L'11 de novembre també hi serem

La vaga general de l'11 de novembre no és només una convocatòria adreçada als treballadors i treballadores en actiu. És una crida a tota la societat, una oportunitat per reflexionar sobre el model de vida que estem construint i sobre la necessitat d'un canvi de paradigma. Ens cal avançar cap a una societat més justa, més solidària i amb més igualtat d'oportunitats, on tothom pugui viure dignament, independentment de la seva edat o situació econòmica.

Algú podria pensar que les persones jubilades ja hem acabat la nostra etapa de vida laboral i que, per tant, les reivindicacions d'una vaga general no ens afecten directament. Però aquesta manera de veure les coses és massa limitada. Els problemes que avui pateixen els treballadors en actiu són també, en bona part, els problemes dels pensionistes. I les dificultats que tenen els nostres fills i nets per accedir a un habitatge, trobar una feina estable, tenir un sou suficient o arribar a final de mes són també una preocupació nostra.

No podem viure d'esquena a aquesta realitat. El que passa avui a les persones que treballen també condiciona el futur de les generacions que venen i, en definitiva, el conjunt de la societat.

Per això, hem d'entendre que no hi ha una societat dividida entre treballadors i jubilats, entre joves i grans. Compartim necessitats, preocupacions i esperances. Volem el mateix: poder viure amb tranquil·litat, tenir cobertes les necessitats bàsiques i saber que els nostres fills i nets tindran oportunitats per construir el seu propi projecte de vida.

Però, què podem fer els jubilats per donar suport a la vaga?

Potser no podem fer vaga en el mateix sentit que les persones que tenen una feina, però sí que podem fer moltes coses per demostrar que estem al seu costat.

La solidaritat no ha de quedar-se en paraules ni en declaracions de suport. També s'ha de demostrar amb petits gestos, amb decisions quotidianes i amb la voluntat de participar en una jornada que vol fer visible un malestar social que va molt més enllà dels centres de treball.

Per exemple, podem decidir no anar aquell dia al gimnàs, a la piscina, als cursos, als tallers o a les activitats que fem habitualment en equipaments públics o privats. Podem prescindir voluntàriament d'aquells serveis que necessiten la feina d'altres persones per funcionar i explicar que no hi anem perquè volem donar suport a la vaga i respectar el dret dels treballadors i treballadores a exercir-la.

És una manera senzilla i concreta de contribuir-hi. No es tracta de deixar de fer aquestes activitats perquè no ens interessin o perquè no tinguem dret a gaudir-ne, sinó de fer un gest de solidaritat, entenent que aquell dia hi ha persones que han decidit aturar la seva activitat per reclamar unes condicions de vida i de treball més dignes.

També podem evitar compres i gestions que no siguin imprescindibles, informar-nos sobre els motius de la convocatòria, parlar-ne amb els nostres entorns, fer arribar el nostre suport a les persones que fan vaga i participar en les concentracions, manifestacions i actes públics que es convoquin.

I, sobretot, podem explicar per què ho fem. Fer visible que les persones grans no som indiferents a les dificultats dels treballadors, que ens preocupen les condicions en què viuen els nostres fills i nets i que volem contribuir a una societat on ningú no quedi enrere.

La societat que volem construir és responsabilitat de tothom

Quan defensem salaris que permetin viure dignament, també defensem unes condicions de vida millors per a les famílies. Quan reclamem habitatge assequible, pensem en els joves que no poden emancipar-se, però també en les persones grans que viuen amb l'angoixa de no poder pagar el lloguer. Quan defensem unes pensions públiques suficients, no només pensem en els pensionistes actuals, sinó també en els treballadors d'avui, que tenen dret a un futur amb seguretat i tranquil·litat.

I quan reclamem una sanitat pública de qualitat, uns serveis socials suficients i una atenció digna a les persones dependents, estem defensant uns serveis que tots podem necessitar en algun moment de la vida.

Els jubilats no hem de substituir el protagonisme dels treballadors en actiu ni decidir per ells. La vaga és una decisió i un dret dels treballadors. Però sí que podem acompanyar-los, donar-los suport i fer-los saber que no estan sols.

Podem ser presents als carrers, participar en els actes convocats, donar visibilitat a les reivindicacions i, sobretot, fer petits gestos quotidians que expressin el nostre compromís.

Potser no tots podrem fer les mateixes coses, però tots podem aportar alguna cosa. De vegades, un gest aparentment petit té un gran valor quan neix de la voluntat de pensar en els altres.

Volem una societat que garanteixi drets i oportunitats, on la riquesa i el benestar arribin al conjunt de la població i on cap generació hagi de renunciar a una vida digna.

L'11 de novembre, jubilats i treballadors hem de caminar junts. No tenim interessos contraposats: compartim drets, necessitats i objectius. La societat no s'acaba quan deixem de treballar, ni la nostra responsabilitat col·lectiva desapareix quan ens jubilem.

L'11 de novembre també hi serem. Perquè quan els drets dels altres estan en joc, la indiferència no és una opció.