Literatura

La por

Frederic Llopart 16-02-2019 13:47 Lectures 341
Coberta de 'La por'. Eix

Coberta de 'La por'. Eix

Aquest llibre escrit i publicat en el llunyà 1930, troba ara la seva primera edició en català i també en castellà. Sorprèn que no sigui fins ara que la seva publicació sigui una realitat. Certament el periple vital del llibre no va ser un camí de roses ja que a l’any 39 va esclatar una altra guerra i el llibre per decisió conjunta dels editors i l’autor va ser retirat de la venda. Segurament un llibre contra la guerra en el que explica les misèries més gran d’un conflicte pot esdevenir un llibre perillós quan el país entra de nou en una dinàmica de clima bèl·lic. Podria semblar una traïció.

Gabriel Chevallier. Va néixer  Lió i semblava destinat a acabar els seus estudis de Belles Arts quan l’esclat del conflicte de l’any 1914 va estroncar aquesta possibilitat en ser cridat a files. Pateix la guerra de les trinxeres que es va allargar durant mesos, ferit a l’any 15 torna primera línia fins el final. Acabada la conflagració retorna a Lió i es dedica al periodisme. El seu primer llibre és “Durand, viatge de comerç” en que narra la seva experiència com a venedor, després publica a l’any 30 “La Por”, llibre que commou a la societat, el triomf però no li arriba fins al llibre “Clochemerle” del que se’n fan edicions amb més de trenta idiomes i el consagra definitivament. D’ençà la publicació d’aquet llibre es dedica plenament a la literatura i escriu una vintena de llibres. Mor a Niça a l’any 1969. Si bé l’èxit li arriba ja com hem dit amb Clochemerle, la crítica i els experts han assenyalat “La Por” com el llibre que el defineix, una obra important que descriu les penalitats del moment de la primera gran guerra en els seus escenaris i alhora és el testimoni de la dissort de diverses generacions de joves que van perdre la vida molts, i les il·lusions la majoria, molts més fruit de les barbaritat viscudes.

L’obra és una crítica i una denuncia sobre el món de la guerra i dels ambients militars. L’obra va provocar el rebuig de la societat benestant del seu temps en qualificar-la d’antipatriòtica perquè qüestionava un dels pilars de la pàtria com era l’exèrcit amb el seu prestigi i els seus codis d’honor i perquè esdevenia una retrat excessivament fidel i per tant constatable del que la ciutadania no volia sentir, la vida a les trinxeres amb la precarietat en tots els sentits, la brutícia, l’horror de sentir la mort molt propera i sobretot la por com aquell sentiment que ajuda a prevenir el perill i que t’assetja en cada moment de les vint-i-quatre hores del dia i de cada dia que estàs a la trinxera.

En un dels episodis de la novel·la es pregunta al protagonista què ha fet a la guerra, ell explica moltes coses, i esmenta “he passat gana sense tenir res per menjar, set sense tenir res per beure, sense poder dormir, fred sense poder escalfar-me...

I quan se li diu “això és tot” la resposta és la que dona sentit al llibre.

-“Sí això és tot...O més aviat no., això no és res. Us diré quina és la gran ocupació de la guerra , l’única que hi compta: HE PASSAT POR”.

Vet aquí l’argument. Vet aquí la motivació del llibre, l’evolució d’un soldat que marxa pensant-se que es trobarà una guerra que li aportarà elements de reflexió i es troba en un camp de batalla, amb la degradació moral, a una guerra en el que cal es sobreviure malgrat sigui a costa de molts companys que cauen a les trinxeres.

Mentre la França encara pensa en les victòries napoleòniques, Chevallier relata en primera persona la guerra de les màquines, la guerra moderna i per damunt de tot, la por, el pànic que els soldats senten al llarg de les batalles i també dels moments de quietud.

És una obra profundament sincera, escrita des de la coneixença i des de la voluntat de denunciar el fet que, d’un dia a l’altre, com indica el mateix autor, més de vint milions d’homes que vivien de manera més o menys tranquil·la van ser mobilitzats i cridats a matar als altres. Critica amb vehemència aquesta mena de submissió que molts dels soldats pateixen en l’exèrcit i el menys teniment  total per la vida humana i per un mínim de sensibilitat.

El mateix autor reconvertit en Jean Dartemnt, granader sense cap mena d’experiència és llençat al camp de batalla a matar enemics. Ho fa però ho fa per pura supervivència i en mig troba la desolació de la mort de molts del seus companys i en ser ferir ho interpreta més com una benedicció que no pas com una dissort. Ferit s’allunyarà dels camps de batalla que descriu amb plenitud com un espai opressiu, carregat de deshumanització i d’enviliment físic i moral. Curiosament aquest relat contrasta i així ho han fet notar la majoria de crítics de l’obra amb la visió tant diferent de Ernst Jünger, autor reconegut i valorat, que en la seva obra  “Tempestes d’acer”, glorifica els combats com una experiència interior.

L’obra de Chevallier va commoure i sotragar els conciutadans del seu temps que possiblement no volien sentir en directe i per un protagonista tota la desgràcia de la guerra i com els fills de la França morien en mig del fang i la misèria per una causa massa vagades desconeguda. És per això que a l’any 39 com hem dit es retirada de la venda perquè no podés influir en l’ànim de molts joves que haurien d’embarcar-se en una altra guerra.

Literatura crua però real, que denúncia la barbaritat de la guerra i ho fa amb el coneixement que dóna haver estat quatre anys en plena joventut a les trinxeres i haver patit tota classe de privacions.

Recomanable a aquells i aquelles que vulguin seguir endinsant-se en els sentiments  de les persones.

La por
Gabriel Chevallier
Quaderns Crema
Barcelona, 2009

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament