Per què?

Nuria Valls Fuster 01-03-2018 21:27 Lectures 1518
Maite Gomà

Maite Gomà

Aquesta és la pregunta important. Recordo que quan els meus fills eren adolescents la millor manera de fer-los reflexionar que tenia era preguntar-los: “Per què ho fas això?” Pensava que era una manera de poder replantejar-se les coses. 

De gran jo mateixa em faig aquesta pregunta quan vull aclarir les meves idees.

I aquests dies veient algun vídeo que m’han passat m’he fet aquesta pregunta: Per què arranquen els llaços grocs?

Vaig fer memòria pensant com va començar tot això. Va ser durant la campanya electoral de les eleccions del 21D. Unes eleccions que havien estat imposades pel govern espanyol quan fent ús de l’article 155 va destituir el govern, va dissoldre el parlament i va convocar eleccions. Una circumstància que mai s’havia donat. L’atribució de convocar eleccions i dissoldre el Parlament només la te el president de la Generalitat i ningú més, segons està escrit en l’Estatut d’Autonomia. Va ser una perversió del sistema? Ni tan sols es pot parlar d’interpretació perquè en aquest cas l’Estatut no ofereix cap dubte: el president te la potestat de dissoldre  el parlament i convocar eleccions.

Per tant la primera vegada que es va posar la llum sobre els llaços grocs va ser en aquell moment. La Junta Electoral Central va decidir que no es podien portar llaços grocs a les Meses electorals el dia 21D perquè els representants de la Mesa “havien de mantenir una completa neutralitat”. L’explicació era que equiparaven aquests llaços grocs a  “emblemes de formacions polítiques o que incorporin símbols de caràcter partidista”.

A partir d’aquí la prohibició es va anar fent més gran. Tampoc es podien posar pancartes que demanessin la llibertat del presos, ni lluir el color groc en balcons d’edificis públics, ni decorar un arbre de Nadal amb el color groc o il·luminar una font amb aquest color i així es va fer extensiu a tot el que fos groc. 

Vet aquí que la gent es va sentir interpel·lada a denunciar el groc a arrencar-lo d’on estès exhibit per il·legal.

Però la qüestió és que després de passada la campanya política la gent ha continuat amb aquesta repressió espontània del groc. Per molta gent el llaç groc és sinònim d’il·legalitat, d’inconstitucionalitat…

Però seguint la meva tècnica preguntem-nos per què portem els llaços grocs?

Doncs els portem per denunciar que hi ha presos –no li posaré l’adjectiu polítics darrera per sumar consensos- que sense haver tingut encara el judici estan en presó preventiva i en demanem la seva llibertat. Només això i tot això. Per què és tan polèmic això? Per què no es permet una expressió d’aquest sentiment? Per què enlloc de construir  es destrueix, s’arrenca, s’estripa, s’insulta, s’increpa?

Realment agrairia molt que algú m’expliqués el per què.

Sobretot m’agradaria que els representants polítics que decideixen portar a terme aquestes arrencades de llaços també donin explicacions. Crec que ens les mereixem.

El divendres a la nit quan vaig anar a posar llaços grocs – ho confesso de tant en tant ho faig- em vaig trobar un senyor que ens mirava. Li vaig preguntar si ens volia ajudar. Em va respondre que no estava a favor de la independència i jo li vaig dir que estava molt bé que tothom pot tenir la seva visió. Però li vaig explicar també que els llaços no son a favor de la independència, que son a favor de la llibertat dels presos. Li vaig dir que nosaltres dedicàvem els nostres esforços a això. Em va dir que era de Veneçuela i que considerava que la lluita era molt important i que sabia del que parlava. Que s’havia de persistir en la lluita perquè no era gens fàcil. Li vaig dir que nosaltres lluitàvem a la nostra manera i que ja sabíem que no era fàcil. Després d’aquesta petita conversa me’l vaig trobar demanant-me cintes i fent llaços al meu costat. Es va quedar fins que vam acabar la feina. Em va explicar que tenia dos fills catalans i que ell no veia gens clar lo de la independència. Quan vam acabar ens vam donar la mà i ens vam acomiadar. No és meravellós? No hem de creure més en nosaltres? Per què hem de renunciar a explicar-nos?

I la meva darrera pregunta: Per què no parlem més? 

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No