Literatura

Una llibreria en Berlín

Frederic Llopart 04-12-2017 18:33 Lectures 452
Coberta de 'Una llibreria en Berlín'. Eix

Coberta de 'Una llibreria en Berlín'. Eix

Entre el 1943 i el 1944 quan encara les armes sonaven i les persecucions eren una realitat la llibretera escriu, ja a Suïssa al costat del llac dels quatre Cantons, el seu únic llibre titulat Rien où poser sa tête (Res on es pugui reposar el cap), que va encapçalar així: “És deure dels supervivents retre testimoni amb la finalitat que els morts no siguin oblidats. Tant de bo aquestes pàgines puguin inspirar un pietós pensament per aquells que van ser silenciats per sempre, exhaustes pel camí o assassinats”. El llibre es va publicar el 1945 a Ginebra, i durant molts anys va restar en l’oblit fins que va ser rescatat a l’any 2010 en un mercat de vell de Niça i que ara s’ha publicat de nou amb un pròleg de Patrick Modiano.

Escriptora polonesa d'origen jueu, Françoise Frenkel, va estudiar música en el conservatori de Leipzig abans de mudar-se a París, on es va doctorar en Literatura en la Sorbona. La seva passió per la cultura francesa la va portar a canviar de nom, de Frymeta a Françoise Frenkel va obrir la primera llibreria dedicada a la literatura francesa a la ciutat de Berlín, al costat del seu marit, Simon Rachenstein. Aquest lloc va suposar un dels llocs de trobada de grans autors francesos a Alemanya, i un dels punts de referència culturals fins a l'auge del partit nazi, al 1939, Frenkel va tornar a París mentre que el seu marit va acabar en el camp de concentració de Auschwitz, on va ser assassinat. Durant la guerra, va escapar a Suïssa, país on va escriure un llibre autobiogràfic, Una llibreria a Berlín, que va ser publicat per primera vegada en 1945.

Després de la seva mort a l’any 1975, es va perdre el rastre vital d'aquesta dona que va viure fets excepcionals com a perseguida, fins que en 2015 Una llibreria a Berlín va ser reeditat, amb l'ajuda del Premi Nobel de Literatura Patrick Modiano que a més hi fa un pròleg prou interessant.

Françoise Frenkel, la llibretera, va ser una supervivent que viu amb l’angoixa pròpia el sentir-se perseguida i per tant d’haver de fugir a diversos indrets, amb l’ajuda d’amics i també de desconeguts fins que al final de les perilloses peripècies acaba podent passar a  Suïssa -no sense problemes i inconvenients- on ja sentint-se alliberada i va poder explicar la narració de la seva etapa de la vida com a fugitiva.

Al 1921, Françoise Frenkel, una jove atrapada i emmirallada per la llengua i la cultura franceses, funda, després de superar diversos problemes burocràtics i legals la primera llibreria francesa de Berlín, La Maison du Livre.

En el llibre Una llibreria a Berlín es dóna testimoniatge, explicat i narrat en primera persona en el qual l'autora-llibretera explica el seu itinerari un cop ja ha hagut de tancar la llibreria per les conseqüències de l’enfrontament entre França i Alemanya. A l’any  1939 ha de marxar precipitadament d'Alemanya, on ja és impossible fruit de la repressió i la censura i persecució de la policia, difondre i vendre llibres i periòdics francesos. Aconsegueix exiliar-se a  França en el darrer moment, buscant refugi i tranquil·litat per refer la seva vida. La realitat serà una altra, molt més dura i inesperada ja que després de l'ocupació nazi de territori francès per ella ja no és un territori d’acollida sinó un territori de perill i de persecució. La seva vida es converteix es una vida de fugitiva fins que, en 1943, després de nombroses adversitats aconsegueix creuar la frontera suïssa de manera clandestina i trobar a Ginebra, per fi, la llibertat. Aquesta llibertat la porta a escriure el llibre com a testimoni personal de la seva odissea però també com a testimoni d’allò que van patir moltes persones, moltes d’elles no van tenir la seva sort.

Amb l’arribada a París comença el periple de la Françoise, mentre el seu marit Simon Raichenstein va ser un dels detinguts en la batuda del Velòdrom d'Hivern contra el jueus residents a París, al juliol de 1942, concentrat en Drancy i enviat a Auschwitz, on va morir a l'agost. L’escriptora però en tot el llibre no l’esmenta. En la narració, Frenkel relata amb forces detalls i amb un estil molt planer la seva vida des de l'arribada a Berlín on posa la llibreria i viu els primers assetjaments contra la condició d’estrangera, la seva  fugida a París i, després totes les vicissituds de la fugida al juny de 1940 de la ciutat de París a punt de ser ocupada pels alemanys, el seu periple en la fugida, per la zona no ocupada sota el control de Vichy: Avignon, Grenoble, Vichy, Niça, Saint Julien, Annecy és llarg i en cada un del capítols explica l’estada en el diversos indrets que va haver d’aturar-se o residir-hi fins que mica en mica es va acostant a la frontera Suïssa per la que finalment podrà fugir de la persecució i evitar la seva deportació, deportació que van patir moltes altres persones detingudes en les batudes que feien la milícia francesa o directament al Gestapo. Ella mateixa n’evita algunes de miracle i amb l’ajuda de francesos que s’avergonyien de com es tractava els refugiats. Sortosament la història també narra com esdevé testimoni per demostrar quan en els moments de major dificultat sorgeixen persones amb un clar esperit solidari que avant-posen els seus interessos personals per ajudar els més desafavorits o aquells que són perseguits per vergonya col·lectiva.

Molt ben narrada ens descriu de manera molt planera la decisió d’una dona que amb valentia i decisió té com a objectiu passar a Suïssa, fugir del nazisme i finalment ho aconsegueix deixant enrere, la crueltat, la traïció, la persecució i milers de persones que no ho van poder aconseguir.

Excel·lent descripció dels ambients dels refugiats i personatges inversemblants i impactants com la descripció dels hostes que viuen a l’hotel de La Roseraie, francesos resistents, jueus perseguits, noblesa austríaca, russos blancs, refugiats republicans espanyols tot plegat una barreja meravellosament descrita amb els drames personals de cadascú.

Magnífic llibre, imprescindible per conèixer una mica més del refugiats i fugitius del nazisme i el comportament divers dels francesos.

Una llibreria en Berlín
Françoise Frenkel
Col·lecció Biblioteca Formentor
Editorial Seix i Barral
Barcelona, febrer 2017

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No