Monogràfic d'orientació en el projecte vital

Adonar-se de les potencialitats

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

No és fins a la dècada dels '50, que la psicologia humanista fa un gir a la història en la comprensió del projecte vital de les persones. Contradiu a la psicoanàlisi i al conductisme -de John B.Watson-, estudiant la part sana de la persona i, per tant, potenciant-la.

Abans, Alfred Adler, psicoanalista, es desmarca del seu col·lega - Sigmund Freud -, defensant que les persones busquen la satisfacció d'aconseguir metes i objectius que les facin sentir-se realitzades, com a aspecte motivacional i enfocat a aquest punt generador d'autoestima.

Precisament, una de les frases clau de l'autor, ens avança la manca de transformació dels punts forts en èxits personals i professionals i, els febles, elements de distorsió de la realitat: <<Més gran sigui el sentiment d'inferioritat que experimenta una persona, més poderós és l'impuls de la conquista i més violenta és l'agitació emocional>>.

Ni els psicòlegs humanistes, ni Adler, parlen de tercers que potenciïn, assessorin, ajudin, acompanyin a les persones en la construcció del projecte vital. Recau tota la responsabilitat en les persones, que ja és la idea, però, no sense aprendre a prendre decisions, abans. 

És lògic. L'orientació encara no havia trobat la seva posició, ni tampoc discilplina que l'acollís, ni tan sols ben definides les línies d'actuació. Ara, podem dir que és una especialització de diferents professionals i experts, amb un gran valor afegit.

Dit d'una altra manera, ha permès que les persones puguin tenir eines i recursos per plantejar-se canvis i millores – fonamentades - en el seu projecte, no només desfer-se de fets traumàtics i pors i inseguretats, sinó començar a treballar en la idea que tot el viscut és complementari, dins el projecte vital. Des d'un viatge, a una festa d'aniversari, a una feina precària, l'atur, encarregar-se de les tasques domèstiques, assistència a classe...

<<Les experiències són una de las causes de l’èxit o el fracàs. No patim l’impacte de les nostres experiències, anomenades traumes, sino que les adaptem als nostres propòsits>>. – afirma Adler.

Això implica que qualsevol fet viscut, pot ser un aliat per aconseguir reptes. La diversitat és, en realitat, riquesa en el projecte únic i intransferible en les persones.

Quant a la determinació de fracàs o èxit, hem de tenir en compte que és un fet subjectiu. Les experiències sempre són un cúmul d'aprenentatges, siguin en positiu o negatiu, però la seva utilització, també és subjectiva.

Desvincular-se del conductista B.J Skinner, permetia als humanistes anar més enllà del condicionament operant, que experimenta amb el reforç positiu i negatiu en les accions de les persones, a base de seqüències repetitives, intuïtives, però massa mecàniques. Una decisió, ha convertir-se en un procés, no un resultat. Ha d’estar sofert a canvis constants.

El conductisme de Skinner, inclou el càstig dins el mateix barem d'avaluació de la conducta observable. L'animal, subjecte a proves i experiments, en no ser un ésser racional com els humans, una simple descàrrega elèctrica, per exemple, l'assimila i l'associa als seus moviments, però no es qüestiona el raonament, ni tampoc se sent autorrealitzat quan aconsegueix transformar el seu “assaig i error”, en un èxit de futur.

El nen, mitjançant apilar una peça i una altra, del joc de construccions, per exemple, aconsegueix fer torres més febles a l’inici. Del seu assaig, compren els passos, compren les seves capacitats, limitacions i, això, deriva en un aprenentatge que beneficia la presa de decisions en un futur, abordant que, un error, és part essencial en el camí per sentir-se realitzat.

La vida és, en si, un constant assaig.

Les experiències i vivències – de i per a la vida -, aporten competències transversals per afrontar reptes personals, per difícils que suposin. A més, per la gestió de la carrera professional, la identificació de l'objectiu laboral, la retenció del talent en les empreses i, finalment, l'estratègia per a la cerca d'ocupació.
 

Aina Flores
Llicenciada en pedagogía. Nº de col·legiada 01528
Sexòloga.

Twitter
afhpedagogia@gmail.com
LinkedIn: Aina Flores Hidalgo

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local