Literatura

El document de Prats

Informe de l’èxode de Prats de Molló del 27 de gener fins el 16 de març de 1939

Frederic Llopart 18-05-2019 13:29 Lectures 702
Coberta de 'El document de Prats'. Eix

Coberta de 'El document de Prats'. Eix

Es compleixen ara els 80 anys del final  de la guerra civil i per tant vuitanta anys de l’èxode de milers de persones que fugien de l’exèrcit franquista. Van passar a França en unes condicions  gairebé inhumanes i van rebre així mateix un tracte insolidari per part de las autoritats franceses amb honroses excepcions protagonitzades per la gent del poble.  Aquest llibre és una petita joia de la història, dels fets que van succeir els dies de la retirada de l’exèrcit popular en el seu pas per Molló i fins a Prats. És una petita història per la seva extensió però d’un nivell de simbologia impressionant.

L’èxode, la fugida, la penúria d’homes i dones que derrotats emprenen el camí de l’exili i la retirada són narrats objectivament amb tota la cruesa, amb tota la versemblança per qui tenia la responsabilitat de prendre nota, d’aixecar acta de la situació que es produïa a la petita vila de Prats de Molló que va veure sacsejada la seva vida amb un allau inesperat de persones que gairebé sense esperança fugen del temor de la avantguarda franquista que persegueix i fustiga a les columnes de persones, en bona part civils, dones, nens i famílies que veien el traspàs de la frontera com una salvació, com un alliberament.

El text no es permet cap frivolitat, descriu la por, la fam, els temors de la gent, assenyala el suport de la població i de les autoritats locals, no pas del govern francès que tot i ser d’esquerres va tenir una actuació poc humanitària amb els refugiats.

L’esforç i la solidaritat de la gent humil i senzilla que pateix davant el drama que estan vivint altres ciutadans que malgrat que vinguin d’un altre país són objecte d’ajuda i suport.

També es descriuen les accions que des del govern municipal de Prats de Molló amb les seves possibilitats es van posar en marxa, els problemes que van haver de vèncer tant de logística com de mitjans humans que es van haver de desdoblar per poder parar el cop que significava la presència d’un gernació famolenca, esporuguida i sense ja gairebé cap esperança.

Es calcula que més de 100.000 persones van travessar el Coll d’Ares i van recórrer el 13 quilòmetres de ziga-zagues fins a Prats de Molló a on s’havia estructurat a partir de les autoritats municipals tot un operatiu per poder atendre en primera instància les necessitats més urgents dels refugiats. Refugiats que eren separats i els homes eren traslladats després als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià i altres. Aquestes necessitats, sanitàries, higièniques, humanitàries varen ser previstes amb els pocs recursos de que disposava l’ajuntament i després amb l’ajut del Departament.

El paisatge va canviar, els camps eren dessolats, els boscos tallats per fer fogueres, la visió de molts animals morts va canviar un panorama que fins i tot podia semblat idíl·lic en el temps normals. Aquest sotrac de las població va ser seguit i escrit per l’ajudant del   secretari municipal el Sr. Thomas Faitg que recull fil per randa els esdeveniments i no estalvia detalls d’una certa humanitat. Les descripcions són realment colpidores quan escriu:

“Quan s’ha calmat la primera fam, les cares ja es veuen reviscolades, les dones i els nens encara estan espantats, i el sol  soroll d’un motor els fa aixecar involuntàriament els ulls cap el cel  que escorcollen amb angoixa; encara no se’n adonen que són en terra francesa”  

O bé quan comenta el tarannà de les persones que arriben a Prats:

“Quan tots estan segurs, es constata amb un punt d’ironia, aquest fet paradoxal: aquests milicians de la Revolució Espanyola...que segons els enraonies exagerades fins l’excés, han cremat, robat, saquejat les esglésies i els santuaris espanyols...han tingut una conducta exemplar les 4 0 5 nits que han dormit a les nostres esglésies”

O la mostra de les necessitats.

“Per alimentar tota aquesta gentada ens porten quantitats enormes de pa d’Arles del Tec i de Perpinyà: diàriament ens fan falta 30.000 Kg de carn, llegums, greixos, conserves...tot és en la mateixa mesura”

En definitiva es tracta d’un document d’una gran importància que tot i esser unes notes d’un funcionari municipal, potser degut a la magnitud de la tragèdia, s’allunya del llenguatge oficial i escriu una crònica dels fets carregada d’humanitat i carregada de sentiment davant uns fets que van remoure la consciència dels habitants de Prats de Molló que Faig defineix bé i en deixa constància també clara:

“tota la població de Prats de Molló es desplaça per ajudar en aquesta evacuació cap els centres sanitaris”.

Crec que és imprescindible fer una lectura dels comentaris sobre la fotografia de la portada que conté el llibre. Són un excel·lent resum del drama que es va viure i de la solidaritat que va aixecar.

Setanta anys més tard en fer-se públic aquest document i vuitanta de que es van produir els fets es mostra un testimoni esfereïdor dels fets que van succeir. Recuperar-ho ara és també un homenatge a ciutadans i ciutadanes anònims que van viure aquells fets i van fer el que van poder per apaivagar el sofriment.

El llibre n’és un bon testimoni. La seva lectura emociona i contribueix a fer més palès el deute de reconeixement contret amb la ciutadania de Prats de Molló.

El document de Prats
Informe de l’èxode de Prats de Molló del 27 de gener fins el 16 de març de 1939
Text de Thomas Faitg
Pròleg de Llibert Tarragó
Editorial La Magrana
Barcelona 2009

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres