Ensenyament

Competències bàsiques 2019. Aclariments

Jordi Larregola 25-02-2019 12:19 Lectures 1161
Alumnes de sisè de primària durant la prova de competències bàsiques. ACN  / Jordi Marsal

Alumnes de sisè de primària durant la prova de competències bàsiques. ACN / Jordi Marsal

En el post anterior vaig escriure una afirmació que ha generat controvèrsia: “la realització d’aquestes proves no està contemplada en cap document dels que descriuen el funcionament de l’educació a Catalunya.” Bé, no és una afirmació prou exacta i així m’ho recorda una lectora a qui li agraeixo sincerament la seva participació. Si he escrit amb traçades massa gruixudes demano disculpes, ara bé, crec que puc defensar almenys el sentit de les meves paraules.

El decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria és el document bàsic alhora de descriure com ha de ser l’educació a Catalunya. Hi apareixen descrites les proves de competències bàsiques? A l’article 25 es descriuen els criteris d’avaluació i no hi apareix cap prova especial. Ben al contrari, es demana que l’avaluació sigui contínua i global i que sigui l’equip docent de manera col·legiada el responsable de l’avaluació dels alumnes. Aquestes dues característiques lliguen malament amb el fet de passar una prova puntual i amb correcció externa. O sigui, que quan es descriu l’avaluació, no només no apareixen sinó que el que es diu no sembla coherent amb la seva realització.

Si anem a consultar l’ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, la qual fa referència al procediment de l’avaluació i als documents necessaris, veurem que l’actual equip de la conselleria d’ensenyament tampoc fa esment a les proves de competències bàsiques. Els criteris d’avaluació, de pas de curs i de superació d’etapa són competència dels centres i els han de recollir en els seus projectes educatius.

Llavors, d’on sorgeix el malentès? Els qui heu tingut la paciència de buscar-ho haureu trobat que, efectivament, les proves de competències bàsiques apareixen al decret d’ordenació que esmentàvem abans, però no quan descriu l’avaluació sinó al final del document en una disposició transitòria. Les disposicions transitòries són exactament el que el seu nom indica: no afecten el cos de la llei ni el sentit dels articles en els quals es desenvolupa, però preveuen mecanismes per solucionar qüestions concretes en la seva aplicació només durant un lapse de temps. Per exemple, mentre la llei no està del tot desenvolupada o implantada.

En conseqüència, crec que no vaig errar del tot quan deia que els documents que descriuen l’avaluació dels alumnes no contemplen una prova individual d’assoliment de competències. Crec que tenim prou arguments per oposar-nos-hi i per demanar que si es vol fer una avaluació de centres, no sigui de tots i cadascun dels alumnes del centre, amb un informe final d’assoliment que compara el seu rendiment amb la de la resta d’alumnes. Una prova com l’actual em sembla evident que és, sobretot, una avaluació de l’alumnat i, com a tal, no compleix amb el que diu el mateix decret d’avaluació.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans