'Niebla en el puente de Tolbiac' i 'Calle de la estación, 120'

Ara s’han començat a publicar en llengua castellana a través de l’editorial “Libros del Asteroide” que va publicar primer Niebla sobre el puente de Tolbiac i ara, aquesta  “Calle de la estació, 120” que és la presentació pública del protagonista en Nestor Burma.

L’autor Léo Malet se’l considera el pare de la novel·la negra francesa. Ell mateix es defineix com un anarquista pacífic que va tenir nombrosos treballs movent-se sempre en la precarietat laboral, combinant aquests treballs i una certa bohèmia  amb la relacions amb forces dels autors literaris progressistes dels 50 i 60 fruit d’aquestes relacions va publicar alguns poemes. Però a on sobresurt  Malet és amb la novel·la negra ja que va publicar una trentena de libres i va concebre el projecte d’ambientar una narració en cadascun dels districtes de París, projecte que va deixar inacabat. El protagonista l’inspector Burna té semblances amb el propi autor, ja que es mou també en l’ambient d’un cert anarquisme vivencial i ideològic i manté alguns trets físics semblants a Malet.

L’obra d’aquest escriptor francès va tenir una difusió molt important en el moment en que el dibuixant de còmics Jacques Tardi va utilitzar les seves narracions com a base i arguments d’un seguit de les seves obres gràfiques. Malet i Tardi van establir una excel·lent relació i col·laboració que va donar com a resultat una obra ingent de l’il·lustrador que avui està considerada com una obra d’excel·lència. L’obra de Tardi inspirada en els novel·les de Malet es va poder veure fa un parell d’any a Barcelona com a preludi de la “Setmana Negra” de la capital Catalana. La majoria de l’obra de Tardi es pot trobar a l’editoral Norma especialitzada en el món dels còmics. 

En la primera de les dues novel·les, “Niebla sobre el puente de Tolbiac” el detectiu Nestor Burma s’enfronta a una antiga banda de delinqüents alguns d’ells havien estat companys seus d’idees anarquistes que, després d’uns anys engarjolats volen recuperar el producte del darrer assalt. La novel·la està ambientada a París mentre es produeix el conflicte d’Algèria i, per tant, amb una certa hostilitat cap els provinents d’aquells indrets colonials. És una història dels ideals traïts i com el passat pot fer-se de nou present de manera violenta. Un vell anarquista rep una agressió i fa avisar al detectiu Burma i això genera la investigació en que Burma és veu involucrat amb company seus de joventut. L’ambientació ben trobada, la fluïdesa del llenguatge, les precises descripcions dels personatges, els espais i les situacions junt amb la capacitat narrativa de Malet fa del llibre una excel·lent novel·la.

En la segona “Calle de la Estación 120” l’ambientació ens porta a la França ja ocupada pels nazis, malgrat aquest fet sigui irrellevant per l’argument. El detectiu Burma, després d’haver estat fet presoner, és desmobilitzat i repatriat a França. Al seu pas per la ciutat de Lió causalment es topa, amb un dels seus ajudants que és assassinat davant seu. A partir de la investigació de la mort del seu antic ajudant s’entra en una trama complicada amb la presència d’un antic lladre que ha deixat una bona picossada de diners a la seva filla, però hi ha altres interessats en recuperar l’herència per benefici propi. Tot plegat un seguit d’embolics que amb la investigació i una intuïció àgil i un treball metòdic Burma acaba descobrint l’assassí i el seus còmplices per diversos detalls que al llarg del recorregut van apareixent.

Com hem dit aquesta novel·la transcorre en mig d’una França ocupada, els nazis no tenen protagonisme però sí les conseqüències d’aquesta situació. Passis, salconduits per passar de la França ocupada a la França de Vichy, les restriccions i permisos per coses tant elemental com telefonar, les restriccions per menjar i altres elements propis d’una situació d’estat de guerra.

Aquesta, malgrat aquí s’hagi publicat en segon lloc, és la primera novel·la de Malet i els experts i crítics l’assenyalen com una de les peces fonamentals de la novel·la negra francesa que després per ma del mateix Malet tindria una esplèndida continuïtat amb nombrosos títols que posarien al detectiu Nestor Burma com a paradigma de la investigació i també a l’alçada dels detectius mítics que la literatura ha creat.

Com ja hem assenyalat Leo Malet va publicar una trentena de novel·les, bona part d’elles s’emmarquen en el projecte els Nous Misteris de Paris, aquestes novel·les a més de tenir el en sí mateixes el valor d’unes bones trames i un desenvolupament prou interessant tenen com element també important la recuperació d'un llenguatge propi del París dels anys 50 i 60, d’un paisatge humà i físic que ha anat desapareixent però que encara té un lloc en l’imaginari col·lectiu.

Malet posa el gènere negre que ara es reivindica a un nivell de notable interès de públic i editorial i ho fa en un moment en que aquesta literatura encara no tenis un corpus suficient com ser tinguda com una novel·la ni culta ni important des de la perspectiva editorial. No oblidem tampoc la importància de versions gràfiques fetes per Tardi. També constitueixen un tresor impagable des de l’òptica literària.

Niebla en el puente de Tolbiac
Calle de la estación, 120
Léo Malet
Libros del Asteroide