Literatura

Els camins de la llum de Louis Braille

Teresa Costa-Gramunt 21-01-2019 10:24 Lectures 718
Imatge coberta 'Els camins de la llum', de Coia Valls. Eix

Imatge coberta 'Els camins de la llum', de Coia Valls. Eix

A Els camins de la llum (Penguin Random House Grupo Editorial, Coia Valls (Reus, 1960) ha escrit una història de superació i creativitat: la vida i obra del pedagog Louis Braille, el creador del mètode que duu el seu nom i amb el qual els cecs es van incorporar a la llum de la instrucció i el coneixement a través de la lectura i l’escriptura.  A través de punts en relleu (cada caràcter es basa en una combinació de sis punts), el jove Braille va crear els 63 caràcters d’escriptura i notació musical que permetria als invidents llegir i interpretar música a la mateixa velocitat que els vidents.

Però abans d’arribar al mètode Braille que acabaria per triomfar per damunt d’altres mètodes que Braille va conèixer, assistim al relat ben travat per part de Coia Valls sobre la trajectòria vital, intel·lectual i espiritual del jove Louis Braille. Així, en aquesta novel·la llegim com fill petit dels Braille va demostrar una qualitat humana fora del comú, només comparable a alguns dels seus professors a l’Institut Nacional per a Joves Cecs de París, com el doctor Pignier i el doctor Tor, així com amics i col·laboradors que ho serien de per vida, com Gabriel Gauthier.

Fill d’un baster de la població de Coupvray, vora la ciutat de París, el petit Braille va ferir-se un ull sembla que amb un punxó del taller del seu pare. Aquest desgraciat accident que li va provocar una gran ferida i una infecció, li va fer perdre primer la visió d’un ull i després l’altre. La intel·ligència pràctica del menut (quan es va quedar cec completament tenia només cinc anys) per arribar a moure’s a les fosques amb destresa va trobar ajut en els seus germans, sobretot en la germana Marie Céline. Un home pot fer grans gestes, vèncer dificultats que semblen insuperables, però sens dubte necessita d’un entorn afectiu i efectiu, o comprensiu, si més no, que li donin suport. Braille, un noi amb talent i sempre predisposat a millorar i a superar-se, es va fer estimar per gent del seu entorn en el qual, però, no hi van mancar males persones, enemics, com llegim en aquest relat molt ben documentat per part de Coia Valls. Una tasca ingent que es veu multiplicada per l’efectivitat d’una escriptura en la qual l’autora ha posat tot el seu saber donant lloc a una escriptura càlida que no amaga lletjors perquè n’hi va haver, a la vida del jove Braille. Una escriptura que dóna el color i textura adequada a aquesta història que corre paral·lela als esdeveniments trasbalsats, plens de llums i ombres, de la França de la meitat del segle XIX.

El jove Louis Braille, nascut el 1809 i mort el 1852, a 43 anys, a causa de la tuberculosi, va aconseguir treure la ceguesa de la marginalitat. Braille estava convençut que els cecs havien de poder viure i formar-se com qualsevol altre persona vident. Des que hi va ingressar, no es va moure mai de l’Institut Nacional per a Joves Cecs de París, primer una ruïna, un cau de brutor i mal gestionat per un director desaprensiu i malànima. Allà, aguditzant l’enginy i treballant de valent, va assajar amb uns pocs alumnes avançats com ell els sistemes que els alumnes de l’Institut tenien a l’abast (primer el mètode Haüy, després el mètode Barbier), fins a començar a treballar en el propi mètode que va perfeccionar fins als últims dies. D’alumne brillant, Louis Braille va passar a professor brillant de l’Institut Nacional per a Joves Cecs en diverses matèries, també en música, va ser un gran organista.  

En Els camins de la llum, metàfora dels camins del coneixement que s’obren pas a través de la lectura i l’escriptura mitjançant els miraculosos punts en relleu que es llegeixen al tacte, amb el tou dels dits, en els capítols finals assistim a l’aventura intel·lectual de cecs que ensenyen cecs. Una revolució, aquell temps, que ha irradiat fins als nostres dies. Una aventura protagonitzada per un ésser humà, Louis Braille, la vida del qual ha quedat amagada sota els efectes del sistema que va crear. Coia Valls la treu a la llum i l’explica amb la sensibilitat de qui, a més de la indiscutible vocació literària, exerceix de pedagoga, terapeuta i logopeda. De la invalidesa que pot suposar la ceguesa no en sabia res, però s’ha documentat tan a fons, tan a consciència com explica a l’epíleg del llibre, que a través de la seva escriptura acurada en els detalls els lectors anem sabent fil per randa com els invidents poden superar les ombres a través dels camins de la llum.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans