Llibres

Els detonants de la memòria

Sixte Moral 08-07-2018 20:49 Lectures 570
Llibres vells. Eix

Llibres vells. Eix

Fa uns mesos en aquesta mateix espai de l’Eix Diari publicava un article (Els llibres i les seves vides. 1 de maig) post Sant Jordi ho s’intentava seguir els diverses vides que poden tenir els llibres un cop llegits o no. Dèiem llavors: “que per Sant Jordi hi haurà Llibres diversos, que es llegiran, que es deixaran al prestatge, que passaran de ma en ma, que quedaran oblidats a la tauleta de nit, o circularan entre els cercles d’amics tot valorant la seva qualitat... Regalar el llibre és un oferiment a descobrir. Tot llibre és una aventura.

Però l‘acumulació de llibres també ha portat alguns inconvenients. Arriba un moment a la vida en que vols desprendre’t de llibres que has llegit, o no, però que saps perfectament que no tornaràs a llegir, llibres que han perdut per a tu interès que no has obert mai o senzillament que ja han complert la seva funció...”

En l’escrit intentava glosar les diverses i possibles vides i per tant la utilitat que molts llibre tenen, han tingut i tindran abans no acabin oblidats o bé transformats altra vegada amb pasta de paper per fer noves impressions.

Però si els llibres tenen més d’una vida també podríem dir que els llibres tenen la seva pròpia història més enllà de la del seu autor i quin paper tindran en la literatura, tenen aquella història que els vincula als seus propietàries, usuaris o simples lectors.

Es podria ben segur fer un recorregut per les idees, i en bona part de les actituds de cadascú en funció de les lectures que al llarg de la vida has fet. O potser no?

Sigui com sigui hi ha una bibliografia associada a cada persona, és la seva, com part del seu passaport intel·lectual, com element que ha anat emplenant la motxilla d’idees, creences i arguments que es va fent cada cop més grossa amb el pas del temps.

Lectures inoblidables, lectures que han deixat pòsit i petjada, lectures que recordes i que intermitentment repasses..., lectures inacabades, avorrides i indesxifrables i de vegades alguna que altre sorpresa.

Doncs sí, va ser una sorpresa quan en l’autoimposat exercici anual de repassar els prestatges per tal de donar de baixa, almenys a casa, d’alguns llibres i donar-les-hi una segona o tercera oportunitat de ser útils em surt un volum  “Equilibris”, llibre que reflexiona sobre el sentit de la perfecció i l’equilibri “Amb molta lluita, o poca o gens seguim el ritme que per cadascú és un diferent equilibri”, s’esmenta en la  introducció, el llibre d’autor(a) desconegut ara per mi  “erinska” de l’editorial Dalmau, em crida l’atenció no el recordo ni sóc capaç de dir si em va interessar, ni de que tracta ni res de res. Una ràpida consulta a Internet i descobreixo que “erinska” era el pseudònim amb que signava Erinska Vilorbina Galceran que segons la Institució de les Lletres Catalanes va ser una autora prolífica que a més era escultora dissenyava joies i era decoradora. Segueix la sorpresa quan dintre hi trobo una diminuta “xuleta” (apunts breus que es duen d’amagat a un examen) que no és meva ja que tracta sobre termes matemàtiques i equacions i jo això no ho he fet mai...   Però la sorpresa és més alta quan m’adono que el llibre en qüestió no és meu, la signatura que porta a la primera a plana junt amb la data –setembre de 1970- m’indiquen clarament que el llibre és d’un amic de quan encara no arribàvem a la vintena (encara teníem força i encara no teníem l‘ànima morta, ara tampoc del tot).

Osti! Perquè no li vaig tornar?, he procurat ser escrupolós en retornar els llibres que m’han deixat i també per contra poc curós en reclamar els que no m’han tornat tot i que fins hi tot apuntava els llibres que deixava, i ara de cop i volta per pura casualitat descobreixo que d’ençà l‘any 70 aquest llibre està a les meves mans i no l’he tornat. Em va interessar tant que vaig decidir no tornar-lo? Me’l va acabar regalant el seu legítim propietari? El cert és que ens hem anat veient, potser en el temps amb més distància que llavors però mai me l’ha reclamat. El dubte que tinc és si cal tornar-lo. No ho sé, la veritat però suposo que s’acabarà imposant el retorn per tancar el cercle del llibre.

Però em motiva la data fa prop de cinquanta anys que aquell llibre és a la prestatgeria de casa. Any setanta. Què fèiem? Que pensàvem llavors que passava al món i a Vilanova...

Anys 1970 que lluny queda! Però algunes (molt poques per espai) notícies d’aquell moment tenen encara avui algun interès, els Beatles es van separar, van segrestar el primer avió a Espanya, Picasso feia una donació molt important de la seva obra a Barcelona, Allende guanya els eleccions, es publicava la Llei d’Educació que trencava en part el monolitisme educatiu al país, s’estavellava un avió al Montseny i va començar el Consell de Guerra de Burgos contra uns quants etarres, potser va ser el principi d’una certa cohesió opositora. I a  Vilanova? Com sempre algunes notes sorprenents, homenatge popular(?) a Ferrer Pi, després de molts anys d’alcaldia i li atorguen l’alcaldia honorària (encara la té?), s’enfonsa un vaixell prop de la costa, el Cala Pinar,  però la tripulació va poder arribar al port, la policia local compra un cotxe patrulla i el que més ens ha commogut segons diu la premsa, una vilanovina es va curar miraculosament a Lourdes!!! . Mentre passava aquest fet llegíem Equilibris..... I tant equilibri que cal tenir per anar trampejant la situació.

Vet aquí que la troballa del llibre, i sobretot la data en que va arribar a les meves mans va servir de detonant de la memòria.. com la famosa i tantes vegades invocada “magdalena de Proust” ha fet recordar el que fèiem i el que pensàvem davant els fets que succeïen aquell llunyà 1970.

Vet aquí doncs que el llibres també tenen, a part de moltes vides, també la capacitat de fer-nos retornar i retrobar un passat. Sense nostàlgia però amb la curiositat necessària per refer la història personal.

Seguirem remenant prestatgeries a veure que més hi trobem...

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any (al març i a l'octubre). Per això ha obert un qüestionari a internet on pregunta si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos.

Estàs a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu?


No