Personal

Amb aquesta novel·la Lee Child va guanyar la vuitena convocatòria del premi Novel·la Negra que convoca l’editorial barcelonina RBA. Es tracta d’una nova aventura de Jack Reacher antic militar dels serveis especials, ara ja fora de l’exèrcit, dedicat a fer viatges al llarg i ample dels EEUU però que de tant en tant el segueixen reclamant quan cal afrontar alguna situació difícil i complexa relacionada amb la seguretat o els embolics entre els diversos serveis secrets. Aquesta és al dinovena aventura de Reacher que els ha vist i les ha passat de tots els colors, sense cap lligam familiar, sense cap mena d’arrelament i amb una, clara convicció, la de no deixar mai cap cas per tancar.

Lle Child va néixer a Coventry va estudiar dret però sense cap mena de voluntat d’exercir aquesta professió i si en canvi de dedicar-se a la literatura, va treballar a Granada televisió a la ciutat de Manchester, una reestructuració de l’empresa on treballava li va servir com a trampolí per dedicar-se a l’escriptura. Va publicar Killing Foor que va obtenir el premi Anthony Award com a millor primera obra literària.

Ha escrit i segueix escrivint la saga de Jack Reacher que en ocasions es narren en primera persona i altres amb un narrador extern, en la majoria dels llibres el sentiment de venjança hi és present. Reacher és un dels herois de  novel·la negra que més acceptació ha tingut amb nombrosos reconeixements i ara amb Personal obté el prestigiós premi RBA. Alguns dels seus títols ha estat adaptats per a cinema.

Personal comença quan una bala s’estavella contra un vidre protector que té al davant el President francès. Una bala que ha recorregut més de 1.300 metres, distància que fa que sigui sense cap mena de dubte, un tret d’un especialista i alhora es sospita  també, perquè la bala anava destinada a un president en actiu, que al darrera del franctirador hi ha una certa conspiració. Sorgeix també el problema afegit que s’està a pocs dies d’una cimera mundial de caps d’estat i per tant al previsió més optimista fa pensar que es pot produir algun altre atemptat a qualsevol cap d’estat. Salten totes les alarmes i els serveis d’intel·ligència del països participants en la cimera es posen en marxa.

No hi ha pistes, no hi ha motivacions concretes, no hi ha sospites determinades.

A partir del moment de que s’intueix un veritable perill d’un altre magnicidi els serveis secrets es posen en marxa i aquí entra en acció en Jack Reacher que es novament reclamat perquè actuï i intenti esbrinar qui pot estar darrera l’atemptat fallit del president francès que pot tornar a repetir-se.

Reacher en principi dubtós de tornar a entrar de nou en acció accedeix finalment com a favor personal a un dels que li demana la seva col·laboració i comença el treball d’investigació en la que s’hi comprometen diversos serveis de seguretat americans però també els russos i anglesos amb la voluntat de treballar de manera compartida. La policia francesa deté a una persona a qui es vol atribuir l’acció però és evident que no és el tirador.

Mentre treballen plegats i en un moment de l’observació de l’indret de l’atemptat, l’especialista rus que ha vingut a col·laborar es abatut també amb un tret d‘un franctirador. Reacher inicia un procés d’investigació i d’eliminació de possibles persones sospitoses que són capaces de llençar un tret tant encertat i a aquella distància. Per eliminació s‘acaba concloent que només hi ha la possibilitat que sigui un ex agent americà empresonat fins fa molt poc i que va ser detingut pel mateix Reacher.

Sabut això cal anar seguint les pistes que intentar localitzar-lo i evitar un altre atemptat, però l’acció dóna un gir en saber qui és realment la propera víctima en el punt de mira del franctirador. Tot plegat podria ser un muntatge pre eliminar-lo a ell mateix. I aquí s’intueix també un cert nivell de conspiració entre les mateixes agències secretes dels Estats Units.

A partir d’aquest moment en que ell mateix pot ser la víctima l’acció es va succeint superant els diversos entrebancs fins a trobar-se amb el franctirador i resoldre la situació.

El mateix Child afirma que tot el que s’explica i narra al llibre és una suposició, una obra de ficció però també diu que es perfectament possible que pugui passar perquè en el món dels serveis secrets tot és possible o gairebé tot ha passat, malgrat no hagi sortit a la llum pública.

La novel·la és llegeix ràpida, els capítols curts ajuden a aquesta rapidesa i naturalment l’acció en que es narra també és un element clau a l’hora de que la lectura atrapi i molt. L’acció transcorre entre París i Londres i en les extenses planures del EEUU a on acaben determinat la personalitat del presumpte assassí, ja que trobem constàncies de la seva estada i activitat en la que havia estat casa seva abans de ser empresonat per Reacher.

És evident que bona part de l’atenció del llibre, més enllà d’una trama molt ben estructurada, és la personalitat del protagonista Jack Reacher que és una persona que sense cap mena de lligam familiar que el pugui condicionar i això li dóna una personalitat de persona lliure a qui també li agrada treballar amb una certa llibertat i independència, cosa que, en ocasions, li causa més d’un problema. Com ex-policia es mou bé en la part fosca del món i de la societat, des de corrupcions, assassinats, extorsions fins a conspiracions polítiques.

La personalitat de Reacher, dotat d’una gran capacitat d’anàlisis i amb capacitat d’estructurar el problema i veure’n les possibles solucions li dóna una capacitat de reacció que junt amb les capacitats físiques li dóna un aureola d’un heroi, diferent d‘altres, però en el fons una persona de carn i ossos amb una gran voluntat de llibertat que sigui compatible en la defensa de la llei i els valors.

Interessant, certament.

Personal
Lee Child
VIII Premio RBS de novela negra 2014
RBA libros
Barcelona, octubre 2014