Reflexions d'un militant del PSC del Vendrell

Carta oberta al Primer Secretari del PSC Sr. Pere Navarro,

Benvolgut Primer Secretari,

sóc un militant del Vendrell, em considero jove, 32 anys, no en fa masses que milito al partit i la reflexió anterior a tenir el carnet va ser profunda. Sóc socialista convençut i em mouen els ideals del nostre partit però no els mètodes i les accions que s’estan duent a terme.
Potser dirà que és molt fàcil fer aquestes reflexions a posteriori, després d’unes eleccions que han anat com han anat, però la veritat és que fa temps que ho tinc al cap. Li vull resumir en 8 punts:

1- Tinc la sensació que la direcció no està a l’alçada del que Catalunya es mereix. No heu entès res del que ha passat al país després que l’estatut impulsat per nosaltres quedés en paper mullat. Han sortit al carrer 1,5 milions de persones diverses vegades i això és molt significatiu! I heu negat aquesta realitat repetidament. La més greu el passat 16 de gener.

2- Quan va venir al Vendrell a visitar militants i simpatitzants de la comarca fa uns mesos, li vaig comentar el problema de l’extrema dreta i el populisme de PxC al nostre municipi, em va contestar que el populisme era la independència i el camí sense sortida d’Artur Mas. Conclusió: no va entendre el comentari.

3- La direcció amb la que va començar ha fet aigües per tot arreu: Imputats (alguns d’ells ja acusats i amb petició de penes de presó per part de la fiscalia) que continuen sense escrúpols ocupant càrrecs públics i havent reconegut públicament comportaments deplorables. Membres expulsats pel partit i altres que han dimitit. A més han aparegut acusacions, públiques i des de diversos origens, cap al Sr. José Zaragoza d’espionatge il·legal i, aquest senyor, continua sense donar explicacions i apareixent a primera línia i ocupant càrrecs.

4- Traició als votants sobre temes com el de la famosa consulta, donant excuses tant tristes i justificant que el Consell Nacional és sagrat, quan amics i companys que en són membres diuen que no serveixen per a res, tot està decidit a priori. A més, han estat convocats a corre-cuita i deixant sense marge de maniobra a la militància i votants que vam creure en un programa electoral que deixava clar el posicionament sobre el Dret a Decidir.

5- Uns processos de primàries que han fracassat per una mala gestió. A Europa van ser patètiques, participació baixíssima i una candidata que ha acabat a unes altres llistes! I a Barcelona amb només 7000 vots i unes praxis molt discutibles.

6- S’han perdut pràcticament totes les eleccions, destacant Aj Barcelona, Parlament, Generals, ara Europees i destacar també la pèrdua d’administracions com la Diputació de Barcelona. Continuarem així?

7- Finalment, és molt decebedor tenir certs diputats al Parlament i una Federació que no respon a les Agrupacions. He assistit a reunions a Tarragona on s’han tractat temes importants de Xarxes Socials i Territori que han quedat en res. Ens han visitat diputats a les agrupacions per a establir un suposat contacte i no responen els correus electrònics, esporàdics, a les adreces que faciliten mitjançant targetes de visita del parlament.

8- M’agradaria també que a partir d’ara no us en desempallagueu de persones molt vàlides i formades per a tirar endavant el PSC. Em dóna la sensació que hi ha gent que us molesta pel sol fet de tenir criteri propi.

I podria afegir un llarg ectètera que no tinc ganes d’escriure perquè em sap greu i em dol pel socialisme del país, ja sigui català o espanyol. A mi la independència m’importa poc i la unitat d’Espanya encara menys! Em preocupa la gent, totes aquelles persones que estem patint les conseqüències de les polítiques recents i que les urnes han mostrat.

Molts segurament hauran “estripat” el carnet del PSC aquests darrers anys, ho comprenc en molts casos i m’agradaria saber la quantitat absoluta i relativa. Jo no tinc ganes de fer-ho, vull seguir formant part de la familia socialista i continuar col·laborant, però també vull un lideratge capaç d’entendre al realitat social del país.