Literatura

Les ales hiperbòliques d'Aurora Bertrana

Teresa Costa-Gramunt 08-07-2019 12:19 Lectures 401
Imatge coberta 'Alas hiperbólicas', de Natividad Ortiz Albear. Eix

Imatge coberta 'Alas hiperbólicas', de Natividad Ortiz Albear. Eix

Un llibre pot atraure per un títol en el qual hi endevinem alguna cosa misteriosa, que no sabem, i que ens crida a atansar-nos-hi com la llum imanta les papallones de nit. Així em va venir a les mans, com un present inesperat, el llibre Alas hiperbólicas (Ediciones Huso), una biografia novel·lada de l’escriptora Aurora Bertrana i Salazar escrita per la historiadora i escriptora Natividad Ortiz Albear, que va doctorar-se amb una tesi sobre la dona a la maçoneria (va obtenir el premi extraordinari de doctorat el curs 2002-04). Membre del Centro de Estudios Históricos de la Masonería Española, l’escriptora Natividad Ortiz és autora, entre d’altres, de Mujeres masonas en España. Diccionario Biográfico (1868-1939). Aurora Bertrana, una dona de mentalitat intrèpida i exploradora en tants sentits, va pertànyer a aquesta institució que encara ara, en el segle XXI, arrossega tantes ombres en el nostre imaginari col·lectiu.

En un article titulat Salamanca (publicat al Diari de Vilanova el 14 de setembre de 2012), en un apartat vaig escriure: “Per curiositat, aquesta vegada d’índole intel·lectual [el tema que m’havia dut a l’Archivo Histórico de la Guerra Civil amb seu a Salamanca era d’índole familiar], demano de consultar documentació francmaçònica rapinyada durant la Guerra Civil. Ja se sap fins a quin punt d’obsessió malaltissa el franquisme va perseguir, sovint fins a la mort, aquells que genèricament va posar en el sac anomenat ‘contubernio judeomasónico’. L’escriptor Francisco Umbral té escrit que els francmaçons eren els jueus de Franco. Fa feredat tenir a les mans les llistes confeccionades amb l’objectiu mortífer d’enviar francmaçons ‘a passeig’, una pràctica de la qual, per cert, cap bàndol de la Guerra Civil no és innocent.”

“Trobo la informació que buscava: Aurora Bertrana Salazar, de professió escriptora, en efecte figura en els fulls del cens de la Gran Logia Española, abans Gran Logia Regional Catalano Balear (capsa 740-A-6). Aurora Bertrana (Girona, 1892 - Berga, 1974), periodista d’opinió i abanderada de llibres de viatges en la literatura catalana (Paradisos oceànics, Phikea i El Marroc sensual i fanàtic) va ser una dona gens convencional també en el seu àmbit privat, només cal llegir les seves impressionants memòries escrites al llarg de centenars de pàgines.”

Just la lectura atenta d’aquestes Memòries d’Aurora Bertrana en les pàgines de les quals sura l’encís, la fascinació d’una personalitat tan lluminosa, intrèpida i polièdrica com la d’Aurora Bertrana juntament a l’ingredient afegit d’haver estat vinculada a la maçoneria encara que per poc temps, és el que ha abocat Natividad Ortiz a escriure amb un bon estil narratiu una novel·la basada en el relat autobiogràfic de l’escriptora gironina. Relat en el qual Ortiz elabora amb imaginació creativa les dades reals del camí vital i literari d’Aurora Bertrana. Així, a través de la ficció trobem la mateixa Bertrana fent del personatge protagonista que escriu les seves Memòries en els darrers anys de la seva vida amb el mateix fil que la va orientar sempre: emprendre un viatge, aquesta vegada un viatge interior, per tal d’ordenar els seus records i dotar-los de la màxima humanista ‘coneix-te tu mateix’. És per aquest motiu que en l’escriptura dels centenars de folis de la vida de Bertrana es troba una admirable sinceritat i una gran gosadia mental trenada amb els brillants fils d’or que confeccionen aquelles ales hiperbòliques que a desgrat dels no pocs entrebancs i fracassos que l’escriptora viatgera va trobar en el transcurs de la seva existència sempre li van permetre aixecar el vol.   

Amb el títol Alas hiperbólicas, títol extret de les mateixes paraules escrites per Aurora Bertrana* a les seves Memòries, Natividad Ortiz posa en coneixement a un públic ampli, peninsular, la fabulosa, espectacular biografia novel·lada d’una dona moderna, escriptora original i compromesa amb la seva realitat política, social i cultural, i, en darrer terme, autoritat pública en els camps del feminisme i de la literatura de viatges, tal com ha escrit Neus Real, una de les seves estudioses. Tant en l’aproximació biogràfica escrita per Maribel Gómez (Pòrtic, 2003), com ara en la novel·la de Natividad Ortiz, trobem dibuixat amb traç segur un nou model de dona artista i intel·lectual inèdit fins aleshores en la història de la nostra cultura catalana (i espanyola per descomptat) d’aquell primer terç del segle XX.

A l’avantguarda, avançada al seu temps, llegir Aurora Bertrana és imprescindible, ja que la seva escriptura, que destaca poderosament de la mitjana per la seva modernitat i llibertat tant formal com de contingut, és una fruita de colors, sabors i textures sobresortints en el nostre arbre genealògic de la literatura de nivell escrita per dones i de la literatura en general. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, cal llegir Aurora Bertrana en la seva profunda, radical, indiscutible originalitat i fosforescència tant literària com de pensament. Novel·les com Alas hiperbólicas, de Natividad Ortiz, inviten a la seva descoberta.

Teresa Costa-Gramunt

*Mentre la mare em preparava  a fer de senyoreta pobra amb dignitat, jo no somiava sinó a viure aventures. Sentia avidesa de viure, de veure món, de sortir d’una manera o altra d’aquell cercle familiar i provincià. El que en definitiva volia no ho sabia del cert. M’hauria costat molt definir-ho. Però tot aquell programa que la mare havia anunciat i l’Helena, complaguda, seguia dòcilment, aplicadament, a mi no em satisfeia, em revoltava. Volia ales per a poder volar, per bé que, si aquestes hiperbòliques ales m’haguessin crescut de sobte, no hauria pas sabut on dirigir-me.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Imatge d'arxiu d'una espardenya de festa major

FESTES MAJORS. Dels balls i entremesos típics de les nostres festes majors, quin és el teu favorit?

Bastons
Pastorets
Cintes
Diables
Gegants
Capgrossos
Panderos
Gitanes
Valencians
Dracs (i similars)
Moixiganga
Falcons
Altres