Literatura

Buits, traus, estrips

Teresa Costa-Gramunt 31-12-2018 10:20 Lectures 301
Imatge coberta 'Compte amb el buit', de Marta Pérez i Sierra. Eix

Imatge coberta 'Compte amb el buit', de Marta Pérez i Sierra. Eix

Amb Compte amb el buit (Tèmenos Edicions), Marta Pérez i Sierra acaba d’oferir-nos, acompanyat per unes delicades, ingràvides il·lustracions de Mariona Sánchez, un conjunt de microrelats que exploren totes les estacions del buit. Aquí la paraula estació no és només una metàfora, també té un sentit real: aquestes petites narracions es despleguen en uns títols que fan referència al món ferroviari, ja sigui el tren, el metro o el tramvia, amb un lema de fons extret de l’advertiment: Si us plau, compte amb el buit entre el tren i la plataforma, que de manera insistent, vetllant, hem sentit quan hem pujat al metro de Londres.

És fàcil perdre peu i caure en el buit realment parlant, però més encara des del punt de vista metafísic. Aquest perill de perdre peu i caure en un forat, en un buit, és el fil conductor, o via conductora, de: Bifurcació (Microrelats del Desamor; Descarrilament (Microrelats socials); Mercaderies (Microrelats del mercadeig); Via d’accés (Microrelats eròtics); Terminal (Microrelats de malaltia i mort); Locomotora (Microrelats d’amor); al final, en el capítol A cotxeres, l’autora justifica el propòsit literari del seu recull i inclou dos relats curts amb el tema ferroviari i de transport de fons, que sempre li ha interessat, així com un relat l’autoria del qual és la seva mare, que l’acompanya en aquesta aventura literària i, és clar, en l’aventura principal, que és la vida. El llibre es clou amb les proses que componen Vocabulari galgat, de Josep-Ramon Bach, que s’ha inspirat en els conceptes desgranats amb potent imaginació per Marta Pérez i Sierra: desamor, socials, mercadeig, eròtics, malaltia i mort, amor i cloenda.

Com explicar històries de caigudes en el buit existencial, tan dures, a vegades tan apocalíptiques, amb tendresa, és l’art de la nostra narradora-poeta Marta Pérez i Sierra. En els microrelats de Compte amb el buit trobem històries de buits, de traus, d’estrips, de sangtraïts, de ferides d’amor i de vida, de cicatrius que no cicatritzen en l’ànima adolorida i matxucada; però també trobem històries menudes, però tan grans com històries de nítid i exaltat erotisme, així com històries d’amor que donen sentit a tots els buits que haguéssim d’omplir. Perquè només l’amor i la tendresa poden salvaguardar-nos dels espadats on caure com pedres en un pou mort, o com soldats morts en la guerra del desamor. Especialment colpidores són les històries de malaltia i mort, clares escletxes per on la vida s’escola i que amb una gran inconsciència de la realitat sovint ens volem negar. La nostra autora acara aquests ulls en la tenebra que ho són en la foscor de Thànatos que diu la malaltia i la mort, i els mira de front de la mateixa manera que endolceix el paisatge amb les abraçades d’Eros triomfant sobre el buit, surant sobre els traus i les ferides, i com una antiga filosa experimentada que hagués aterrat en el segle XXI, l’autora mira de cosir els forats de la vida i en fa una xarxa de colors vius; o, com una nova Penèlope, cus coixins de seda on reposar el cap fatigat per recuperar en el silenci gràvid de la nit una perduda veu interna: la via que connecta la nostra humanitat amb la transcendència i el sagrat.

Compte amb el buit, sí, però a vegades és a través d’una ensopegada que retornem al camí que havíem deixat. No tot és pèrdua, en el buit, a vegades hi ha guanys, ens ve a dir Marta Pérez i Sierra. Buits i caigudes a vegades vénen plens d’advertiments que caldrà saber llegir... O escriure, com fa ella, amb l’art d’una paraula que, salvant buits, traus i estrips es construeix damunt els fonaments d’una creativitat lírica tan llampeguejant com la de Marta Pérez i Sierra. Pura vida, real i literària.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament