Investidura

Govern o eleccions

La portaveu de JxCAT, Elsa Artadi. ACN / Maria Belmez

La portaveu de JxCAT, Elsa Artadi. ACN / Maria Belmez

El temps passa de manera inexorable, ens acostem al 22 de maig i per tant o es constitueix govern o anem a eleccions irremediablement. Això és una obvietat.

I tot depèn de la voluntat de l’expresident Puigdemont inicialment. Si es volen eleccions doncs només cal que el temps s’esmunyi i s’arribi al termini i automàticament la convocatòria serà ja ineludible. Si és vol formar govern sembla que la seva decisió és fonamental malgrat aquesta dependència de l’expresident comença ja a ser un llast, segons diuen els que coneixen les interioritats, la cuina de l’expresident pel futur del post-procès.

També és cert que no es fàcil definir d’una manera consistent un govern. Molts factors conflueixen en aquest punt. Per una banda els fallits intents d’investidura afectats per les decisions del jutge Llarena que ha impedit almenys en tres ocasions la investidura. Tanta intervenció aliena a la via  parlamentària  va fer que el President Torrent anuncies que presentaria una querella per prevaricació contra el jutge Llarena. S’ha formalitzat ja?.

Per altra banda hi ha una batalla entre els que volen mantenir de totes, totes la restauració del President legítim i aquells que sense renunciar a alguns paper important encara que simbòlic del ex president Puigdemont (allò del Consell de la República del que ja no se’n ha parlat més i no se sap ben bé que seria) aposten per conformar ja un govern i intentar revertir les malvestats del 155, ser interlocutors per evitar majors destrosses a l’autogovern que fins el mes d’octubre tenia el país i per descomptat exercir tota la pressió possible per alliberar amb la major urgència les persones avui tancades a la presó fruit de la repressió fel procés.

També, com és lògic i normal, es van modificant els posicionaments per més solemnes que siguin segons convingui a l’estratègia que certament sembla moltes vegades improvisada. Vegis els canvis del portaveu del JxC mentre fa uns dies, i sabent ja que el TC havia explicitat que no es podia investir a Puigdemont, deia que l’alt tribunal “vol que renunciem de bones a primeres a la investidura de Puigdemont, però haig de comunicar que no hi renunciem”. “Ens sentim avalats pel resultat de les urnes”. Apostava doncs per anar a un enfrontament de dimensions desconegudes que serien sens dubte el preludi d’una nova situació que ben possiblement portaria a les eleccions. Dies després però això semblava que ja havia canviat. El mateix portaveu adjunt Eduard Pujol ara deia que: “no forçarem cap situació de desobediència perquè això seria alimentar encara més el conflicte en la mala situació”. I ha defensat que “la solució al conflicte ha de ser dialogada ja que les resolucions carregades amb amenaces no arriben a bon port”. El portaveu adjunt de JxCat ha remarcat, en tot cas, que “és necessari mantenir l’opció de Puigdemont sabent que no entrarem en un escenari de desobediència. la nostra aposta continua sent la solució al problema i no generar nous problemes a la solució”.

Si això fos així semblaria que entraríem en l’opció D, la constitució d’un govern d’això que en diuen “efectiu” i la modificació de  la Llei de la Presidència amb l’informe contrari del Consell de Garanties Estatutàries (que segons Eduard Pujol investit de jurista ara diu que “no s'aguanta per enlloc”) feta només per poder investir a Puigdemont si aquesta llei superés tot els entrebancs que ben segur que hi hauran, anar d’aquí un temps a investir de nou a Puigdemont i en els millor del casos fer unes reunions de govern nòmadament prenen decisions  per Europa. No estaria malament. Però també cal assenyalar que entrar en la dinàmica de que cada majoria que hi hagi al Parlament pugui canviar les lleis, que inicialment havien tingut la pràctica unanimitat, d’acord amb els seus interessos partidistes o personalistes assenyala un horitzó estrany, almenys  políticament.

Han sonat noms per presidenciables: Ferran Mascarell, un possible candidat amb experiència, ha servit lleialment a diversos governs i se l’ha assenyalat com el dissenyador de bona part del discurs i relat neo-independentista de Mas. Perquè Mascarell no era independentista, en tot cas reclamava sempre un estat que servís al País de veritat. Altres noms que es posava en circulació era el d‘Ernest Maragall recent estrenada la seva militància a ERC podria servir en darrera instància per evitar unes eleccions i intentar desencallar la situació i que fos en tos en tot cas JxC que impedís la formació de govern. Sona i sona molt en els darreres hores altre cop el nom d’Elsa Artadi, una de les més significades diputades de l’entorn més immediat i de més confiança del President (segons diuen) i malgrat això no és precisament de les persones que més plaguin a la cúpula del PDeCat, partit del qual va plegar just abans de figurar a les llistes com una aposta personal de Puigdemont i que sembla que no té els  màxims suports per part de  tota la direcció del PDeCAt.

La benedicció que ha fet Jordi Sánchez des de la presó de la seva figura sembla que la rellança. "Elsa Artadi és una dona capacitada a bastament i li auguro un llarg recorregut polític, sigui o no sigui ara aspirant a la presidència. Ella sap que té tot el meu suport".  I per la seva banda el diputat d’ERC Pere Aragonés també ha beneït la seva possible elecció: si la proposta és Elsa Artadi, per nosaltres no hi haurà cap problema. Hi ha una bona relació i és una persona amb una gran capacitat de treball i té moltes qualitats".

No ho dubtem però també una certa percepció de que pot acabar convertint-se en la delegada de Puigdemont a l’interior o ocupar la Presidència a tall de masoveria política sura en l’ambient. Tant de bo es pugui desempallegar d’aquesta sensació difosa però estesa.

Dit això sembla que Artadi reitera la seva negativa a ser investida i ara comença a a sonar el nom d’Antonio Morral. Estem en plena subhasta. El peix no està venut encara.  

La CUP segueix en l’abstenció i per tant els vots delegats de Puigdemont i Comin, que han estat impugnats davant el Constitucional per part de C’s, són imprescindibles per investir Presidenta en aquest cas i que d’una vegada per totes comencin la legislatura amb un govern que pugui actuar amb decisió, un full de ruta factible i amb objectius clars .

Però tot això són especulacions. Mentre escrivim això Puigdemont ha convocat a Berlín els representants de JxC per decidir si s’aposta per proposar candidata a la investidura o encara fa durar més aquesta agonia polítics fins el 22 de maig i anem a  eleccions.

Estem pràcticament en el temps final, però ja sabem que els partits es poden guanyar –diguis presidència- en temps de descompte i de penal injust i inexistents....

P.S. Mentre escrivien aquest ratlles rebem al notícia de l’acomiadament de la plantilla del DV. I la desaparició de l’edició en paper del DV. Solidaritat amb els persones i lamentar la pèrdua d’una capçalera. En parlarem.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!