L'estiu que comença

Recorregut per gairebé cinquanta anys de la vida de dues famílies personificades amb la Júlia i L’Andreu, que desprès dels avatars que els ha portat la vida, es retrobem i consoliden la seva relació amorosa per la que semblaven ja predestinats per l’amistat de les seves mares, que en algun moment havien somiat en aquesta situació.

Si creiem en els amors previsibles o en que, algunes persones estan predestinades en algun moment de la seva vida a consolidar el seu amor, la novel·la segur que els interessa i a aquells que no creguin en la predestinació també pot fer la lectura com una història d’un amor que triga força anys a consolidar-se però que finalment sobresurt.

La novel·la va ser la guanyadora de la convocatòria del Premi Ramon Llull de novel·la de l’any 2013, premi que atorga l’editorial Planeta. L’autora, la Silvia Soler, és escriptora i publica habitualment articles d’opinió en diverses publicacions com els diaris Ara i El Punt/Avui i també col·labora en programes de divulgació cultural i científica a Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya.

Per les seves narracions i novel·les ha obtingut diversos guardons com el Recull, Francesc Puig i Llensa de narració, 1984: Semblava de vidre i el Fiter i Rossell, 2003: Mira'm els ulls. Però va ser en aconseguir el premi Prudenci Bertrana amb Petons de diumenge a l’any 2008 que va fer un salt qualitatiu en las seva obra i en la seva difusió.

També ha publicat treballs d’investigació com El Gust de ser mare a l’any 2004 i un treball que amb el títol d’Àngel Casas Show, anecdotari secret, en que fa un repàs de la cuina interna del programa televisiu. La seva primera novel·la va ser El centre exacte de la nit. València. Eliseu Climent / 3i4, 1992 i el seu darrer llibre publicat és el guanyador del premi Ramon Llull, L’estiu que comença.

I certament l’estiu comença la nit de Sant Joan, nit que tanmateix sempre ha estat màgica, nit en que els ritus iniciàtics de molts joves s’acompleixen i que un seguit de rituals són presents. A la novel·la de Soler, el ritual del brindis Per l’estiu que comença! té el significat el retrobament un any més dels amics i la família i començar el cicle de l’any i és també la nit de Sant Joan que succeeixen els fets cabdals de la narració

La trama comença doncs a la revetlla de Sant Joan. Dues amigues de tota al vida celebren conjuntament la festa, estan embarassades i com totes les mares fan conjectures sobre el futur del fills respectius i en algun moment somien en que tindran en el recorregut de la vida una relació amorosa.

La narració va seguint el curs d’aquestes amigues fins que un tràgic accident fa entrar en joc la nova generació, els fills de les dues amigues que segueixen amb els costums dels pares. Andreu Balart i la Júlia Reig units abans de néixer per la profunda amistat de les dues mares també queden units per la tragèdia. La novel·la ens narra la història dels gairebé cinquanta anys de la vida de la Julia i l’Andreu, la seva inicial relació estroncada ben aviat però que es manté en letargia fins que al final el destí (pels que hi creguin i els que no hi creguin que hi vegin la mà de l’autora) els portarà, naturalment, en una nit de Sant Joan a retrobar-se i potser finalment poder viure el seu amor.

Però fins aquest moment final passaran molts fets, els dos protagonistes viuran la seva pròpia vida, formaran les respectives famílies, seguiran els rituals heretats i que serà també la seva herència i de l’amistat i les celebracions festives, sobretot la nit de Sant Joan, el marc ideal de moltes i moltes històries amb final incert això sí. La narració va passant al llarg del temps i fent salts d’anys cercant els aspectes potser més importants de la relació entre les famílies i entre els protagonistes. L’Andreu i la Júlia, amb els seus neguits, les seves pròpies visions i també les seves personals tragèdies.

Personatges propers, reconeixibles i transportables possiblement a qualsevol de les nostre amistats, naturalitat en les relacions i en els rituals que es van refent cada any, descripció d’uns estius en que cada generació hi troba el seu al·licient i els seus costums, el mar, la platja també com un referent de la narració i de la història. Els amors, les estimacions i la profunda amistat que existeix, les pors, el retrets potser mai expressats, les línies que van seguint les persones, línies que possiblement mai haguessin previst però que viure la vida et comporta haver d ‘afrontar-les i situar-les en el marc que correspongui.

Ja hem dit que els personatges se’ns fan propers, compartim amb ells moltes de les situacions. La narració es concreta en els fets determinants i poques vegades fa giragonses innecessàries per la trama però potser haurien donat a la narració una visió més amplia dels moments i dels fets.

Els que creguin amb el destí prefixat diran que el final era ja previsible, els que no hi creguin poden trobar una solució fàcil per acabar la història, però a vegades el que és previsible és el que realment dona sentit a la història. I en el cas de L’estiu que comença és evident que el final és el que hauria de ser i enllaça amb el principi i el desig de les dues mares que preveuen un futur pels seus fill, no preveuen però el llarg i dur recorregut que hauran de fer fins a trobar els seu final junts. Feliç?.

Ens caldria una segona part de la novel·la.
Interessant i de molt bon llegir.

L’estiu que comença
Sílvia Soler
Premi Ramon Llull, 2013
Ramon Llull, narrativa,135
Editorial Planeta
Barcelona, març 2013