La xacra de la violència de gènere

El darrers homicidis per violència masclista a Vilanova i la Geltrú, dos en menys de dues setmanes, posa de nou de manifest que la xacra de la violència masclista continua ben present al nostre territori.

El fet que el darrer assassinat d’aquestes característiques de 2013 i el primer del 2014 s’hagin registrat a la capital del Garraf no deixa de ser una penosa, lamentable i trista coincidència. Perquè el problema de la violència masclista és majúscul i afecta tant a la comarca del Garraf, el Penedès, la resta de Catalunya i a tot l’Estat espanyol.

Tant de bo aquest terrible càncer estigués localitzat en un punt concret, perquè llavors seria relativament fàcil d’eliminar. Però no és el cas. La violència contra la dona és present a tot el país, en tots els estrats socials i en totes les nacionalitats.

Tenint clar que el problema és global, si ens centrem només en el nostre territori, Eix Diari va explicar fa uns mesos que unes 200 dones vivien amb protecció policial al Garraf. I que només durant el primer semestre de l’any passat els Mossos d’Esquadra havien atès 194 denúncies per violència masclista entre les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, és a dir, una mitjana superior a una denúncia per dia.

A aquestes dades, ja de per si prou gruixudes, s’hi ha d’afegir la xifra negra -el número de casos que no s’arriben a conèixer- que tots els experts preveuen tant elevat, també en les nostres comarques, que fins i tot es considera que els casos denunciats representen, tant sols, la punta de l’iceberg del problema real.

Res pot pal•liar el dolor de la família i les persones que coneixen les dues víctimes, ni la consternació general d’una ciutat i una comarca poc acostumades a aquestes tragèdies contínues. Ara toca treballar intensament per intentar evitar que aquests casos es tornin a repetir i no ens torni a envair la ràbia i la impotència en el futur.

I en aquesta feina ens hi hem d’implicar tots. Ciutadans, però especialment l’administració local, els col•lectius, els cossos de seguretat i els òrgans de justícia. En els últims anys ja s’està treballant bé en aquest sentit. S’han reduït substancialment les morts durant el 2013 a Catalunya i la tendència de víctimes s’observa a la baixa en el darrer lustre.

La problemàtica, però, segueix existint, incrustada amb molta força a dins de la nostra societat. I ja no n’hi ha prou que analitzem com a element mínimament positiu que les morts de dones s’estan reduint. L’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, ha parlat en els darrers dies de revisar algun protocol. És un pas.

També caldria que algun responsable o algun organisme comencés a assumir més responsabilitat vers aquest fenomen. Escoltar dir a la presidenta de l’Institut Català de la Dones (ICD), Montse Gatell, que es necessita “un canvi de mentalitat urgent de la societat” per acabar amb la desigualtat de gènere sembla un discurs insuficient. 

Culpar la societat d’aquesta problemàtica no sembla el millor camí per eradicar definitivament aquesta xacra. Perquè precisament són els nostres governants els que poden intervenir en la nostra societat.