Consulta sobiranista

Unionistes i separatistes

Eix. Banderes

Eix. Banderes

D'un temps ençà, a les persones que no volem la independència de Catalunya se'ns anomena 'unionistes'*. I tenen raó: volem que Catalunya segueixi unida a Espanya. En el plantejament oposat, els separatistes* -tal com indica la paraula- volen la separació de Catalunya d'Espanya perquè estan convençuts que, un cop consumada la divisió, el futur del país serà molt millor.

Curiosament, al món trobem diferents casos de països i organitzacions internacionals que amb orgull mostren al seu nom la paraula "unitat". Per exemple, els Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit, els Emirats Àrabs Units, la Unió Europea, l'Organització de les Nacions Unides...

I si mirem més a prop nostre, trobem el cas de dos pobles que l'any 1647 van decidir unir-se i així va néixer Vilanova i la Geltrú.

La unió fa la força. El nostre ingrés a la UE l'any 1986 o l'èxit dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, on el govern espanyol s'hi va involucrar de valent, són una prova.

La unió de tots els demòcrates amb l'Estat de Dret també va ser fonamental per derrotar l'organització terrorista ETA.
I el mateix Estat espanyol al qual s'acusa d'invertir poc a Catalunya és el mateix que ha construït la Terminal 1 de l'Aeroport de Barcelona o que ha portat l'AVE a les quatre províncies catalanes.

És clar que, amb la crisi que patim des de l'any 2008, Espanya ha perdut potència i ja no inspira tanta confiança com abans.
I precisament aquells que volen la separació aprofiten aquesta debilitat: només ens parlen de les coses negatives d'Espanya mentre prometen un futur molt millor amb la independència de Catalunya "perquè pitjor no podem anar". N'esteu segurs?

De fet, les forces separatistes ens prometen que una Catalunya independent tindria un 10% menys d'atur (com si l'atur estructural o de llarga durada es pogués reduir de la nit al dia) o que seguiríem dins la UE (malgrat que Brusel.les ha afirmat repetides vegades que sortiríem immediatament i caldria tornar a demanar l'ingrés com a nou Estat, cosa que trigaria anys).

També ens prometen que continuaríem fent servir l'euro amb normalitat (la sortida de la UE, però, implicaria que els euros que tenim estalviats als bancs ja no estarien garantits pel Banc Central Europeu).

Igualment diuen que, amb tantes exportacions d'Espanya circulant per territori de Catalunya, a la força ens readmetrien a la UE de seguida (com si La Jonquera o el port de Barcelona fossin els únics punt de sortida de mercaderies de la península Ibèrica).

També ens prometen que l'electricitat costaria un 15% menys amb la independència gràcies a un “canvi de model energètic”.

I no oblidem la promesa estrella: l'endemà de la independència, Catalunya disposaria dels famosos 16.000 milions d'euros que "Espanya ens roba cada any" (quan en realitat es tracta del dèficit fiscal pel mètode del flux monetari neutralitzat; això vol dir els diners que ens haurien de prestar inversors estrangers comprant deute públic de la República Catalana. Un deute que caldria retornar en el futur -amb elevats interessos- a través dels impostos dels catalans). O sigui, que els 16.000 milions són virtuals.

Molts creiem que un procés independentista és una aposta amb massa risc avui dia. I sobretot en un món cada vegada més globalitzat, ple d'economies emergents i incerteses de futur pel canvi climàtic, els conflictes internacionals, la lluita pels recursos energètics... 

D'altres països també ho veuen així. De fet, els independentistes del Quebec (Canadà) s'han enfonsat a les darreres eleccions; a Flandes (Bèlgica) el principal partit favorable a la independència ja no dóna prioritat a aquesta reivindicació al seu programa electoral; mentre que a Escòcia és majoria la població a favor de continuar al Regne Unit.

Per a nosaltres, els catalans, és milllor quedar-nos dins la Unió Europea i seguir units a Espanya, tot i que serà necessari reformar aquesta relació a nivell polític i econòmic. En qualsevol cas, units sumem i tindrem més força. La separació restarà.

*NOTA DE L’AUTOR:

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, “unionista” és algú “Partidari de l’unionisme”,  concepte definit com a “Tendència a la unió de dos o més estats, partits, etc” i també “Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda”. El mateix diccionari defineix la paraula “Separatisme” com a “Opinió, partit, de qui es vol separar de l’estat del qual forma part per esdevenir independent o per formar part d’un altre estat”.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!