El reconeixement de l'error com a eina per avançar

Durant els anys que porto treballant a l’escola he pogut observar i constatar que la millora en els aprenentatges (o en els resultats, com agrada dir ara) sovint va acompanyada de la consciència de l’error, d’allò que no ens ha sortit bé, cosa que és necessària perquè es doni la millora i per tant puguem avançar. Aquest procès, però no és només aplicable als alumnes, sinó que també l’aplico en la meva feina. Cal valorar i explicar què és el que no ens ha sortit bé, el que podem millorar, amb tota la naturalitat del món. Això també ens ajudarà a conèixer les nostres mancances, per poder-les superar. No som infalibles i això tothom ho entén.

Aquest aspecte, que intento aplicar cada dia a l’aula o en les meves tasques com a director de l’escola, sembla que no tothom el té tan clar. Em sorprén que l’equip de govern de l’ajutament, amb més de 20 anys d’experiència, no pugui aplicar aquest procès de millora. Em sorprén que en totes les seves declaracions, ja sigui al ple municipal o a la premsa, mai siguin els responsables de cap de les mancances del municipi, mai res és culpa seva, sempre culpa dels altres. Quan no és la Generalitat, és la oposició. Mai tenen una escletxa de crítica cap a la seva acció de govern (de 16 anys seguits). Ells són infalibles. Per tant, com he dit abans, sense reconeixement de l’error no hi ha millora possible. Es neguen a millorar i a acceptar la crítica, negant la realitat i culpant als altres de tots els mals del municipi. Només accepten aqulles entitats, col·lectius o partits que els elogien cegament (amb tot el respecte per la seva opinió). Cal escoltar el que ens agrada i els que no ens agrada de nosaltres mateixos, per coneixer les nostres mancances. Només així farem que el municipi avanci i pugui tenir un projecte que il·lusioni als ciutadans.

La feina dels mestres es dificulta quan, a més de les retallades en l’escola pública, tenim governants que es creuen perfectes i infalibles en tot el que fan, persones que haurien de ser un referent per els nens i nenes. I això que hi ha alguns regidors que, abans de ser polítics professionals, havien sigut mestres... En definitiva si ells no volen millorar, si no volen canviar, potser els haurem de canviar a ells.

Josep Rius

President Via