Literatura

La Herencia

Coberta de 'La Herencia

Coberta de 'La Herencia". Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

John Grisham és conegut i s’ha fet famós per utilitzar el món de la justícia, dels advocats i dels judicis, dels errors en la seva aplicació i de l’entramat legislatiu que comporta a vegades situacions ben enrevessades, la seva àmplia gamma de possibilitats per construir relats amb una enorme complexitat, però tots ells d’una solidesa argumental notable.

Sense potser ser l’inventor del thrillers judicials si que els ha donat una nova respectiva des de la ficció però d’una ficció que ve podria acabar esdevenint realitat i a vegades una realitat atrapant. La facilitat i la destresa amb que escriu li ha permès arribar a ser considerat com un escriptor excepcional i d’una notable popularitat entre els lectors.

L’autor John Grisham va néixer a Arkansas es va doctorar amb dret a d’Universitat de Mississipí i va treballar durant uns anys com advocat en temes de dret penal i civil. Va estar actiu políticament com diputat pel partit demòcrata al Parlament de l’estat de Mississipí. Fruit de les seves experiències judicials va començar a escriure sobre el tema i la seva primera novel·la Tiempo de matar que va ser publicada sense massa repercussió però quan va començar a tenir èxit i a ser reconegut com a especialista en els thriller judicial va ser amb La Tapadera, que es va convertir en el llibre més venut de l’any 1991, va seguir amb El Infome pelícano superant els 10 milions d’exemplars venuts... I així ha anat seguint amb la publicació de forces títols més, la majoria ambientats en els jutjats i en els procediments usats. Forma part de l’organització "The Innocence Proyect” que treballa per evitar els errors judicials i en defensar les persones condemnades injustament. La seva anterior novel·la El estafador va obtenir unes xifres de vendes molt elevades.

Ara retorna amb La Herencia. Una extensa narració a l’entorn dels testament i de les herències i com aquestes que poden anar des de la simple aplicació de les darreres voluntat fins a bastir una extensa teranyina judicial sense que es pugui saber com acabarà.

La Herència. És d’aquesta segona possibilitat, un simple testament s’acaba complicant i molt. Tant que l’autor escriu prop de 600 pàgines sense que en cap moment et doni la sensació de pesadesa lectora o de trobar aspectes innecessaris.

Tot plegat comença amb un suïcidi, Seth Hubbard un home ja gran i amb un càncer terminal, decideix acabar la seva vida, ho fa sense cap mena de soroll i després d passar les seves darreres hores amb tota la normalitat del món. Cita a un treballador seu amb la voluntat de que el trobin ja mort. Entre el descobriment del cadàver i el seu funeral un advocat del poble rep una carta a on el mort li demana que autentifiqui el testament manuscrit que li tramet amb al carta. L’advocat Jake Brigance, un jove advocat conegut per haver guanyat en un districte blanc un judici contra membres de la comunitat que havien agredit i violat una nena negra. Aquest judici li ha costat que li hagin cremat la casa, però hagi guanyat amb prestigi.

Brigance autentifica el testament rebut però ja intueix de seguida que hi haurà problemes. Seth Hubbard ho ha deixat tot, que és una fortuna de més de vint milions de dòlars, a la Lettie la seva criada negra. Evidentment el testament aixeca polseguera i els dos fills del difunt amb qui mantenia una considerable distància personal i emocional es senten ferits i menystinguts i inicien els accions legals per tal de demostrar que el testament no és vàlid per les condicions mentals del pare.

En el mateix testament es dóna una part del bens a un germà de Steh, Ancil, de qui no se sap si es viu o és mort, per tant el jutge encarregat de jutjar, a través de jurat popular, al validar el testament ordena que s’iniciï una recerca del possible germà i hereu minoritari del mort.

El llibre entra en les diverses disquisicions sobre el perquè Hubbard ha deixat els diners a la dona, hi ha especulacions en tots els sentits i no són precisament tots bons. Les estratègies dels defensors dels diversos aspirants a l’herència queden exposades al llarg del llibre, alguns actuen amb bona fe i predisposició però altres intenten soscavar la legitimitat de la Lettie cercant tot els possibles inconvenients que demostrin que la dona va aprofitar-se del Steh en tost els aspectes perquè li deixés els diners.

La complexitat dels procediments, les investigacions, les especulacions i com els arguments es munten i es desmunten són prou interessants per mantenir una expectativa de lectura agradable amb una intriga més que notable fa que el llibre atrapi i enganxi des del primer moment. Paral·lelament es va fent un seguiment de la personalitat dels protagonistes, el jutge, l’advocat i la seva família, la Lettie i els seus problemes de convivència amb el marit i la seva família, els membres del jurat, els advocats contraris, els fill de difunt desheretats.. en fi tot una gamma d’històries que van confluint fins el desenllaç. Desenllaç sorprenent que té a veure amb el germà que apareix i fa una explicació que deixa clar el perquè Hubbard deixa la seva quantiosa herència a la Lettie. Refer greuges històrics.

A més el llibre s’inscriu en l’Amèrica profunda i això permet a Grisham parlar del que passa encara avui entre les comunitats blanques i negres i com la distribució de la riquesa pot influir en les decisions judicials.

Interessant, ben escrita, i manté el ritme narratiu i d‘intriga necessari per llegir-lo amb rapidesa i amb intensitat.  

La Herencia
Jonh Grisham
Plaza y Janés
Barceloa, octubre 2014

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local