La deixadesa a les urbanitzacions, un mal endèmic del municipi

La majoria de les urbanitzacions del municipi fa molts anys que existeixen. Van començar a crèixer a mitjans dels anys 60. Des de llavors ençà han tingut un creixement notable, inicialment amb segones residències i actualment, en molts dels casos, com a primeres. El seu creixement i el fet que moltes de les infraestructures tenen més de 40 anys han fet que des de fa anys les problemàtiques dels seus veïns s’accentuin. Gairebé totes les urbanitzacions no estan recepcionades, és a dir, que els serveis bàsics de llum, aigua, recollida d’escombreries o clavagueram, estan gestionats pels mateixos veïns i no depenen de la xarxa pública, amb els inconvenients que això suposa.

Per tal de donar a conèixer aquestes problemàtiques el passat dijous 23 de maig, el col·lectiu ViA (Veu i Acció) va realitzar una taula rodona per abordar de primera mà la problemàtica que tenen els ciutadans del municipi que viuen a les urbanitzacions. En aquest debat hi van participar representants de Vallpineda, de Can Pere de la Plana, de Rocamar, de Can Lloses-Can Marcer i dels Viñedos-Can Macià. L’objectiu d’aquesta trobada era donar veu als representants d’aquestes nuclis de població per tal que donessin a conèixer a la ciutadania en general la seva situació. Per altra banda, es volia posar en contacte els diferents representants per tal de compartir les diverses solucions que cada nucli ha tirat endavant.  

Els moments en els que es troben cada una de les urbanitzacions és molt diferent. Segons explicava el representant de Can Pere de la Plana es troben a l’última fase de recepció gràcies a l’esforç que han fet els veïns i a la cohesió que existeix entre ells. Aquest fet va provocar l’admiració de la resta de represetants ja que la majoria estan molt lluny d’arribar a aquest punt. En alguns dels casos encara no han superat l’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, com és el cas de Can Lloses o directament se’ls ha imposat un nou projecte de reparcel·lació sense comptar amb els projectes que ja havien iniciat els mateixos veïns o directament sense tenir en compte la seva opinió. Un exemple d’aquesta situació és la de Rocamar, la qual es troba dins d’un nou projecte de reparcel·lació i d’urbanització en el que està prevista la construcció d’un mur a escassos metres de les vivendes per evitar les possibles inundacions de la riera. Segons els veïns l’estudi que va fer els tècnics de l’ajuntament no és real i tot i que han presentat propostes alternatives no se’ls han volgut escoltar. Per altra banda, alguns d’aquests nuclis de població arrosseguen problemes endèmics com és el cas del pas de vianants que connecti Vallpineda amb Santa Bàrbara. Segons van explicar els seus representants la Diputació de Barcelona ha realitzat un projecte per solucionar aquest problema però l’equip de govern no ha volgut aportar el capital necessari per realitzar-lo.

Tot i que la realitat de cada urbanització és diferents, tots els representants van estar d’acord en que l’equip de govern, encapçalat des de fa més de 16 anys pel senyor Blanco, no dòna resposta a les seves necessitats. A més, senten que s’ignoren les seves propostes, sense donar-los cap explicació. Els veïns assitents a la taula rodona asseguraven “sentir-se enganyats pel govern municipal” o que els equips tècnics de l’ajuntament fan propostes que no tenen s’ajusten a la realitat o que directament estan mal fetes. Senten que l’ajutament “posa constantment pals a les rodes”.

Davant d’aquesta situació, com a ViA, lamentem l’estat en el que es troben algunes de les urbanitzacions del municipi i lamentem que el govern del PSC i ICV no faci res per evitar-ho, tret de prometre projectes que no arriben mai a realitzar-se o regidories que no es materialitzen. És evident que amb l’actual situació de crisi no es pot demanar que els ciutadans, que en molts casos tenen problemes per arribar a final de mes, que afrontin el cost d’un projecte d’urbanització. Però l’actualitat de les urbanitzacions no és de fa quatre dies. Fa molts anys que dura i no hi ha hagut cap govern municipal que s’hagi posat mans a l’obra. Cal escoltar els veïns d’aquestes urbanitzacions, cal arribar a acords amb ells i complir-los ja que són ciutadans i ciutadanes que paguen els seus impostos i no reben res a canvi. Cal donar-los suport tècnic i lògistic de qualitat en les iniciatives que neixen de la cohesió veïnal. Són els que coneixen de primera mà la realitat dels seus nuclis.