Esperar sense esperança, no gràcies

Fa pocs dies llegia en les pàgines d’ATTAC  un article d’opinió de Boaventura de Sousa Santos, sociòleg i professor catedràtic de la Facultat d'Economia de la Universitat de Coïmbra (Portugal), en el que entre altres ens deia que Esperar sense esperança és la pitjor maledicció que pot caure sobre un poble. I l'esperança no s'inventa: es construeix amb inconformisme, rebel•lia competent i alternatives reals a la situació present.

I crec que aquesta maledicció plana sobre el nostre municipi de Sant Pere de Ribes sinó no som capaços de sortir de l’atzucac en el que ens ha posat el mal govern. Acabades o finalitzades les possibilitats d’una entesa per a la governabilitat al municipi, l’actual situació política, econòmica i social ens demana o exigeix de nou tant un anàlisi de la situació com l’articulació d’una nova proposta política.

Més enllà del pacte PSC-ICV per la continuïtat en els càrrecs, la realitat social i política del nostre municipi descriu una manca total de projecte polític per part de qui té les responsabilitats de govern, de propostes davant els reptes que una situació de crisi i d’atur estan generant dia a dia i de manera tràgica en el nostre veïns i veïnes. Després de més de 17 anys en el govern, la manca de lideratge i de responsabilitat del govern del Sr. Blanco és total. La planificació no existeix. Continuem, des de fa dos anys, amb pressupostos prorrogats. No hi ha pla de mandat concretat, ni cap voluntat, ni proposta política que ens permeti saber cap a on es vol anar. Cap a on es volen conduir les potencialitats del nostre municipi..

La manca de debat sobre els pressupostos municipals, la manera com es van dur i negociar les ordenances municipals amb mercadeig inclòs davant el ple municipal, penso són una mostra de la decadència política en la que ens movem. La  fallida de Garraf Promocions (de la seva claredat i legalitat ja en parlarem) amb un endeutament per part de l’Ajuntament de més de 5 milions d’euros, la fallida de la promoció de vivendes socials, les dificultats de sortida del mercat municipal La Sínia a les Roquetes, l’escalada impositiva i fiscal del nostre municipi, el deplorable estat en que tenen el Local a Ribes, El teatre de les Roquetes i la majoria de locals públics. La fallida de Ràdio Ribes, de la revista municipal el Montgròs, la pèrdua del CAP a Ribes..... no són el resultat solament de la crisi econòmica i altres afers conjunturals sinó d’un mal govern. Una decadència, reflectida en l’abandó premeditat del patrimoni comunitari de Sant Pere de Ribes. El tancament de portes de la Casa de la Vila, per més atacs tèrmits de que ens parlin, és el resultat també d’una mala gestió i un desinterès per la salvaguarda del patrimoni comú.

Pensar que aquesta situació de desgovern, o si es vol d’apatia governamental, és sostenible fins a final de legislatura. Solament és correcte si desmereixem el preu que pagarà el municipi per aquest desgovern, que sense cap mena de dubte és i serà altíssim. I  no solament en pèrdua d’oportunitats i en patiment personal com a  conseqüència directa de la crisi i sobretot de l’alt grau índex d’atur registrat i la pèrdua constant de drets i coixí social. Sinó també perquè comencen ha ser cada cop més les veus que públicament es pregunten de que serveix pagar impostos, de que servei mantenir un govern municipal i una estructura política municipal si l’acció de govern no es tradueix ni en respostes ni en serveis. I això, ho sabem molt bé, té el risc no solament de qüestionar l’acció política i els mateixos polítics sinó també d’apropar la ciutadania a discursos populistes, xenófecs i autoritaris. Un perill, que en època de crisi, de tensió social  i de dificultats, no ens poden permetre i al que hem de saber donar resposta.

Penso que davant la situació que, personalment i com a grup municipal considerem greu per la descomposició política que observem, ens cal concretar una acció política encaminada a donar esperança. Esperança no en esperar sinó en canviar i millorar la resposta social i política de l’Ajuntament a les necessitats que com a comunitat tenim plantejades. Encara que per fer-ho ens calgui situar les responsabilitats damunt de qui correspongui, tan de govern com d’oposició i preparar-nos per a possibles nous escenaris, que exigeixiran segur grans responsabilitats i compromís col•lectiu. 

Joan Garriga
Regidor d’Um9 a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes