Literatura

Cartes a Milena

En l’excel·lent traducció de l’alemany de Clara Formosa Plans, i amb un il·luminador pròleg de Feliu Formosa, s’ha publicat el recull Cartes a Milena, de Franz Kafka (Quid Pro Quo Edicions)

Teresa Costa-Gramunt 03-09-2018 9:38 Lectures 518
Coberta de 'Cartes a Milena'. Eix

Coberta de 'Cartes a Milena'. Eix

Si no fos que sabem que aquestes cartes són dirigides a una persona real: la periodista i traductora Milena Jesenská, la lectura de les lletres que Franz Kafka li va escriure podria fer pensar que es tracta d’una novel·la epistolar tan estranya (kafkiana), enigmàtica, complexa i turmentada com seves famoses novel·les publicades després de la seva mort i per causa d’una traïció. Com a darrera voluntat, Franz Kafka va demanar al seu amic Max Brod que destruís tots els papers relacionats amb la seva obra creativa, així com correspondència personal. Brod, conscient de la vàlua del seu amic, no va complir l’encàrrec, i és així com hem pogut llegir algunes de les obres mestres literàries de principis del segle XX.

Max Brod sí que devia destruir, perquè no han aparegut, les cartes que Milena Jesenská va escriure a Franz Kafka, i que només podem endevinar per les cartes que l’escriptor va adreçar a Milena: cartes terribles, enrevessades i dramàtiques fins i tot quan se li dirigeix com a enamorat. Per aquest motiu, és un encert editorial que juntament a les cartes de Kafka, a Cartes a Milena s’hagin inclòs les lletres que la jove traductora va enviar a Brod, on, en confiança, retrata com en un vidre la por existencial de Kafka. Tot i la seva generositat i intel·ligència, Milena no va poder mitigar aquella por que es va tornar a desfermar tan bon punt un i altre van haver de retornar a les seves vides ordinàries després d’una trobada de quatre dies lluminosos que els va unir fortament. En una carta escrita a Praga el novembre de 1920, diu Franz a Milena, quan aquesta l’invita una vegada i una altra a tornar-se a trobar a Viena, ni que sigui per un dia o dos: Em vaig estar tota una tarda estirat al sofà, i al vespre et vaig escriure una carta, però no la vaig enviar, encara creia que ho podria superar, però a la nit, tota la nit en blanc, em retorçava realment com si m’estiguessin torturant. Aquests dos de dins meu: el que vol marxar i el que té por de marxar, tots dos part de mi mateix, tots dos probablement canalles, lluiten dins meu.

Franz Kafka ja estava malalt quan va passar aquests quatre dies amb Milena Jesenská. Per la carta que Milena escriu uns mesos més tard a Brod no sospitava la veritable gravetat de la malaltia, i que Brod li devia fer evident en una de les seves lletres. Aleshores a Milena se li va fer més clar que amb el tarannà de Kafka aquesta malaltia tenia poques possibilitats de curar-se: El Frank [així anomena l’escriptor degut a la firma de Franz en la qual després del nom hi incorpora la primera lletra del seu cognom, K] no sap viure. El Frank no és capaç de viure. El Frank no es posarà mai bo. El Frank es morirà aviat.

La causa és que Kafka és tan radical, en la seva puresa no sap mentir, entesa la petita mentida com un escut necessari per a una mínima convenció social. Mai no s’ho va permetre. Així, a la seva mort l’any 1924, en la necrològica que Milena Jesenská li va dedicar, i que es reprodueix al final de Cartes a Milena, la jove periodista escriu des de l’estimació i l’admiració profunda: [Kafka] era massa clarivident, massa savi per poder viure, massa feble per poder lluitar, feble com ho són les persones nobles i belles, les quals no saben com emprendre la lluita contra la seva por de la falta de comprensió i de bondat, de la mentida intel·lectual, perquè saben per endavant que estan desemparats i que avergonyiran el vencedor quan caiguin. Revelador.

Milena Jesenská va morir d’una operació del ronyó l’any 1944 a Ravensbrück, un camp de concentració per a dones. L’havia presa la Gestapo. Quan Hitler va ocupar Txecoslovàquia, Milena Jesenská va començar a lluitar pels perseguits posant en perill la seva vida i va ajudar a compatriotes seus i a jueus a fugir a l’estranger. Milena va editar una revista il·legal on exhortava a oposar-se als opressors. És foc ardent, com jo no havia vist mai... A més a més, és sensible, coratjosa, intel·ligent i tot ho aboca al sacrifici, o per dir-ho d’una altra manera, tot ho ha aconseguit amb sacrificis, havia escrit d’ella Franz Kafka. La personalitat de Milena Jesenská em va fascinar, va escriure Margarete Buber-Neumann*, autora de Milena, una biografia de Milena Jesenská.

 

*L’octubre de 1940, Margarete Buber-Neumann i Milena Jesenská van coincidir al camp de concentració de Ravesnsbrück i es van fer amigues. Buber-Neumann va escriure la biografia Milena, que aquí vam llegir l’any 1989 quan la va editar Columna.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No