Viatges en ‘golondrina’ per veure el pare empresonat al vaixell ‘Uruguai’, en el port de Barcelona

Vicente Lorenzo Domingo va arribar a Vilanova i la Geltrú, l’any 1919, després de treballar a les mines d’Andorra (Terol) i Fígols. Havia nascut a Villar del Cobo, Terol, el 1901.

El 15 de novembre del 1926, es va casar amb la Sixta Bravo Cordobés, nascuda a Valverde de la Vera (Càceres), que treballava de cuinera i senyora de confiança en una casa de senyors a Madrid, a la qual va conèixer mentre feia el servei militar.  Van tenir tres fills: Cèlia (1928), Anselmo (1931) i Àngel Lorenzo Bravo (1932).

Va treballar de ferrer i soldador als tallers de la RENFE a Vilanova, fins que va marxar l’exili el gener de 1939. Estava afiliat i era militant de la CNT.

El 1934 va participar en els fets del 6 d’octubre d’aquesta ciutat, per la qual cosa va ser detingut i retingut al vaixell 'Uruguai', al port de Barcelona. Va ser processat per aquests fets i enviat a la presó de Lleida fins al 11 de març de 1935. (1)

Vivia a la Rambla Principal núm. 19, al tercer pis, damunt del bar anomenat ‘La Perla’. Des d’aquest pis, durant els fets del 6 d’Octubre, es va enfrontar a la Guardia Civil a la Rambla. La caserna, estava situada just darrere del seu pis, entre els carrers Sant Gervasi, Artesans, Miguel de Cervantes i la Mercè.

Els dies posteriors als fets citats, va ser detingut en presència de la família. La Guardia Civil l’esperava al portal al matí quan va baixar per anar a treballar i el va detenir.

1era Carta des de l'exili, 1939

La meva mare, Cèlia Lorenzo Bravo, que aleshores tenia 6 anys, explicava que mentre el seu pare va estar presoner a l'Uruguai’ ella, amb la seva mare i els seus dos germans de 3 i 1 anys, anaven en tren a Barcelona. La família d’un ferroviari no pagava el bitllet.

Baixaven a l’estació del carrer Aragó-Passeig de Gràcia i, des d’allà, anaven a peu pel Passeig de Gràcia i la Rambla fins al port. Allà, agafaven una ‘golondrina’ que els apropava fins al casc dels vaixells ancorats, l'Uruguai' i el ‘Ciutat de Cadis’, que exercien de presó, amb l'esperança de veure el Vicente.

A la borda dels vaixells s’hi abocaven infinitat d’homes presoners que saludaven, a crits i amb els braços alçats, a les petites barques carregades de famílies que envoltaven els grans vaixells. “Quin és el pare?”, es preguntava la Cèlia. 

Després d’aquest ritual, la comitiva familiar, formada per la Sixta i els nens, desfeia el camí per tornar a Vilanova.

El gener de l’any 1939 es va exiliar a França. Inicialment fou internat al camp d’Argelers i, posteriorment, traslladat al camp de concentració de Gurs, d’on va sortir el dia 5 de desembre del mateix any, per ser integrat en una companyia de treballadors espanyols que desbrossava boscos a Plaisance-Losse.

A finals del 1941 va tornar a Catalunya i fou enviat a la presó Model. Des d’allà va ser autoritzat a tornar a Vilanova el 14 de desembre.

De nou a la ciutat, va treballar altra vegada de ferrer i soldador. Ho va fer a la fàbrica de ciments de l’empresa Materials Hidràulics Griffi, situada a la carretera de Canyelles, fins a la jubilació.

Vicente Lorenzo Domingo havia nascut a Villar del Cobo, Terol, el 1901, i va morir a Vilanova i la Geltrú, el 1984. Era fill d’Ángel Lorenzo, ferrer, i d’Àngela Domingo, pagesa.

(1). López Esteve, Manuel. 'Els fets del 6 d’Octubre de 1934'. Barcelona 2013, Annex II pàg. 137