu vist Tama” va guanyar l’esmentat premi Casero.  A més ha obtingut altres guardons : Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, 1989: El secret de l'arxiu, La Vall d'Albaida de narrativa eròtica, 1993: Diari de les revelacions, Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2010: El pavelló gris i darrerament  el Nèstor Luján per la Bruixa de pedra.

La llegenda de la bruixa de pedra és una de les llegenda més conegudes de la catedral de Girona. Una de les gàrgoles de pedra reprodueix a una bruixa. L’autor a través d’aquesta figura de llegenda ordeix una trama prou interessant que vincula diversos fets històrics i per damunt de tot plana la fosca ombra de la inquisició.

Un investigador, Pere Freixenet, rep l’encàrrec de fer un treball històric sobre l’evolució constructiva de la catedral de Girona. A partir d’aquí ens traslladem en el temps i ens situen al segle XIV en el moment de les obres de construcció de la catedral i de les aventures i desventures  dels personatges protagonistes.

L’investigador, obsessionat per trobar una passadís subterrani secret de la catedral, comença a investigar i es troba amb la història de la “bruixa de pedra” i transcriu el relat que troba.

Emergeix la figura de Guisla Recasens que està immortalitzada en una gàrgola de la catedral.

Guisla és  tinguda com un bruixa quan en realitat no era res més que una dona desarrelada socialment perquè era molt avançada en pensament i en els seves actuacions respecte  a les “normes”  de comportament d’aquells temps, normes guiades i fonamentades  per una temença, gairebé irracional,  als criteris i servituds  religioses i a les supersticions pròpies dels moments.

Guisla treballa com a  remeiera usant els herbes boscanes i seguint la llarga tradició de les dones que guarien a base de medicaments  i ungüents naturals. Manté bones relacions amb el jueus a qui avisa d’un possible pogrom i salva a tots els infants de la violència desfermada. Aquesta relació no passa desapercebuda a Nicolau d’Aymerich ( personatge real) un temible inquisidor

L’Inquisidor es fixa en la dona i la fa objecte de persecució a rel d’una epidèmia de pesta negra, donat que amb un del seus remeis s’intenta guarir, sense  èxit, al bisbe, però sobretot perseguida per la inquisició per algunes interpretacions esbiaixades de la seva activitat que és sempre procurar mantenir la concòrdia i, per damunt de tot , preservar els nens dels odis que es desfermen entre els jueus i els  gentils en moments de dificultats econòmiques o socials  o de catàstrofes naturals que prenen dimensions tràgiques.

Un relat contra la intolerància religiosa i posar de manifest com els interessos fanàtics poden desfermar la cacera d’innocents. La barreja entre la veritat  o la certesa història i les llegendes , moltes vegades es contradiuen, però sobre una base real fer una ficció llegendària és un exercici que en literatura és força habitual. Així doncs Fañanàs a través del personatge de Guisla Recasens, bruixa que estarà immortalitzada en una de  les gàrgoles de la catedral ,s’endinsa en al Girona medieval ,ens  explica com era la ciutat, quines eres les trifulgues dels seus habitants i com els  fenòmens naturals podien condicionar la vida de la gent.

Novel·la ambientada a Girona però que pot tenir una geografia universal ja que la batalla contra la injustícia i la persecució dels heterodoxes i el “diferents” és un fenomen que reprodueix arreu.

L’obra potser caldria que tingués    - i això no li treu ni qualitat ni versemblança – una mica més d’imaginació ja que gairebé es poden intuir el passos que anirà seguint la protagonista.

Viatge a la Girona en plena construcció de la seva catedral i amb una història llegendària vinculada a alguns episodis tràgics del fanatisme religiós i obsessiu  encarnat per la inquisició.

La bruixa de pedra.

Miquel Fañanàs

Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica.

Col·lecció Clàssica 946

Editorial Columna.

Barcelona 2012