Felicitats @okcevendrell

He seguit pràcticament tots els partits de l’OK Lliga i OK Cers al pavelló del Club d’Esports Vendrell i he de dir-vos que el rendiment i nivell de joc del nostre equip ha estat molt regular tota la temporada i d’un nivell de joc altíssim.

No és casualitat que el Vendrell sigui tercer a la Lliga, i  hem jugat molt bé contra tots els equips i hem lluitat molt, fins el darrer segon, amb molts bons resultats. Tothom coincideix que el Vendrell és l’equip revelació.

Tots els reptes els nostres joves jugadors els han superat amb nota, excel·lent. Encisen amb el seu joc, fan gols, estan a costat de l’afició, del planter, somriuen, són educats, són un equip i són feliços.

És així. I es pot dir el mateix de la part tècnica, i de la junta directiva. Hi parlo sovint i es desviuen perquè tot vagi bé i es preocupen per cadascun dels jugadors. Hi ha un gran equip també al darrera. Experiència, il·lusió, tacte, bon tracte, son també un bon exemple i un bon referent.

Es vivia amb molta emoció el darrer partit que servia per a configurar els 8 equips que lluitarien a Oviedo per la Copa. El sorteig, els creuaments. Al món de l’hoquei vendrellenc no es parlava de res més. I a mesura que s’apropava el torneig, més emoció, nervis i comentaris.

Aquest equip ha sabut guanyar-se l’afició. És evident. Per això tants vendrellencs i vendrellenques han volgut estat seguint l’equip, alguns a Oviedo, altres des del Vendrell. Però tots amb el nostre equip. I ahir els ho vàrem demostrar.

RTEV va enviar-hi un equip a Oviedo: el Victor Merencio, el Guillem Solé, Danny Boy, Jordi Graell i varen fer una feina extraordinària, titànica. Moltes gràcies també. Com la feina que van fer els incondicionals de la penya Orgull Roig i Negre, i que han fet durant tota la temporada al costat de l’equip.

L’emoció va anar in crescendo. Divendres, dissabte, i diumenge ... i dilluns. Els del Vendrell van sortir divendres molt concentrats, i van saber fer bo el pronòstic de favorits i es van acabar imposant, amb estil, al joc dels vilanovins.

Dissabte, ens esperava el FCB. I el partit bo el va fer el Vendrell. Des del primer segon, el Vendrell va jugar a un altíssim nivell, que els del FCB no van poder aturar en cap moment. Un partit memorable, que tothom trigarà a oblidar. Vaig dir en un tweet, el dia que el FCB voldria ser el Vendrell. Penso que va ser així. I ens vam guanyar sense discussió el pas a la final de diumenge.

Diumenge, el Vendrell jugava contra un equip català amb una trajectòria de molts èxits, el Reus. La final, era la primera final del Vendrell i havia generat molta expectació.

Els Nens del Vendrell van obrir les portes del seu local per a poder veure els partits. Diumenge hi havia molta gent, de totes les edats. I vam patir, però vam disfrutar.

Sempre vaig pensar que el Vendrell guanyaria la final, perquè tinc molta confiança en aquest equip. I no ens van defraudar. El Vendrell va saber jugar la final, i guanyar-la. Jugant amb molt ofici i molta esportivitat.

Va ser molt gran. Un somni per tanta i tanta gent fet realitat. Molts amics meus d’arreu de Catalunya seguien el partit amb interès i estaven a costat del Vendrell. I tota l’afició, boja d’alegria per la victòria.

Ahir dilluns, al matí, vam fer una reunió a l’ajuntament per a preparar l’arribada de l’equip al Vendrell. Tothom volia participar-hi, ser-hi. I a les 19 hores, pendents de si plovia o no plovia, es va anar omplint la plaça Vella i els carrers del centre de la vila.

Vull agrair a totes les persones, empreses i entitats que van participar en l’acte d’ahir i al patrocinador de l’equip, Moritz, que també va voler ser-hi present. Gràcies a tots. Una nit així, amb l’expectació que va generar, va ser únic.

I van arribar els herois d’Oviedo, amb una carrossa, i van travessar la plaça i van saludar tothom i van pujar al balcó de l’ajuntament. Va ser molt emotiu. La benvinguda de l’alcalde, Benet Jané, i les paraules de l’entrenador, el gran Guillem Cabestany, el president Victor Romagosa, la presidenta Cati, jugadors, les paraules emotives del Pep Cid, del Tomàs. Tothom va voler parlar.

I finalment, l’excel·lent vídeo que van preparar els amics Edgar Toldrà i Guillem Solé. Impressionant. Emotiu. Únic. No hi ha paraules.

Felicitats campions ! Per l’orgull roig i negre

Continuarem al vostre costat i, com va dir ahir, l’Eloi Albesa, no serà la darrera vegada que pugem al balcó de l’Ajuntament. Amb aquest equip i aquesta junta, n’estic convençut. Som-hi !