Literatura

Resistència enfront de l'holocaust

Teresa Costa-Gramunt 13-01-2020 17:34 Lectures 330
Imatge coberta de 'Resistencia ante el Holocausto'. Eix

Imatge coberta de 'Resistencia ante el Holocausto'. Eix

Hi ha llibres que són sempre novetat encara que s’hagin publicat fa temps. Novetat perquè el tema que s’hi tracta no perd vigència. La història i els seus protagonistes destacats els hauríem de tenir sempre davant dels ulls de la memòria. Potser no erraríem tant si els tinguéssim presents.

L’any 2004 la professora de literatura hebrea moderna de la universitat de Wisconsin (EEUU), Rachel Feldhay Brenner, autora de diverses obres sobre l’actual món literari jueu, va publicar el llibre que aquí es va poder llegir l’any 2005 amb el títol Resistencia ante el Holocausto. Edith Stein, Simone Weil, Ana Frank y Etty Hillesum (Narcea Ediciones).

Edith Stein, Simone Weil, Anna Frank i Etty Hillesum són quatre noms de dones resistents. Quatre dones intel·lectuals cadascuna a la seva manera personalíssima. Quatre dones que van trobar en l’escriptura autobiogràfica la força per a la resistència a un estat de coses monstruós, de dimensions colossals i que van viure en pròpia pell: l’amenaça de l’extermini dels jueus pel sol fet de ser-ho, els innocents que van ser sacrificats en l’Holocaust. Elles, dones amb talent, que prometien, també van ser sacrificades, algú diria assassinades i és exacte.

L’estudi dels escrits d’aquestes quatre autores permet constatar que malgrat la destrucció ambient, la por generalitzada, la desmoralització, la manca d’humanitat i el sofriment i angoixa que tenallava tothom, van ser capaces de mantenir l’ànim alçat i comprometre’s amb la realitat adversa que els va tocar viure a través d’una actitud resistent en la qual l’escriptura hi va tenir un paper rellevant. 

Resistir escrivint o escriure per resistir? Totes dues coses. Amenaçada la seva identitat jueva, que les condemnava, a contra vent aquestes quatre dones sensibles, cultes i de vida espiritual intensa, sobretot Stein, Weil i Hillesum-, van tenir el coratge de construir-se com a persones i de viure amb intensitat, tot i que no s’identifiquessin plenament amb la cultura i tradició jueva, però la van assumir des del moment en què la història les havia posades d’aquest costat.

La lectura del treball de la professora Rachel Feldhay Brenner és una bona guia per encetar o per rellegir les obres d’Edith Stein, Simone Weil, Anna Frank i Etty Hillesum. A més de la informació biogràfica que es desprèn dels textos de les quatre escriptores, es troben les coincidències entre elles en la manera de viure el fet de ser dones amarades amb els aires del segle XX, dones que pensaven per elles mateixes, més encara, dones que pel seu indubtable carisma humà haurien pogut ser líders de qualsevol causa humanitària. Ho van demostrar en tants dels seus actes que tant tenien de real com de simbòlic. Val la pena consignar aquí el que va fer Etty Hillesum quan viatjava en el tren que la duia a Auschwitz*, el destí mortífer. Per si algú recollia, llegia i guardava el missatge en el seu cor, la jove Etty va tirar per la finestra del tren una postal on hi havia escrit: «Vam deixar el camp cantant». Aquest camp de concentració era un camp de pas fins arribar al camp d’extermini final que va segar el camí d’una vida que malgrat la voluntat despersonalitzadora que el nazisme exercia sobre les víctimes amb Etty Hillesum mai no va aconseguir.

L’art, totes les formes de l’art, ja sigui el cant i l’escriptura en el cas de la jove Etty, juntament a la consciència històrica i l’aposta per la humanitat, són eines per a la resistència, així com aixopluc per a l’últim refugi. Si alguna cosa ha de salvar la humanitat de la seva cara fosca, maligna, destructiva, anihiladora, és la cultura en el seu sentit profund, és a dir, com la forma de vida que ens relliga a una existència humanitzada.

*L’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz es va produir el 27 de gener de 1945, aquest 27 de gener de 2020 farà 75 anys.  

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament