Hospital comarcal

Si es torna a parlar del nou hospital és que estem en campanya electoral

Sixte Moral 25-02-2019 10:26 Lectures 1169
Imatge d'arxiu. Ariadna Creus i Àngel Garcia / Banc d’Imatges Infermeres

Imatge d'arxiu. Ariadna Creus i Àngel Garcia / Banc d’Imatges Infermeres

Tenim davant una marató electoral. Si ja teníem un diumenge (26 de maig) carregat amb les municipals i les europees, ara ens han regalat, un mes i escaig abans, una altra jornada de votacions amb les eleccions a Corts, Congrés i Senat.

Serà doncs el temps de començar a decidir, a llegir, escoltar i rebre missatges electorals i naturalment també sortiran aquelles promeses que desprès seran oblidades, a vegades perquè qui les fa ja sap que serà impossible complir i en altres perquè l’adversitat de les circumstàncies farà impossible, malgrat la voluntat, de complir.

Ja hi estem avesats, ja fa anys que votem però ara sembla que a més de fer una certa propaganda més que propostes, és a dir ser pro actius sembla que en temps preelectoral tambe hi ha l’acció contraria actuar amb passivitat per evitar segons quins debats. Així ho denunciava el PSC en un article aquí mateix: Però al Ple no només va tenir amnèsia la part del govern d’ERC. La intervenció de la regidora de Participació del PDeCAT va ser força vergonyosa: com que queden tres mesos per a les eleccions, totes les propostes que fa la oposició, especialment el PSC, són electoralistes, i per tant, no cal continuar treballant.

En fi a la vinya del senyor hi ha de tot i molt.

Seguint doncs la posició de la regidora potser que jo ho suspenguem tot, tanquem la barraca, anem a casa i esperem el resultat de les eleccions.

És evident que els governs –de tots colors, pactes i tarannàs- aprofita l’obra de govern  ensenyant-la i explicant-la legítimament per demostrar el que pot fer si governa i ho mostra com exemple de la seva capacitat i per tant mostrar que el que poden fer si segueixen governant.

I en temps electoral sempre hi ha temes que són recurrents i que sempre estant en l’epicentre dels debats i discursos polítics del líders dels partits. Ara hi ha l’omnipresent procés, que genera amors i odis a part iguals, però hi ha temes com les pensions, l’atur, l’habitatge que apareixen sempre que hi ha campanyes electorals.

Si això és així a nivell general a la nostra ciutat des de fa més de deu anys en cada elecció de caire municipal apareix el tema del nou l’hospital.

I ara no podia faltar, fa ben pocs dies l’alcaldessa feia unes declaracions –que segons el criteri de la regidora de participació del PDECat és deu haver de considerar electoralista-.

L’alcaldessa deia que aprofitant la construcció d el Consorci Sanitari del Garraf –Penedès: “Tenir el consorci més gran ens permetrà tenir més especialitats, però això acabarà topant amb unes instal·lacions antiquades i es farà indispensable el un nou hospital”. No voldríem entrar en polèmica però costa de creure que ara, que la constitució del nou Consorci generi més serveis i que ens acosti a la construcció de l’hospital.

Potser serà així però la realitat és que si consultes el Pla Estratègic del Consorci del Garraf, avui fusionat amb el del Penedès, en cap lloc no hi figura cap mena de plantejament, ni que sigui teòric, sobre el nou hospital de la ciutat. 

Tant de bo les declaracions de l’alcaldessa no siguin un nou i recurrent ham electoral, però permetran que l’escepticisme ens faci ser pessimistes un cop més. Les actuacions de les diverses Conselleries de Salut o Sanitat ens fan pensar en allò de Sant Tomàs de que si no ho veig no ho crec i la resposta de Crist va ser també antològica «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els que creguin sense haver vist.». Possiblement si ara hagués d’afirmar això respecte a la promesa i compromisos sobre l’hospital de la ciutat no s’arriscaria a dir que en aquest tema es pot ser feliç només amb creure.

El diversos consellers han tingut sempre la mateixa actitud promeses no complertes i fins i tot algun com Boi Ruiz va retallar tant que ha posat en perill la sanitat al nostre país que encara no s’ha recuperat de tanta destrossa. 

Així cap credibilitat a cap Conseller o Consellera de sanitat. I procurem ser el més feliços possible.

Ara l’alcaldessa segons recullen declaracions de premsa es mostra optimista, i aquets optimisme diu que es basa en el compromís de Toni Comín quan era conseller, que va situar la fusió dels consorcis com a requisit per desencallar el projecte de l’hospital.

Realment fiar-se de Comín és d’una fe extraordinària.

No és precisament un Conseller d’aquells que hagi deixat massa feina enllestida, moltes, masses paraules però ben poca realitat. 

Però vaja cadascú es lliure de refiar-se de qui vulgui, en el seu moment altres es van refiar de la Consellera Geli i així anem.

I encara l’alcaldessa ha afegit que té el “convenciment” que el nou hospital de referència del Penedès i el Garraf es construirà a la ciutat perquè ja hi ha una reserva de sol feta “i un ampli consens territorial al respecte”. “És de sentit comú”, ha manifestat.

És conegut que les reserves de sòl no son res més que voluntats que requereixen moltes concrecions per fer que finalment els terrenys acabi essent la base d’un projecte. Algú recorda que també es va parlar de fer la reserva de sòl pel tren orbital i tot plegat s’ha difuminat i avui sembla que era a la prehistòria quan se’n parlava.

En fi el recorregut del projecte de nou hospital sorgeix a les eleccions del 2007 quan el llavors candidat socialista anuncia que en el seu programa hi ha  aquets compromís, primer és criticat i després qui més qui menys s’hi va afegint i fins i tot alguns volen apropiar-se de la idea quan hauria de ser un tema de ciutat amb el suport de tothom.

La història és doncs llarga només cal anar a les hemeroteques i veure i llegir que al 2005 ja es signava un pacte de ciutat per temes sanitaris. El CAP, pactat  de Baix a Mar és la única realitat a la que es va comprometre el llavors Conseller Pomés, moltes, segurament masses discussions per fer-lo possible.

I de l’hospital? El compromís de la Generalitat i de la consellera era que al 2006 hi hauria pressupost per fer l’hospital dit de proximitat, però ni la 2006, ni al 2007 ni el 2008 s’hi contempla cap partida en els pressupostos. Sempre hem cregut que la Conselleria de Salut havia perdut el seu crèdit a Vilanova.

Segueix així. Tot és molt més senzill, no calen embuts ni subterfugis de respostes parlamentàries tòpiques ni retòriques habituals de estudiar les solucions globals, la planificació racional i els interessos del territori.

Tot plegat fa pensar que ara a tres mesos de les municipals es digui que l’hospital és a més a prop perquè hem unificat dos consorcis.

El tema no és tant complex (i ho és molt fer un hospital nou), la resposta ha de ser clara perquè la pregunta ho és encara més. Honorable Consellera està disposada i avala la proposta de fer un hospital general a Vilanova? Si o No.

No cal res més que la resposta la resta són punyetes o verborrea electoral.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres