Valoració sobre el trencament del govern sociovergent a Vilanova

Després que s’hagi consumat el trencament del pacte de govern entre els grups  municipals de Convergència i Unió – PDCAT i el Partit dels Socialistes de Catalunya, des de la CUP de Vilanova i la Geltrú volem fer públiques les següents consideracions:

En primer lloc, considerem que el pacte amb qualsevol força municipal que no es posicioni amb una contundència  activa en la defensa de les llibertats i dels més elementals Drets Humans esdevé inadmissible. En el cas vilanoví,  d’ençà de la proclamació de la República el passat 27 d'Octubre que activà la intervenció dels poders de l’Estat amb  l’activació de l’article 155 de la Constitució espanyola, els regidors i regidores del grup municipal socialista han  esdevingut còmplices de la repressió. Ens dol, i molt, escriure la paraula còmplices perquè és prou dura i eloqüent,  però ens dol encara més la poca bel·ligerància del PSC en la lluita contra l’autoritarisme i la Causa Oberta endegada contra l’independentisme. La criminalització dels Comitès de Defensa de  la República (CDR) per part de destacats dirigents del PSC -PSOE i la instrumentalització de les imatges emeses pels mitjans de comunicació per inventar un relat i posar el CDR en el focus de la persecució política i judicial ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Segonament, manifestem que el trencament del pacte de govern per part de CIU PDCAT és, en realitat, una concessió estètica amb fins electoralistes. No ens em podem enganyar: després de les eleccions de maig de 2015, ara fa tres anys, els convergents vilanovins van tenir la primera oportunitat de no signar un acord de govern d’aquestes
característiques. Uns i altres van preferir, en canvi, conservar el “pacte de les butaques” per no perdre poder i hegemonia ostentada amb una certa alternança des de 1979. Els regidors i regidores de CIU-PDCAT van tenir l’oportunitat de trencar el pacte de govern la passada tardor coincidint amb l’empresonament i el camí de l’exili d’una  part del govern de la Generalitat i dels líders de l’ANC i Òmnium, però van preferir protegir la sociovergència en nom de l’estabilitat municipal i cedir la iniciativa a les altres forces sobiranistes.

En tercer lloc, certifiquem que el balanç de ciutat de tres anys de sociovergència és ben pobre. Vilanova i la Geltrú és una ciutat en via morta. Ni socialistes ni convergents han posat sobre la taula un gran projecte de ciutat ans al contrari, s’han conformat amb una certa desídia a gestionar les engrunes d’una dècada de crisi econòmica. Encara avui resten entestats a reincidir en algunes hipoteques relacionades amb la planificació urbanística i l’habitatge: els preus  del lloguer augmenten com més va més mentre ha mogut tots els fils per desencallar el desenvolupament de l’Eixample Nord. La paràlisi i la desídia han estat els denominadors comuns d’un govern periclitat que mai no ha cercat el diàleg ni l’acord en aspectes que condicionaven l’economia municipal com la recollida de residus, l’enllumenat dels carrers o la problemàtica del bosquet de baix a mar.

Per últim, evidenciem que al consistori de la ciutat hi ha una majoria republicana de 17 regidors i regidores (sobre 25).  En un moment d’excepcionalitat política no volem amagar el cap sota l’ala. La ciutat i la conjuntura nacional ens interpel·len. A un any vista de les properes eleccions municipals, i tot i ser-ne conscients que la incidència
política durant poc més de dotze mesos en una ciutat de 67.000 habitants seria relativament discreta, no ens volem  resignar a obrir  l’obturador per implementar les propostes del programa de 2015 que siguin factibles. Escoltarem amb  generositat i respondrem amb valentia.