Ermita de Sant Pau

Les nostres al·legacions sobre l’ermita i la masoveria de Sant Pau

Ermita de Sant Pau. Eix

Ermita de Sant Pau. Eix

En les darreres setmanes hi ha hagut una forta polèmica al voltant de l'ermita de Sant Pau. El posicionament del nostre grup és el que figura en l'al·legació que hem presentat a les bases de lloguer de la masoveria, on queda clar quin ha de ser el paper que ha de tenir l'ermità-masover. Podeu llegir-les a continuació. El nostre interès pel patrimoni històric del municipi i , més concretament de l’espai de l’ermita de Sant Pau, és conegut i evident. A part de les accions de Govern quan en teníem la responsabilitat (com la millora de l'habitatge de l'ermità-masover), fa 8 anys vam presentar una moció al ple que volia evitar situacions com l'actual i  s'apostava per una gestió global i planificada de l'espai i una millor definició del paper de les persones que hi intervenen. La trobareu en aquest mateix text, després de les al·legacions.

Al·legacions a les bases de la masoveria

El grup municipal de CiU-ViA va donar suport a la proposta de bases reguladores per a l’adjudicació de l’arrendament social en regim de masoveria urbana de la masia situada al costat de l’ermita de Sant Pau, en la seva votació al ple de febrer de 2016.

Considerem que és important donar solució ràpida a aquest procés per tal que aquesta vivenda s’habiti aviat. La situació de la vivenda i la importància patrimonial del conjunt de Sant Pau, fa que prioritzem la prompte ocupació d’aquest habitatge per tal d’afavorir la cura i manteniment de l’espai. Per aquesta raó, en el ple de febrer vàrem donar suport a la proposta entenent que afavoríem l’acceleració del procés, i que serà més ràpid l’acceptació d’al·legacions en l’aprovació definitiva, que no pas haver plantejat una nova redacció de la proposta inicial en aquell moment.

Tal com vàrem anunciar en la intervenció del ple hi ha diversos punts de les bases que, segons el nostre criteri es poden millorar, tant en qüestions concretes com en consideracions conceptuals. En el mateix ple ja vàrem indicar que faríem al·legacions. Així mateix en els darrers dies hem escoltat diferents veus que s’han dirigit al nostre grup municipal per tal de fer-nos arribar les seves consideracions.

Al·legacions

Respecte al preàmbul i les finalitats. Ja vàrem intervenir en el ple en el sentit que consideràvem que l’objectiu principal de les bases ha de ser la conservació, millora i donar a conèixer el patrimoni històric cultural local. Considerem que el caràcter social de les bases ha de ser complementari al primer objectiu i que d’alguna manera ha de desequilibrar la tria a favor del candidat amb una situació de major risc social, en cas que es doni aquesta situació, però no ha de ser la base de la puntuació. Entenem que el preàmbul prioritza la situació social dels candidats com a objectiu prioritari, tot i que en les finalitats estan expressades les dues voluntats. Entenem que en les condicions en que es planteja el contracte de lloguer no podem considerar una vivenda social estrictament, ja que la demanda d’un pagament monetari i la exigència d’unes compensacions molt específiques com el pagament de fiança, o l’avís de desnonament justificat en cas de no pagament, pressuposen un candidat amb una mínima capacitat de resposta econòmica i d’aptituds personals. Considerem que les condicions en que es planteja el contracte, respon més al que expressem en aquesta al·legació: a tenir una consideració important en la situació econòmica dels candidats en la tria final del ermità-masover, però que la valoració sigui de les aptituds personals pel manteniment, cura i difusió del caràcter patrimonial de l’espai. Per tant demanem modificar el preàmbul de la proposta, per tal que s’exposi l’objectiu de cura i conservació del patrimoni històric i cultural local en què està comprés el conjunt de la casa i l’ermita de sant Pau com a concepte prioritari de les bases, o al menys, compartit amb l’objectiu social.

Respecte el punt 6.1 de les bases: Les despeses de subministraments, ha de quedar clar que seran els de la vivenda i per tant l’ajuntament haurà de posar les eines per diferenciar clarament la despesa de la vivenda i la dels espais d’ús de la comunitat.

Respecte a la demana de contractació d’assegurances per part del llogater, és molt contradictori amb el caràcter social que es planteja. Creiem que aquest punt es pot revisar, i plantejar ser assumida per la propietat.

Respecte al punt 6.2 de les bases: Es dóna com a obligació del ermità- masover el buidatge de la fossa sèptica, per la informació que tenim aquesta acció té un cost elevat, i la fossa és única per tot l’espai, inclosos els serveis públics. Si la informació és correcte, considerem que caldria treure aquesta acció de les obligacions de l’ermità-masover i passar a ser assumida per la propietat.

Ja vàrem exposar al ple, que considerem que el ermità-masover, a part d’obrir i tancar l’ermita en les activitats organitzades per l’ajuntament, ha de constar al contracte que ha d’obrir dos cops al mes com a mínim, de manera periòdica per què qualsevol persona si pugui acostar, així mateix, en cas de ser-hi present, ha d’obrir l’ermita en cas que visitants li ho demanin, fent vigilància de l’espai.

En aquest punt ni en el posterior, d’obligacions de l’ajuntament, no diu res de qui farà ús o manteniment de l’espai agrícola present a la finca. Tot i ser reduït, l’aprofitament i la cura de l’espai agrícola incideix sobre la qualitat paisatgística del conjunt, a més de ser una font d’aliments naturals. Caldria especificar com a únic usuari d’aquest l’espai a l‘ermità-masover.

Respecte el punt 8: Considerem que la tinença de vivenda en propietat d’algun membre de la propietat, ha de ser puntuable però no requisit, aquesta consideració la basem en que la casuística de la vivenda en propietat pot ser molt àmplia i que la demanda respongui a millora d’espai de la llar, de voluntat d’assumir la masoveria, a que la vivenda pròpia estigui en una estat deplorable, o que, en definitiva, pot excloure situacions socials complexes. Per tant demanem que sigui puntuable, però no requisit.

Respecte el punt 9 a): creiem que el coneixements bàsics de jardineria i agricultura també s’haurien d’incloure en la valoració dels coneixements. Per molt que l’ajuntament assumeixi les feines de jardineria global, la presència permanent en l’espai afavoreix petites tasques, així com l’ús de l’hort.

Respecte el punt 9 d): considerem que la situació d’atur de la persona candidata ha de ser tingut en compte en la part de valoració personal dels candidats, però no ha de puntuar de manera específica. Les condicions de contracte que es proposen entren en molta contradicció amb la condició d’aturat del candidat, i pot generar problemes immediats que impedeixin la contractació real si no hi ha un suport puntual exterior o dels serveis socials de l’ajuntament, Aquests condicionants s’han de valorar en l’entrevista i valoració individual dels candidats. Així mateix hem de considerar que aquesta situació ha de ser puntual i no condició per la masoveria.

Respecte el punt 9 e): considerem que en consonància amb els objectius exposats de cura i conservació del patrimoni històric i cultural local, la valoració del coneixement  l’entorn, el patrimoni i les tradicions culturals locals per part dels candidats, ha de ser un punt puntuable. L’ermità-masover i la seva família seran les persones que acullin els visitants de Sant Pau, i s’ha de valorar en quina manera saben explicar i expressar la importància patrimonial, tradicional, espiritual i històrica de l’espai, així com les seves intencions en la millora d’aquests aspectes. En cas de que cap candidat tingui aquestes qualitats, es farà formació, tal com ja indiquen les bases en el seu redactat actual.

Altres consideracions: en el ple ja vàrem exposar la importància de la figura de l’administrador. Considerem que és un bon moment per reforçar el seu paper. Així proposem que les bases incloguin a l’administrador com a referent i interlocutor, conjuntament amb l’alcalde (o en qui delegui), en la gestió de Sant Pau, tant en el manteniment del caràcter religiós/espiritual que com a ermita té Sant Pau, com en el manteniment de l’espai històric i cultural local del conjunt.

Demanem que l’administrador formi part de la mesa de valoració de candidats per tenir implicació des de l’inici del procés.

Així mateix, volem subratllar la importància de que l’ajuntament, conjuntament amb l’administrador, mantinguin un seguiment periòdic i permanent de la masoveria, anant més enllà de les obligacions contractuals, procurant que qui ocupi aquest espai ho faci en bones condicions i pugui créixer com a família, en un espai que sàpiga trobar l’equilibri entre l’ús privat i ús de la comunitat que no vol renunciar de cap manera al gaudi d’aquest espai tant estimat, de la seva dignificació per ser un referent del patrimoni històric i cultural del municipi.

L’interès d’aquest grup municipal pel patrimoni històric del municipi i , més concretament de l’espai de l’ermita de Sant Pau, és conegut i evident. A part de les accions de govern quan en teníem la responsabilitat, en la millora de la vivenda de l’ermità- masover, fa 8 anys vàrem presentar una moció al ple en el que ja, i per tal de preveure situacions com les que estem vivint, vàrem instar a una planificació de millora de l’entorn i del diferent paper que s’havia de donar a les diferents persones i institucions que actuen en la conservació i millora de l’espai en el seu conjunt, Adjuntem la moció com a complement a la al·legació i proposta per actuar d’ara endavant en una gestió global i planificada de l’espai.

Esperant que acceptin les consideracions i demandes que realitzem, amb voluntat de col·laboració pel consens i bon fer en aquesta actuació important per Sant Pere de Ribes. En cas de voler intercanviar posicionaments entre nosaltres, estem oberts a trobar-nos i parlar-ne.

Sant Pere de Ribes, 3 de març de 2016

En representació del grup municipal CiU-ViA, de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes

 

Moció per un pla integral de l'indret de Sant Pau (2008)

Exposició de motius

El santuari de Sant Pau i el seu entorn constitueixen un indret d’especial valor simbòlic i cívic per als ciutadans i les ciutadanes de Sant Pere de Ribes, a més del seu valor patrimonial, cultural, ambiental i agrícola.

En els darrers anys s’han portat a terme diverses actuacions relacionades amb aquest indret, com el contracte d’arrendament per a la gestió de la masoveria o les obres de restauració en l’estructura. Cal valorar positivament que s’hagi intervingut en aquest àmbit.

Tot i això, en els darrers anys s’han produït disfuncions i polèmiques tant pel que fa als termes de l’execució del contracte de masoveria com a la gestió de les obres que s’hi han portat a terme o el mateix agençament de l’entorn.

D’altra banda, pel que fa estrictament al santuari, hi ha pendents actuacions d’ordre patrimonial algunes de les quals requereixen una reflexió prèvia i un intens assessorament expert, especialment aquells que afecten l’interior del santuari on hi ha dos béns mobiliaris que pertanyen a un altre edifici amb valor patrimonial del municipi, en concret l’Església Vella.

L’indret de Sant Pau, més enllà del santuari i la finca municipal estricta, s’integra en un entorn ambiental, agrícola i cultural més ampli amb diversitat de propietaris i gestors que s’estén des de l’accés al camí des del carrer Malgà a les vinyes de l’entorn o la capella privada de Sant Pau Xic i a als monticles posteriors. En aquests espais hi ha hagut també actuacions d’agençament de marges i d’altre ordre que han resultat polèmics.

Hi ha hagut, així mateix, cert debat públic sobre el tipus d’activitats que s’han de realitzar a l’indret de Sant Pau, atenent a la condició de lloc de culte que té l’interior del santuari i a les grans possibilitats culturals, cíviques, festives i turístiques que presenta el conjunt en una societat canviant.

A tots aquests fets s’hi afegeix certa confusió pel que fa a les competències de les diverses figures que tenen autoritat o capacitat de gestió i decisió en relació amb l’indret, com la consuetudinària figura de l’administrador pel que fa al culte, el masover pel que fa a l’agençament del conjunt de l’indret o el mateix Ajuntament i els seus funcionaris i/o representants públics en relació amb tot plegat i amb els projectes que s’hi executin.

Ens trobem, doncs, amb un cúmul de circumstàncies complexes que fan difícil dibuixar tant les actuacions que s’han de portar a terme en aquest indret com els mateixos usos que ha de tenir. Tot plegat ha derivat en disfucions que caldria esmenar.

Per tot plegat, es proposa al Ple l’aprovació dels següents

Acords

El Ple de la Corporació manifesta la seva voluntat política que l’indret de Sant Pau presenti un aspecte digne atenent el seu valor patrimonial i, sobretot, l’alt valor simbòlic que té per a la ciutadania. Per aconseguir-ho cal fixar-ne els usos, agendar els projectes que s’hi han de portar a terme i regular-ne l’agençament intern i extern en un Pla Integral tenint en compte la concurrència de diversos propietaris i circumstàncies que tenen relació amb el conjunt de l’indret.

El Ple de la Corporació insta l’alcaldia perquè en el termini de sis mesos des de l’adopció del present acord, proposi al Ple Municipal l’aprovació d’un Pla Integral per a l’indret de Sant Pau, constituït pels documents següents:

Un  reglament dels usos que pot tenir el conjunt de l’indret d’acord amb l’ordenament vigent, la condició de lloc de culte de l’interior del santuari i  d’espai cultural, social, cívic, agrícola i ambiental del conjunt. Aquest reglament ha d’establir les competències del masover pel que fa a l’agençament de l’indret, les de l’Administrador pel que fa al culte i del mateix ajuntament i els seus representants pel que fa al conjunt o crear, si escau, altres òrgans i figures. Així mateix, el reglament ha de preveure possibles explotacions lucratives de la finca municipal i com se’n gestionarà la concessió. El reglament haurà d’ésser tingut en compte en la redacció de contractes que afectin l’indret, incloent els d’arrendament.

Una agenda de projectes a executar en l’indret per a un termini de 10 anys, ajustat a l’ordenament vigent. Aquest Pla ha de preveure les actuacions de restauració, incorporació o millora de béns immobles i mobiliaris i la solució per als béns mobiliaris que no pertanyen a l’Ajuntament, a més de dibuixar l’aspecte que ha de presentar el conjunt en tots els seus detalls. El Pla ha de preveure, així mateix, possibles ampliacions o obres que puguin tenir relació amb l’existència d’explotacions fixades en el reglament d’usos i ha de ser coherent amb el reglament sobre l’agençament de l’indret.

Una document específic amb la forma jurídica més convenient sobre l’agençament de l’indret en què s’indiqui quins sóns els objectes i béns mobiliaris que hi ha d’haver a la vista, tant a l’interior del santuari com en el conjunt l’entorn pel que fa a la propietat municipal, així com les característiques de marges, camins, etc., pel que fa al conjunt de propietats que integren l’indret. El document haurà d’ésser tingut en compte en la redacció de contractes que afectin l’indret, incloent els d’arrendament, que se signin en el futur.

Una previsió de costos perioditzada en la mesura que sigui possible.

No obstant això, el Ple decidirà el que més convingui.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!