Literatura

Un dia de setembre i uns quants d’octubre

Frederic Llopart 23-11-2019 15:04 Lectures 306
Coberta de 'Un dia de setembre i uns quants d’octubre'. Eix

Coberta de 'Un dia de setembre i uns quants d’octubre'. Eix

Aquest és el desè lliurament de la col·lecció de l’inspector Miquel Mascarell, el llibre porta un subtítol “Els tres casos del detectiu”, aquest afegitó fa al·lusió a les tres investigacions que l’ex-comissari republicà Mascarell ha de portar a terme de manera ràpida fruit de la seva relació amb el detectiu privat David Fortuny que no està en condicions de fer-les, excompany de Mascarell que va fer la guerra amb el franquistes i al ser ferit en un braç està considerat, per tant, mutilat de guerra i va obtenir la llicència fàcilment. Fortuny busca a Mascarell perquè l’ajudi en la solució dels casos que té entre mans.

Fortuny però té un sospitós “accident” que Mascarell considera un intent d’assassinat farà que l’ex-inspector es faci la reflexió que en alguns del casos hi ha evidents elements i conseqüències que van més enllà del que és ordinari en les investigacions.

Jordi Sierra i Fabra és una del autors més prolífics i reconeguts de la literatura catalana actual. S’explica que és un autor que va començar a escriure a la seva infantesa i amb poc més de dotze anys ja havia escrit la seva primera novel·la llarga. Aquesta precocitat va lligada a una gran capacitat de treball que l'ha portat a que fins ara hagi escrit més de 400 llibres i hagi estat traduït a nombroses llengües, es calcula que ha venut més de deu milions de llibres, xifra realment important i que el situa entre els autors més llegits de la literatura contemporània.

Sierra i Fabra té una llarga trajectòria en literatura infantil i juvenil. Ha obtingut la majoria del premis que es concedeixen de literatura, Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, el Nèstor Luján de narrativa històrica i el Premio Nacional de literatura Juvenil a l’any 2007. Ha estat així mateix un estudiós de la música poc i rock, ha fet de comentarista i ha treballat per impulsar diverses revistes d’aquets gènere com Popular 1 i Super Pop.

Aquesta novel·la s’emmarca en la celebració de l’1 d’octubre data en que es festejava l’exaltació a la Jefatura del Estado del General Franco i per tant una celebració sonada pel règim franquista.

El detectiu David Fortuny demana la col·laboració a Mascarell ja que té tres casos damunt la taula i no dona a l’abast perquè cada un d’ells significa força temps d’investigació i seguiment.

Mascarell rebutja l’oferta de treballar-hi, ja està fart d’embolics i més quan més d’una vegada ha tingut alguna topada amb la policia del moment que no té res a veure amb la policia de la República que ell va conèixer. A més vol viure tranquil amb la seva dona i filla. Creu que ja està massa gran per seguir amb les “batalletes” habituals

Però el suposat accident, un atropellament força estrany de Fortuny que ell considera que ha estat intencionat fa que reconsideri la seva negativa i es posa de ple a seguir els casos que Fortuny no pot seguir donat el seu estat de coma a l’hospital.

Tres casos que determinen també tres dels temes tabú del franquisme, l’homosexualitat, la infidelitat conjugal i el tràfic de nens arravatats a les seves mares i donats de manera il·legal a les famílies del règim. Durant la Guerra Civil i fins els anys vuitanta es calcula que més 30.000  nadons van ser robats, un gran negoci consentit per l’estat que va ser denunciat ja en el llibre A l’altre costat de l’infern. Amb un altre comissari, Hilari Soler, creat per Sierra.

L’ex-comissari Mascarell doncs acaba per entomar els cassos d’investigació que tenia el detectiu Fortuny que està a l’hospital. Comença per analitzar els tres casos i la seva dificultat per trobar la solució que s’amaga darrera d’ells. Així es dedica a seguir al fill de l’alt funcionari falangista i acaba esbrinant que és el que amaga i les conseqüències que pot tenir si Mascarell ho treu a la llum, també amb una certa facilitat donada la seva experiència acaba descobrint que s’amaga darrera el suposat conflicte matrimonial i el seguiment que el marit vol que es faci de la seva muller. No tot però és com sembla i Mascarell haurà d’enfrontar-se altra vegada a la  contradicció entre l’ètica i les conviccions personals i la seva feina com a detectiu. Ho resoldrà amb la seva habitual perspicàcia.

El tercer cas és més complex, es tracta de que uns avis creuen que han descobert el seu net que va ser “robat” d’una clínica maternal a la seva filla, mare soltera. Els van dir que el nen havia mort però els avis tenen raonades sospites de que no va ser així. A la que Mascarell comença a tocar tecles i aixecar alguna catifa comencen un seguit de morts aparentment accidentals però amb el “nas” i olfacte de Mascarell acaba descobrint que són assassinats i tots tenen el fil conductor de la seva investigació.

Amb mètodes, paciència i gran dosis d’observació Mascarell acaba desentrellant la teranyina que hi ha al voltant del robatori del nen. Resulta que hi ha implicat un alt cap de l’exèrcit a Barcelona.

El final impactant.

Altre vegada el comissari Mascarell actuant amb la seva experiència troba la solució al tres casos i comunica als clients que els havien contractat les seves conclusions basades en la seva convicció moral que està per damunt del que esperen o poden esperar com a resposta els seus clients.

La seva ànima de policia republicà pot més que els desitjos a vegades amb raons espúries dels que reclamen la feina d’investigació.

La novel·la a més de la intriga pròpia del gènere porta també el missatge contra una època fosca i repressora de tot el que sortia de l’ortodòxia que marcava el règim.

Mascarell un resistent en mig de la grisor del moment d’una Barcelona que encara no s’havia desempallegat de la petjada del primer franquisme de la postguerra.     

Un dia de setembre i uns quanta d’octubre
Jordi Sierra i Fabra
Rosa del Vents
Barcelona, abril 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres