Manifest 8 de març

Fa cinc anys que dura aquesta crisi causada i agreujada per l’especulació financera i la complicitat dels governs de torn. Les mesures que suposadament haurien d’alleugerir-la, no només no ho fan, per sorpresa de reconeguts analistes econòmics, sinó que a més ens fan perdre, a la ciutadania en general, un seguit de drets, ja no sols socials, sinó humans.

Les dones veiem com es redueixen drets i llibertats que tants anys i treball ens ha costat d'aconseguir, quan encara estem lluny de l’equitat real. Igual que els maltractadors s’acarnissaven amb les dones, els poders polítics i econòmics s’acarnissen amb els més vulnerables: criatures que passen gana a l’escola, malaltes que quan més ho estan més han de pagar pels medicaments i que són ateses per una sanitat pública que aquests poders volen degradar expressament, aturades sense cap ingrés, desnonades i privades de futur en un país ple de pisos buits, gent gran que és la que sosté tota la família, dones que voldrien ser mares i no s’ho poden permetre, mentre que d’altres potser es veuran obligades a ser-ho en contra de la seva voluntat. La llista de greuges seria molt llarga i augmenta cada dia.

Davant de tot això, el que demanem no és una utopia, és més, no només és possible, sinó imprescindible. Volem que els nostres fills i filles no passin gana, ni a casa ni a l’escola i que mengin en condicions, no en carmanyoles a 3 euros. Per això reivindiquem l’accés gratuït al menjador escolar per a tothom. La llar d’infants ha d’oferir places a totes les nenes i nens que les necessitin a preus assequibles i adaptats a les diferents situacions familiars.

Per tal de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i la correcta socialització de nenes i nens demanem que s’ofereixen activitats extraescolars d’accés gratuït per a qui vulgui assistir-hi. Per fer efectiu l’accés a l’escolarització obligatòria volem que, a nivell municipal, s’organitzi la gratuïtat dels llibres de text.

Les famílies d’una sola progenitora són sovint les que tenen més dificultats, per això volem que els drets de les famílies nombroses siguin ampliats a aquests casos.

Un dels problemes més sagnants, literalment, és el de l’habitatge, per això volem que es faci un cens de pisos buits de les entitats financeres i de protecció oficial per tal de fer un parc de lloguer social per a persones en situació de risc, víctimes de violència, desnonaments o en atur de llarga durada.

Volem que es garanteixi l'atenció a les persones dependents mitjançant personal municipal qualificat. Quan aquest dret no està garantit, recau sobre les dones properes com a treball no pagat i empitjora la seva salut i qualitat de vida, a més d’impedir el seu accés al món laboral, fet que les condemna a un futur de pobresa i precarietat.

Les activitats de diferents grups de dones es troben escampades per tota la ciutat, fet que en dificulta la col·laboració, la interrelació i la creació de sinergies i fa que es desaprofitin recursos i energia, per això demanem que es creï un Casal de Dones municipal que promogui l’associacionisme i l’apoderament de les dones.

En aquest moment de crisi les dones som un col·lectiu vulnerable sobre el que recauen molts conflictes familiars i socials, per tant volem que l’assistència jurídica i psicològica que s’ofereix a les dones en situació de maltractament s’ampliï, amb el mateix nivell de qualitat, a totes les dones que ho necessitin per qualsevol causa.

Volem que l’accés a serveis i prestacions socials sigui digne i sense cap discriminació per edat, sexe, origen o cultura i, precisament per això, demanem que existeixi una mediadora intercultural qualificada per a les dones.

Tot el que demanem és possible, assequible i imprescindible per a continuar l’obra de la civilització, per això sortim al carrer i amb veu alta i clara diem: Ni un pas enrere.