El Patí Vilanova ressorgirà

El CP Vilanova tancarà aquesta temporada un cicle de dotze anys a l’OK Lliga en el que l’equip de la capital del Garraf s’ha consolidat com un dels equips referents d’aquest esport a tota Catalunya, Espanya i Europa. Una època gloriosa en la que el conjunt verd ha aconseguit guanyar l’únic títol internacional de la seva història, la Copa de la CERS 2007, competir de tu a tu amb el tot poderós Barça en finals internacionals i disputar en diverses ocasions l’antic play off per emportar-se el títol de lliga.

Lamentablement, aquest cicle s’ha acabat. Aquest any que en fa 63 que es va crear el club, el CP Vilanova baixarà de categoria. Encara queden nou partits per acabar la temporada, encara hi ha opcions matemàtiques, però ni els més optimistes de la zona creuen que sigui possible la salvació. No hi ha cap esperança. L’equip no ha sumat ni un sol punt en 21 jornades i el balanç de gols en contra és demolidor: 176. Una mitjana de 8 per partit.

Es pot discutir -i s’ha de discutir- si en època de vaques grasses es va estirar més el braç que la màniga, però el que és indiscutible és que avui el Patí es troba on es troba per que senzillament no hi ha diners. Ni el club genera prou recursos per autogestionar-se, ni la ciutat de Vilanova i rodalies és capaç de donar-li el mínim suport econòmic per garantir la viabilitat professional de l’entitat. Recordem que abans de començar la temporada el club va estar a punt fins i tot de vendre’s la plaça.

Ha arribat un punt, però, que el Patí ha de mirar endavant. Ja no serveix de res recordar èpoques pretèrites, ni llepar-se les ferides. És igual si el Vilanova suma un, tres o zero punts en tota aquesta lliga. Queden dos mesos per acabar la competició i el club i la seva junta directiva tenen l’obligació de començar a treballar ja en la construcció d’un nou projecte esportiu que permeti que el club torni a optar a jugar a l’OK Lliga en el mínim temps possible.

I en aquest projecte és important que es tornin a inculcar els valors que han fet gran el Vilanova: humilitat, il·lusió, lluita, compromís, intensitat,...i la comunió total amb la grada. Que les Casernes sigui un fortí temut per la resta d’equips. Que els seguidors més fidels amb el Patí omplin el pavelló i rugeixin en cada ocasió de l’equip i no es repeteixin imatges com de la diumenge passat, en el partit contra El Vendrell, en el que hi havia més seguidors de l’equip de fora que del Vilanova.

Però sobretot s’ha de cuidar la imatge de l’entitat. Les declaracions i contradeclaracions en l’afer Oscar Martínez demostren una nefasta gestió dels problemes interns, sigui qui sigui el culpable. Per que jugadors, entrenadors, directius passen pel club i se’n van, però el nom de l’entitat i la ciutat es mantenen en la història. I ventilar els conflictes de forma pública utilitzant el nom de Vilanova danya més de cara el futur que no pas quedar últim de la lliga.

Hi ha molta feina per endavant, limitacions econòmiques importants, però el CP Vilanova és i serà un club històric i ressorgirà. És un sentiment. Al Penedès en tenim exemples.